L’obscena manipulació del dolor

Abans de res, vagi per davant el meu condol a tots els qui han perdut familiars o amics en accidents de carretera i, en particular, als dels 28 morts en sinistres registrats des del 2009 a l’N-240.

En aquesta carretera es van concentrar el dia 20, i com ja havien fet a l’octubre i volen repetir cada mes, alcaldes i altres càrrecs electes de l’antiga Convergència per exigir una solució per a l’esmentada via.

Per desgràcia, no va passar gaire temps des de la primera manifestació perquè a la C-14 morís un motorista a primers de novembre i a un altre conductor li faltés poc per morir diumenge passat. La C-14 figura entre les deu vies autonòmiques més perilloses, segons l’últim estudi elaborat pel RACC i el Servei Català de Trànsit.

Des del 2010, hi han mort 32 persones, però, sorprenentment, els alcaldes convergents de la zona no han mostrat el mateix zel que els seus companys de l’N-240. Quina diferència hi ha? Doncs que la C-14 depèn de la Generalitat i l’N-240, del Govern d’Espanya.

D’altra banda, tots els alcaldes que van participar –i van organitzar– les manifestacions de l’octubre i el novembre a l’N-240 saben perfectament (perquè se’ls va convocar en una reunió al ministeri de Foment) que els PGE del 2016 inclouen mig milió d’euros per desenvolupar les actuacions prèvies i indispensables (projecte, informació pública i declaració d’impacte ambiental) a un desdoblament per al qual s’han previst més de 56 milions d’euros en successives anualitats fins al 2019. No hi ha res més dolorós que la pèrdua d’un ésser estimat, i per això és especialment lamentable que, com està succeint, s’utilitzi el dolor de les víctimes per intentar treure rèdit polític d’una reivindicació ciutadana.

Tampoc poden ignorar tots aquests alcaldes que, dels quatre diputats que Lleida té al Congrés, només n’hi ha un, el que subscriu, que no pretén desconnectar i que és, precisament, el mateix que va lluitar amb èxit durant la legislatura 2011-2015 perquè aquesta obra tan necessària fos inclosa en els Pressupostos. A Margalef, la rotonda prevista ja està feta i n’hi ha dos més de planificades a l’N-240 per al 2017. I, mentrestant, per agilitzar els tràmits d’aquest ja compromès desdoblament, seria bo que els dirigents de Convergència, en comptes de bloquejar-los, donessin suport a Madrid als PGE 2017.

I també seria molt d’agrair que el President de la Diputació de Lleida i altres càrrecs de l’antiga Convergència fessin el mateix en aquesta C-14 sembrada de roques cada dos per tres.

Potser així, el Govern de Junts pel Sí, cada dia menys junts, convenceria la CUP perquè li permetés incloure als pròxims Pressupostos de la Generalitat fons per a la millora d’aquesta via i podrien demostrar que l’actual Govern de la Generalitat té altres prioritats que les que es deriven de l’obsessiva desconnexió molt ben retribuïda, per cert, als seus promotors, perquè més de dos-cents càrrecs del Govern de Puigdemont, inclòs ell, cobren encara més que el President del Govern, Mariano Rajoy, mentre que els funcionaris de la Generalitat continuen sense percebre la paga extra del 2012. I tot plegat a l’espera d’una impossible Ítaca feliç, en la qual els problemes –els de les carreteres, també– desapareixerien i tots viuríem millor; ells per descomptat que sí.

D’altra banda, per compensar el trist balanç i els disgustos d’aquest agitat viatge que ja s’ha carregat un President decapitat, un partit que és als jutjats i encara no té nom i un Govern que ha quedat en mans de la CUP, els promotors de la causa –com ja s’ha dit– no viuen pas malament. Perquè ells més bé que ningú saben que els somnis, somnis són, i que les penes amb euros, encara que vinguin de Madrid, són molt menys penes.