Parets mestres, però amb bons fonaments

És cert que el pressupost és el document que modula el funcionament d’una institució en tant que és el que determina les actuacions en termes econòmics. Tanmateix, les xifres que hi són contemplades no sempre reflecteixen el model de governança d’aquella institució, ja que a ningú se li escapa que la gestió política sovint en condiciona el fruit i en conseqüència, la seva eficiència.

Respecte als pressupostos de la Diputació de Lleida per al 2017, des d’Esquerra Republicana de Catalunya valorem positivament l’aportació –a darrera hora– del nou pla extraordinari d’inversions per als ajuntaments, que incrementarà en 15 milions el finançament dels ens locals per pública concurrència competitiva. Una iniciativa que ja havíem plantejat des d’ERC amb anterioritat i que es va aprovar per unanimitat en el ple del mes d’octubre.

D’altra banda, no és cap secret que el grup d’ERC a la Diputació de Lleida ha mostrat divergències clares vers la gestió pressupostària de l’entitat. I és que en els pressupostos per al 2017 continuarà assignant-se més de 6 milions d’euros destinats als ajuntaments mitjançant ajuts directes amb criteri discrecional, una quantitat similar a la dels anys anteriors, procediment que segons la llei de subvencions només es preveu en casos que no puguin atendre’s en convocatòries públiques i que responguin a criteris d’excepcionalitat, requisits que no es compleixen en la majoria de casos.

La principal funció de la Diputació és atendre les necessitats del món local i de la ciutadania. Però també és responsabilitat seva garantir que aquest objectiu s’assoleixi de forma equitativa. Condemnem la gestió heterogènia i el desequilibri territorial que porta a diferenciar ciutadans segons categories i d’acord a criteris subjectius i interessos d’estratègia política. I no és això. Estem parlant també de justícia social. En aquest sentit, ningú no entén que en l’anualitat 2015 aproximadament el 25% dels ajuts directes a ajuntaments van anar a parar a 11 municipis. També creiem inadmissible que en la mateixa anualitat, un municipi d’uns 2.500 habitants no hagi rebut ni un cèntim en ajuts directes i que un altre de característiques similars hagi estat reconegut amb més de 300.000 euros. Ningú no entén tampoc que durant el 2015, un total de 54 ajuntaments de la demarcació de Lleida no rebessin ni un cèntim en ajuts directes (un 23% del total de municipis de la província). Nosaltres tampoc ho entenem.

No hi ha dubte que els pressupostos de la Diputació dotaran de recursos el territori. Però si volem bastir una societat justa i equilibrada, hem de començar des dels fonaments. No podem aixecar les parets mestres sobre un sòl inestable. Avui, la societat demana una major responsabilitat a la classe política i el món reclama treballar en valors. Construïm la nova República Catalana, on l’empoderament de la ciutadania ha de ser tingut en compte per les administracions. Ha arribat l’hora de canviar les coses per a millor. De l’experiència se n’ha d’extreure nous projectes, hem d’aprendre lliçons del passat. Dels errors hem d’aprendre noves maneres de fer. I no es pot millorar sense reconèixer allò que és, precisament, millorable. Parets mestres, sí, senyor Reñé, però amb bons fonaments. És per aquesta motivació que ERC va proposar diverses esmenes al pressupost de la Diputació per al 2017, que degut a la complicitat de PSC, PP i C’s no van reeixir malgrat tenir el suport de la CUP. Esmenes encaminades a canviar des del model d’atribució directa d’ajuts als ajuntaments i entitats cap a un sistema més objectiu i equitatiu, ja que pensem que les administracions han de ser el màxim de transparents, i sobretot equitatives.

Des d’ERC continuarem treballant per construir un país millor, bastit sobre bons fonaments. Perquè és de justícia, i perquè la tasca fèrria i honorable que molts han dut a terme fins ara es mereix aconseguir el reconeixement i finalment l’èxit.

Així, volem fer palès també en aquestes línies, tot el nostre agraïment al company Miquel Serra, diputat provincial durant els darrers cinc anys, que ha portat l’estendard del nostre projecte amb fermesa i dignitat. Dos atributs que han de ser la clau de volta del nou país.