I el meu lot de Nadal?

S’atansa el Nadal, aquesta festa entranyable que guarda una de les tradicions més esperades i simbòliques al llarg de l’any, en la qual les nostres llars s’adornen amb els típics pessebres, els avets presidint la nostre sala d’estar i les taules ja preparades per rebre els familiars amb les més exquisides menges i begudes. Temps de regals, de bons desitjos, pau i felicitat.

Un altre dels costums inveterats és el de rebre de les empreses un obsequi amb motiu de les festes nadalenques, que pot consistir tant en l’entrega d’una cistella amb productes i begudes de tot tipus, com dècims o participacions en la loteria de Nadal, l’assistència a un dinar o sopar amb la resta de companys, o qualsevol altre regal imaginable (un rellotge, una figura de porcellana, un objecte de decoració, una botella de licor o de cava, etc.).

Per cert, l’origen de les cistelles nadalenques, lluny de ser una tradició moderna, es remunta a l’antic Imperi Romà, en el qual mentre el patró delegava tasques en els treballadors, els convidava a dinar donant-los, a tall de paga extra o paga complementària, una cistella amb aliments, una sportula, paraula que deriva del llatí i que consistia en un tipus de cistella de vímet que antigament se solia fer servir per transportar menjar a la taula.

A més, una vegada a l’any, durant la festa pagana que realitzaven en honor a Saturn, déu de l’agricultura, el patró regalava als empleats una cistella amb productes més luxosos, alguns de fins i tot exòtics. Ara bé, quan l’empresa deixa d’entregar tals presents, existeix alguna obligació legal d’exigir-ne el compliment?

Doncs bé, fins a la data semblava que la qüestió no admetia dubtes al respecte que l’entrega de tals obsequis nadalencs no generava cap dret adquirit per part del treballador de manera que, en el supòsit que l’empresa deixés d’entregar-lo, tampoc no podia exigir-se, i això partint dels següents raonaments:

a) L’entrega d’una cistella per Nadal no pot considerar-se com una retribució en espècie, sinó un obsequi de l’empresa, que no és una contraprestació al treball efectiu sinó un regal, ja que des del punt de vista estrictament legal tan sols es considera salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè ja retribueixin el treball efectiu, sigui quina sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de feina.

b) No pot entendre’s, en conseqüència, que la cistella de Nadal o qualsevol altre regal nadalenc retribueixi el treball efectiu, ja que és una donació que gratuïtament fa l’empresa, no per treballar sinó per romandre en aquestes dates nadalenques a la plantilla de l’empresa, sense més exigència o contraprestació.

Conseqüentment, són obsequis en consideració a les festes tradicionals sense que siguin jurídicament exigibles.

c) La realitat social evidencia, doncs, que resulta un costum, més o menys estès, el de compartir, regalar cistelles, lots, intercanviar o participar en apostes de loteria, la qual cosa s’accentua enormement en dates nadalenques, però sense que existeixi més obligació per part de l’empresa que la de la seua mera voluntat de concedir-los, ni existeixi cap obligació d’incorporar-se al contracte de feina com una obligació o no naixi cap concessió o reconeixement d’un dret.

Tanmateix, la Sala Social del Tribunal Suprem acaba d’informar de la seua sentència de 21 d’abril de 2016, en la qual conclou que les empreses que han concedit panera de Nadal als empleats de forma continuada estan obligades a mantenir aquest benefici, és a dir, que quan és un costum es tracta d’un dret adquirit. En el cas concret, aquest costum consistia que el lot de Nadal era entregar per l’empresa als empleats cada any al desembre, des de la creació de l’empresa. Després d’una fusió amb una altra empresa i al·legant la difícil situació econòmica, aquell any la cistella va ser substituïda pel gaudi d’un dia de vacances o d’una jornada compensatòria, i l’any següent suprimida unilateralment amb la sola compensació d’una reducció d’una jornada en quatre hores, davant de la qual cosa els representants dels treballadors van interposar demanda de conflicte col·lectiu reclamant la cistella com a condició més beneficiosa. Per justificar la seua doctrina, la sentència comentada del Tribunal Suprem al·ludeix a una d’anterior de 15 de juny de 2015, que havia establert que la condició més beneficiosa requereix una consolidació del benefici per obra d’una voluntat inequívoca de la seua concessió, de tal manera que no n’hi ha prou amb la repetició o la persistència en el temps, sinó que es requereix que l’avantatge que es concedeix s’hagi incorporat al nexe contractual i es provi la voluntat empresarial d’atribuir als treballadors un avantatge o un benefici social que supera els establerts en les fonts legals o convencionals que regulen la relació laboral, de manera que, reconeguda una condició més beneficiosa, aquesta s’incorpora al nexe contractual i això impedeix poder extreure’l d’aquest per decisió unilateral de l’empresari. Així doncs, s’haurà de tenir en compte la dita popular “el que es dóna no es torna”. Dit això, no em resta més que afegir que els qui han tingut la fortuna de ser agraciats per les seues empreses amb un obsequi nadalenc, en gaudeixin.

Bones festes a tothom!