Implementació de la renda garantida de ciutadania, ja!

La crisi financera, que va comportar la crisi immobiliària i la de la resta de sectors econòmics, ha mostrat amb tota la seva cruesa que el model de relacions econòmiques i laborals que teníem fins ara no funciona perquè un gruix significatiu de la població no té al seu abast els ingressos suficients per poder viure amb dignitat (i difícilment els tindrà en un futur immediat)

En aquest context, els diferents governs (central, autonòmic i local) han aplicat polítiques d’austeritat, és a dir, de reducció de les despeses socials, aquelles que serveixen per ajudar la població amb menys ingressos a poder cobrir les seves necessitats bàsiques (sanitat, educació, alimentació, energia, etc.). Paral·lelament, els líders que han provocat aquesta situació viuen millor que mai i fins i tot gaudeixen d’una jubilació amb indemnitzacions milionàries. Com a ciutadans i ciutadanes no hem de permetre que aquesta realitat continuï, ni per descomptat que perduri en el temps. Hem de reivindicar el dret a poder viure en condicions dignes. Per aquesta raó, durant l’any 2013, a Catalunya, 60 organitzacions i entitats i un gran grup de dones i homes vam sortir al carrer per denunciar-ho. Es van recollir 121.191 signatures de recolzament d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va permetre presentar, el 26 de març del 2014, al Parlament de Catalunya, el projecte de llei per una Renda Garantida de Ciutadania (RGC). La RGC aporta solucions a moltes de les realitats socials presents avui a casa nostra perquè: 1. Permet als treballadors i les treballadores negociar unes condicions laborals dignes i justes. 2. Permet complementar les pensions fins a la quantitat de 664 €/mes i que la persona sense feina amb uns ingressos inferiors a aquesta quantitat pugui accedir a una oferta d’ocupació en condicions dignes. 3. Permet facilitat l’accés als estudis als i les joves de famílies en les quals els seus membres percebin la RGC. 4. Permet fer front de manera eficaç, integradora i complementària a les actuals prestacions per les situacions de pobresa. “Una Catalunya sense pobresa és urgent, possible i necessària”. D’aquesta afirmació se’n desprèn que la millor resposta davant la greu situació de pobresa severa que viu una part molt significativa de la societat catalana avui és la RGC la qual assegura uns mínims per a poder viure dignament tal i com assenyala l’Estatut d’Autonomia de Catalunya quan diu: “les persones o famílies que es trobin en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda Garantida de Ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixin”. Dit això, ens reafirmem en el plantejament que la RGC és un primer pas cap a un model social més just i sostenible i cap a una forma d’entendre la societat des d’una perspectiva comunitària i integradora.

Davant d’aquesta realitat el Parlament de Catalunya va adquirir ja fa temps el compromís d’adoptar totes les decisions necessàries per tal que durant l’any 2017 es posés en marxa de forma efectiva la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania. Però el tràmit parlamentari transcorre massa lentament. És per això que moviments socials d’arreu de Catalunya s’han mobilitzat per exigir que l’aplicació de la RGC sigui una realitat aquest any recentment estrenat.

En el ple del 20 de gener passat de la Diputació de Lleida el PSC, Unitat d’Aran i la CUP van presentar la Moció per declarar la Diputació de Lleida institució promotora de la Renda Garantida Ciutadana (RGC) a instàncies de la Plataforma Lleida Social i que va ser aprovada per unanimitat. En els acords s’insta el govern de la Generalitat a incloure les consignacions pressupostàries suficients perquè l’aplicació de la RGC es faci en els terminis que planteja la majoria dels redactors de la ponència. Ens en felicitem, però convidem els partits polítics que hi van donar suport de manera unànime a que traslladin aquesta voluntat de col·laboració al parlament català perquè sigui implementada amb prou recursos la Renda Garantida Ciutadana. I és que les persones no poden esperar. Per una Catalunya sense pobresa i sense desigualtat, primer cal rescatar les persones.