Les llistes negres de la Generalitat

Les explosives revelacions de l’exjutge, exsenador i redactor en cap de la Constitució del presumpte Estat Independent de Catalunya, Santi Vidal, han encès totes les alarmes. El govern de Junts pel Sí, el seu partit ERC i, fins i tot, el mateix interessat s’han afanyat a desmentir-les i les atribueixen a un sobreescalfament perquè delaten que des de la Generalitat s’està perpetrant un autèntic cop d’estat.

Però el desmentiment no és res més que una altra de les falsedats dels impulsors del procés, perquè declaracions com les que van sortir a la llum dijous passat les està realitzant des del novembre Santi Vidal per insuflar ànims a la moixa i fatigada tropa separatista. Per tant, és impossible que no fossin conegudes pel Govern.

I, d’altra banda, concorden amb la línia frontista que no dissimula un executiu instal·lat en la desobediència, que incompleix lleis i sentències. Tret d’alguna nova revelació, Vidal repeteix el que anticipava Astut Mas quan presumia de les seues habilitats i argúcies per enganyar l’Estat.

El mateix Puigdemont, president només d’una part dels catalans per la gràcia de la CUP, es vanta d’aprovar lleis secretes sense cap altre objectiu que utilitzar institucions de l’Estat per donar un cop contra l’Estat mateix. Per aquesta raó, als nostres esforçats alliberadors de Catalunya no els importa gaire que Santi Vidal reveli partides pressupostàries camuflades: el sobiranisme sap que no rebrà el que exigeix i ja no oculta que busca el xoc. Això del diàleg és un altre engany més.

El més preocupant per a la causa és la revelació d’altres secrets d’estat que l’indiscret exjutge ha posat sobre la taula. I ho és perquè viatjar pel món demanant el suport internacional per alliberar els catalans de l’opressió del Govern central quan els teòrics alliberadors han aconseguit il·legalment –o sigui, robant– les dades fiscals de tots els catalans i elaboren llistes de jutges “per fer coses”... és propi de règims totalitaris. Després d’unes llistes, n’arribaran d’altres: les de bons i mals contribuents, les de bons i mals jutges i, finalment, les de bons i mals catalans.

Per aquest motiu, no és estrany l’escàs interès i el nul suport suscitat per Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les. Van anar-hi a explicar el dret a decidir i el referèndum, o sigui, el dret d’autodeterminació que el dret internacional i l’Organització de Nacions Unides només preveuen en casos de colonització o de violació flagrant dels drets humans. Van fracassar perquè aquests dos supòsits no es donen a Catalunya i la Unió Europea és un projecte d’integració que va nàixer per evitar una altra guerra mundial com les dos viscudes i que, és l’hora de dir-ho, van ser conseqüència de deliris nacionalistes.

Les declaracions de Vidal no són les d’un guillat, com es vol fer creure, perquè la Generalitat de Catalunya, com ha descrit el seu secretari d’Hisenda Salvadó i corrobora Oriol Junqueras, ultima una base de dades per a l’Agència Tributària Catalana i, per fer-ho, com sagaçment va confessar Santi Vidal, les dades s’han hagut de robar, “perquè els independentistes no som ximples i sabem que el Govern no ens les facilitaria”.

Salvadó vaticina fins i tot un xoc d’agències tributàries per cobrar els nostres impostos. I als nostres sobiranistes, això de la justícia independent els produeix pànic. Per aquesta raó, l’Astut Mas ofereix un dia de festa als funcionaris per coaccionar l’Audiència Nacional i tota protecció és poca per al Pare de la Pàtria, la seua família i tots els qui durant tants anys han pres Catalunya com el seu botí. Per això, els jutges han de ser de casa.

Estem fitxats; els contribuents, els funcionaris i els jutges. I tots els catalans. En això, Vidal diu la veritat.

Altres revelacions semblen fruit d’una imaginació desbordant i destinades, més aviat, a fer que res no pugui pertorbar la tranquil·litat, la seguretat i l’ànim de la parròquia separatista.

Que la Generalitat de Catalunya hagi trobat un estat no europeu disposat a finançar els 200.000 milions d’euros que necessita per pagar el seu deute quan el FLA no existeixi sembla tan forassenyat com assegurar que Catalunya seguirà sense exèrcit a l’OTAN i a la Unió Europea.

Exercicis d’animació i distracció perquè passi desapercebut que l’any 2016 s’ha tancat amb 514.700 aturats menys i que el Govern de Rajoy, des que va començar la crisi, ha creat 1,4 milions de llocs de treball.

Mentrestant, el PSOE continua obert en canal i el risc que calgui repetir eleccions generals persisteix, encara que a Catalunya s’han evitat de moment perquè Puigdemont ha promès a la CUP un referèndum que no se celebrarà. I seguirem amb procés, procés i més procés; això sí, pacífic, democràtic i integrador.

Encara que no hi hagi res menys democràtic que un Govern que infringeix la llei i que està en mans de la CUP, res menys pacífic que aquest desesperat xoc de trens que es provoca per ocultar la falta de suport de més de la meitat dels catalans, ni res menys integrador que aquesta llista de bons i mals catalans.