SEGRE
Espanya, endavant!

Espanya, endavant!

Creat:

Actualitzat:

El passat cap de setmana, el Partit Popular fundat per Don Manuel Fraga i que, per primera vegada, va arribar al Govern amb el President José María Aznar ha celebrat el seu 18è Congrés Nacional, en el qual s’ha elegit President Mariano Rajoy amb el 95% dels vots i Secretària General María Dolores de Cospedal.

En les diferents ponències, s’han concretat les prioritats actuals i futures dels nostres ciutadans i ens hem reafirmat en els nostres principis i valors.

El Partit Popular, que és l’organització política més gran d’Espanya, no només és imprescindible per al funcionament del nostre sistema, sinó que també és l’únic que avui disposa de la indispensable cohesió interna i d’un lideratge inqüestionable per governar. Així ho van entendre els espanyols a l’Espanya desolada i arruïnada del 2011 que ens va deixar Zapatero a punt de ser tutelada i intervinguda.

El 2011 es perdien 1.500 llocs de treball diaris, ara es creen 500.000 llocs de treball a l’any i aquest últim any s’han registrat 1,5 milions de noves afiliacions a la Seguretat Social, que és el que sosté pensions, sanitat i educació. Però aquesta llarga crisi de la qual anem sortint ha exigit esforços i sacrificis que han provocat costos de tot tipus; electorals també. Tot i així, els espanyols, dos vegades en sis mesos (al desembre i al juny), ens han tornat a dipositar la confiança, però no la majoria absoluta.

L’economia, que està creixent al 3,2%, va millor, però les circumstàncies són difícils perquè ja no depenem només de nosaltres mateixos. Unes noves eleccions haurien estat millors per al Partit Popular, però no per a Espanya. I som, i en presumim, un partit al servei dels espanyols; havíem de posar Espanya davant dels interessos del Partit Popular, sortir de l’embús, atendre els compromisos europeus i recuperar el temps perdut. Els ciutadans ens han demanat que governem, però això també ho han demanat als altres. I a tots, que atenguem els interessos generals. Ho hem demostrat aquests tres mesos amb nombrosos acords.

La situació a Catalunya va merèixer atenció especial del Congrés i del President Mariano Rajoy. Des del 2012 i des de la conversió de l’Astut Mas i de Convergència al separatisme, el suport a la ruptura amb la resta d’Espanya tot i no ser majoritari ha experimentat un considerable augment. Per diferents raons: les retallades obligades per una crisi que ha arribat aquí també i, sobretot, per l’aclaparadora corrupció que sotja una Convergència que busca desesperadament la impunitat rumb a una idíl·lica Ítaca independent.

I no s’han escatimat fal·làcies, argúcies i enganys per aconseguir-ho. Les Institucions, la TV3 i mitjans de comunicació, les escoles i universitats, les subvencions per als afins i fins i tot aquestes llistes negres de contribuents, jutges i funcionaris acabades de descobrir. Tot un procés totalitari de propaganda i colonització ideològica al servei de la ruptura en el qual no han faltat mentides com l’Espanya ens roba que inclús Rufián i Puigdemont reconeixen que no és veritat.

La resposta del President del Govern va ser meridianament clara: si no es respecta la Llei, no hi ha Democràcia. I la Llei i la Constitució, com totes les constitucions del món, estableixen que el dret a decidir sobre el que ha de ser Espanya el tenim tots els espanyols, no només una part d’ells, i res els pot privar d’aquest dret. La primera obligació del Govern, i ningú no li pot demanar que no ho faci, és preservar aquest dret i, amb aquest, la unitat d’Espanya, la igualtat de tots els espanyols i els seus drets fonamentals.

Sobre el compliment de la Llei i la Constitució va sentenciar Mariano Rajoy que no és possible cap negociació perquè l’obligació d’un govern és complir i fer complir la Llei sense la qual no existeix la democràcia. La Constitució es pot canviar si així ho decideixen els espanyols pels procediments establerts, però el Govern no negociarà sobre un referèndum que condueix a la fractura d’Espanya i a la liquidació de la sobirania nacional. Ni pot, ni ha de fer-ho, ni ho vol.

Però és evident que el Govern vol dialogar, encara que altres que tant ho demanen no ho sembla i deixen les cadires buides. Perquè les infraestructures, el finançament autonòmic i la millora dels serveis públics a Catalunya són prioritats d’aquest Govern. També recuperar les Institucions perquè estiguin al servei de tots els catalans i no només dels separatistes. Reconstruir la cohesió interna destruïda pel secessionisme i informar veraçment de les conseqüències polítiques, econòmiques i socials que causaria la separació. Des de la sortida de la Zona Euro, de la UE o de la impossibilitat de sostenir serveis públics i prestacions socials, entre moltes d’altres.

Per tant, Espanya continua sent Espanya. Ningú no ens separarà. Ens recolza la Llei i el conjunt del poble espanyol. I ningú no ens arrabassarà l’Espanya actual, que és la millor de la Història. Un país tranquil i segur amb un estat de benestar en l’avantguarda mundial, amb esplèndides infraestructures i que compleix els seus compromisos. Un país atractiu per viure, invertir i visitar. 75 milions de turistes ho fan cada any.

Quan les coses surten bé, cal mirar endavant i, quan vinguin nous temps, els espanyols estarem més ben preparats i més forts per vèncer les dificultats. Espanya, mal que els pesi a alguns, segueix endavant.

tracking