Els autèntics enemics de Catalunya

Sosté l’‘Astut’ Mas en les seues nombroses declaracions, conferències i compareixences que el setge judicial per la corrupció que també arriba a l’antiga Convergència, que ha hagut de canviar de nom i té quinze seus embargades, és a causa de l’independentisme que ara defensa.

Amb només retrocedir una mica en el temps és fàcil detectar que sembla més aviat el contrari. La sobtada conversió al separatisme de Convergència l’any 2012 coincideix, precisament, amb les primeres intervencions de la UDEF a Catalunya i amb actuacions judicials i policials que van assolir partits en el govern d’Espanya, o de Comunitats Autònomes com Andalusia, Madrid o València. A ningú se li va ocórrer afirmar llavors que les esmentades actuacions fossin un atac al PP o al PSOE. I ni de bon tros assimilar l’actuació de la Justícia amb un atac a Espanya o a Andalusia, València o Madrid com sense cap rubor fan en les seues apocalíptiques reaccions Mas i els seus acòlits.

Es podria dir que altres partits que també defensen la independència de Catalunya com ERC no són objecte d’investigació judicial per la corrupció del 3%. En el nom del qual, en el del poble català, tots els que participen en el procés sobiranista estan construint un relat basat en tota mena de retòriques equívoques, mentides i falsedats. La primera de les quals, quan el sobiranisme s’atorga una representativitat del poble català de què exclou més de la meitat dels ciutadans i, la segona, quan el Govern [català], que sorgeix com a conseqüència de l’Estat de Dret i de la Constitució i que és el representant de l’Estat a Catalunya, incompleix lleis i sentències.

A l’edifici sobiranista li cauen les bastides no només perquè sembla impossible ja afirmar que Espanya ens roba quan Catalunya percep la partida més gran del FLA, més de 60.000 milions en quatre anys per sostenir els serveis públics i el pagament a proveïdors, sinó també perquè no es pot concitar el suport internacional a un referèndum que en realitat és una autodeterminació que l’ONU i el Dret Internacional només contemplen per a casos de violació dels drets humans i colonització, que són, precisament, els que vulnera aquí la Generalitat amb les seues llistes negres i la seua obscena colonització ideològica en tots els àmbits.

La contumàcia amb la qual defensa el sobiranisme que una Catalunya independent seguiria a la UE quan el Tractat Fundacional diu el contrari i tots els dirigents europeus s’han atipat d’explicar que la segregació d’un territori parteix d’un Estat Membre de la UE comporta la sortida automàtica d’aquest territori del Club dels 27, és una prova més de la falta de respecte a la intel·ligència dels catalans de la qual fan gala els independentistes. Un independentisme a què dóna suport Bildu, que aquí està a les ordres de la CUP i que fora d’Espanya només rep les felicitacions i l’alè verinós dels neofeixistes italians de la Lliga Nord.

Els veritables enemics de Catalunya són els que l’han convertit en la campiona del bo porqueria i, per això, han aconseguit que la Generalitat no pugui finançar-se als mercats internacionals. Són els que no informen de les desastroses conseqüències que tindria una eventual ruptura i oculten que ens quedaríem sense PAC, que els productes catalans haurien de pagar aranzels per vendre’s a la resta d’Espanya –el nostre principal client– i de la UE i que en una Catalunya independent no hi hauria ni cotitzadors ni prou recursos per pagar les pensions dels jubilats. Són, també, els que tant reclamen diàleg i només volen parlar de ruptura perquè el seu objectiu és el xoc de trens.

Els autèntics enemics de Catalunya són els que inciten a la desobediència i al desordre i són capaços de posar en risc la nostra seguretat davant de l’amenaça jihadista quan exigeixen la retirada del nostre Exèrcit. Són els que tant critiquen els murs de Trump mentre que aquí volen imposar fronteres noves amb la resta d’Espanya, amb la UE i amb el món.

Són els mateixos que, de moment, ja han aconseguit una inocultable fractura de la societat catalana. Tot per aconseguir en una Catalunya independent la impunitat garantida amb la llista de jutges afins. Per seguir amb el 3%.