L’aigua fa la vista clara... i la factura insuportable

Array

Pagar l’aigua a preu d’or ha degut servir per eixugar deutes, pot pensar algú. Res més lluny de la realitat: devem més de 40 milions d’euros a Aqualia. I, atenció, al 2012 –majoria absoluta en mà– el PSC va prorrogar-li la concessió fins al 2037. Procedim a explicar-los coses de l’aigua a Lleida que segurament mai ningú els haurà explicat. Si no es vol empipar, potser que abandoni la lectura aquí.

Siurana va privatitzar l’aigua i Ros ha aplanat el camí perquè la concessionària multipliqués el preu del rebut amb pujades tan estratosfèriques com la del terme fix: un 217% en només 3 anys (2011-2014). Les polítiques del PSC en tres dècades i escaig, posen Lleida en el top 10 de molts pagaments. Com amb l’IBI, amb l’aigua també som a dalt de tot... del despropòsit.

Un informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris de fa mig any conclou que som la novena ciutat amb l’aigua més cara de tot l’estat. I, lluny d’assumir cap responsabilitat, la primera tinent d’alcalde no té cap problema a dir als mitjans que “La tarifa municipal només suposa la meitat del rebut”. La Sra. Mínguez hauria de saber que per a una família amb un consum normal la tarifa municipal representa prop de 30 euros i el cànon ACA de la Generalitat no arriba als 10. No creu que davant aquest ofec els ciutadans mereixen respostes més que no pas falsedats?

Deu ser perquè l’aigua fa la vista clara, Sra. Mínguez, que sabem amb detall què ha passat a Lleida, i ens hem esforçat per explicar-ho a la gent a comudelleida.cat/aigua. Els assegurem que s’entretindran a entendre per què som on som, patint un model de gestió privada que va contra els interessos de la ciutadania. Segurament s’empiparan, com molta gent que ha passat per les taules informatives que hem tret al carrer.

Però la bona notícia és que això té solució. El Comú aposta per un procés de remunicipalització del servei d’abastament i sanejament, seguint l’exemple de Terrassa, la primera gran ciutat que remunicipalitza l’aigua. 2.209 lleidatans van demanar al 2014 que el servei d’abastament sigui gestionat directament per l’ajuntament, un 90% dels que van votar en aquesta consulta del Multireferèndum. Sabem que les dificultats abundaran, però caminarem amb pas ferm cap a la gestió municipal d’aquest bé comú.

Estudiem possibles incompliments en el contracte, una supervisió que podrem completar quan hàgim rebut tota la informació que fa mesos que hem sol·licitat a l’equip de govern, inclosos tots els certificats d’obra.

De manera immediata cal que totes les obres de la xarxa d’abastament i sanejament es facin per licitació pública, amb publicitat i lliure concurrència perquè puguem escollir la millor opció. També cal denegar al ple tota petició d’augment de tarifes, notificant-ho a la Comissió de Preus de Catalunya.

El subministrament d’aigua, com a servei bàsic, no s’ha de regular a través d’una tarifa, sinó a través d’una taxa, segons les tesis del Tribunal Suprem. És, doncs, un tribut, i el que es recapta per aquest concepte ha de ser finalista. El sistema de taxes comporta més drets, garanties i transparència, ja que la gestiona la Paeria, que serà qui decidirà com es procedeix en cas d’impagaments, com ha plantejat la Crida.

La gestió de serveis bàsics i dels béns comuns, com l’aigua, ha d’obeir les necessitats de la gent, i –de forma especial– les persones i famílies en situació més desafavorida. Ens sembla, doncs, del tot reprovable la política de l’actual equip de govern, que ha posat els preus de l’aigua de Lleida en el top 10 de tot l’estat. Veiem un alt grau de cinisme en uns responsables polítics que argumenten la congelació dels preus de l’aigua com a mostra de tarannà social quan es congelen després d’una pujada acumulada en 13 anys del 246%.

Mentre no hi hagi remunicipalització, exigim un bonus social i que es compleixi la Llei 24/2015 que permet que les famílies que cobrin menys de 19.000 euros/any i tinguin dificultats en el pagament de serveis bàsics deixin de pagar l’aigua, la llum i el gas.

Exigim que la Paeria treballi perquè no augmenti el nombre de persones excloses de l’accés al subministrament d’aigua, amb una gestió de l’aigua que deixi de basar-se en el màxim benefici per a una empresa i es fonamenti en el màxim benefici per al conjunt de la ciutadania.

Hem donat dades que demostren que el model de gestió privada de l’aigua a Lleida ha anat contra els interessos de la ciutadania i ha oblidat que l’aigua és un dret humà universal essencial. Al Comú seguirem treballant per revertir aquesta realitat.