El ministre Christian Schmidt a Espanya

La invitació de la Ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, al Ministre d’Agricultura i Alimentació d’Alemanya, Christian Schmidt, per visitar Espanya no ha pogut ser més oportuna ni més interessant i previsora. S’està negociant el futur de la PAC 2020 i estrènyer relacions amb un dels sis països fundadors i protagonista principal del que avui és l’espai més gran de democràcia, drets humans i prosperitat del món és de vital importància.

Cal destacar que, precisament, una política agrària comuna va ser una de les raons determinants del projecte de construcció europea que va nàixer al Tractat de Roma el 1950 per garantir el subministrament alimentari d’una població devastada per dos guerres mundials que fugia del continent europeu i que ara, tanmateix, s’ha convertit en el refugi i l’esperança de milions de persones.

Parlar d’Europa és parlar de la PAC i la visita del Ministre alemany Christian Schmidt cobra una especial rellevància. Les reunions de treball en el Ministeri i la seua compareixença en la Comissió d’agricultura del Congrés dels Diputats han servit per conèixer una persona propera, afable i amb acreditada experiència parlamentària i per saber també les opinions del govern que representa respecte al futur de la PAC.

El més significatiu de la sessió parlamentària va ser la gran coincidència d’objectius entre els grups parlamentaris del PP, PSOE i Cs d’una banda i, de l’altra, l’àmplia concordança també amb les posicions del govern alemany. Una situació molt diferent a la de l’època en què el govern de Zapatero, que ocupava llavors la Presidència de la UE, proposava una taxa plana de 100 euros per hectàrea tal com pretenien els països del Nord d’Europa, cosa que hauria suposat un cop mortal a l’agricultura productiva.

El Brexit i la pèrdua d’un contribuent net com la Gran Bretanya ha de servir, en paraules del Ministre alemany, per enfortir la cohesió europea i un dels instruments essencials és la nova PAC del 2020 amb els recursos necessaris per afrontar els nous reptes socioeconòmics i mediambientals en què s’han de mantenir com a element central els pagaments totalment subvencionats per la UE per assegurar la renda dels agricultors i ramaders, que són els que contribueixen decisivament a la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, així com els pagaments acoblats per a la supervivència dels sectors vulnerables.

Una PAC amb perspectives de futur ha de reforçar les organitzacions de productors i les interprofessionals, prioritzar les pimes i la incorporació a l’activitat agrària de joves i dones i dotar adequadament el Desenvolupament Rural perquè els nostres pobles no quedin abandonats. L’orientació de l’agricultura al mercat no està renyida, al contrari, amb més mecanismes de seguretat i suport per a les situacions de crisi, que fins ara han estat insuficients, de forma que es fa imprescindible suplementar la PAC.

L’àmplia coincidència d’objectius comuns des del respecte a la diversitat de produccions de tot tipus, en especial la mediterrània, és una notícia molt positiva perquè a ningú no se li escapa que perquè la PAC disposi d’un finançament suficient és clau la convicció d’Alemanya, que en frase feliç va posar de manifest el seu Ministre Christian Schmidt al destacar que una cosa tan essencial com garantir l’alimentació de la població europea i els actuals estàndards de qualitat no es pot deixar en mans de tercers països.

Probablement, deixar aquesta qüestió en mans de tercers és allò en el qual confiarien els que desconnectaran a Madrid, els nostres populistes i separatistes, els grups parlamentaris dels quals van estar absents en una reunió tan transcendental com la mantinguda amb el ministre alemany. Perquè tots ells saben que si els seus somnis impossibles es fessin realitat, els nostres agricultors quedarien fora de la Unió Europea i els seus ajuts.