El controvertit vel islàmic

L’ús del vel islàmic per part d’algunes dones és discutit quan es refereix al moment de contactar amb el complex món laboral i haver de prestar serveis assalariats per compte d’un tercer, denominat empresari, i que, a més, ha construït un protocol intern sobre el comportament dels seus empleats.

La qüestió es complica quan alguna de les parts implicades entén que s’han vulnerat els seus drets fonamentals o que existeix discriminació. Tenim dos sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb les seues particularitats, i una altra d’un Jutjat Social de Palma.

La primera es refereix a una senyora, de confessió musulmana, que treballava per a una empresa belga com a recepcionista i un bon dia va aparèixer amb el característic vel islàmic. Malgrat haver-li cridat l’atenció sobre la prohibició que existia per a tot el personal d’exhibir signes visibles de les seues conviccions polítiques, filosòfiques o religioses al lloc on es prestaven els serveis, persistia amb l’ús del seu abillament tèxtil.

Com a punt final, va venir el desenllaç amb la preceptiva carta d’acomiadament, prèvia entrega d’una indemnització. Va recórrer, l’afectada, fins al Tribunal de Justícia europeu, el qual va desestimar el recurs, entenent que no es donaven les circumstàncies discriminatòries, a l’existir unes regles internes que afectaven tot el personal. En conseqüència, donava per bona l’actitud adoptada per l’empresa al mantenir una neutralitat sobre les idees ideològiques i religioses.

En l’altre supòsit, l’empresa va sucumbir davant dels desitjos d’un client que no acceptava ser visitada per una treballadora portadora del vel islàmic. L’ocupadora, en comptes d’adoptar una altra solució més diplomàtica, escull prescindir dels seus serveis i el Tribunal declara no ajustada a dret l’esmentada actitud. Encara que el Tribunal fa servir una fraseologia no gaire comprensible per al lector normal, segurament per qüestions de traducció.

En definitiva, el que ens ve a dir és que la decisió d’acomiadament no ha estat encertada i que, en la pròxima, encarregui a una altra persona la gestió amb el seu client.

El tercer conflicte té com a escenari l’aeroport de Palma. Una determinada empleada que estava en contacte amb el públic s’abillava amb el vel islàmic, que estava prohibit per la seua empresa. Després de diverses advertències, se la sanciona amb suspensió d’ocupació i sou per no haver acatat “les normes d’uniformitat”. Davant d’una tal situació, reacciona la sancionada al·legant que la manera d’actuar de l’empresa ha alterat el seu estat “psíquic i emocional” i, a més, durant aquest període va patir un avortament.

La sentència del Jutjat Social mallorquí ordena l’empresa que cessi d’immediat la seua actuació i restableixi la situació anterior, al considerar que existeix una vulneració al dret fonamental de la llibertat religiosa.

Em permeto fer dos consideracions sobre això. Primera: les empreses hauran de ser molt cautes en el moment d’entregar una carta de sanció o advertència. Segona: regulació convencional o regulació interna a l’empresa sobre les normes que afectin la imatge dels treballadors, que, en darrer terme, també afecta la imatge i projecció de l’ocupadora, encara que, sempre, amb respecte als drets que per a les parts vénen fixats a la Constitució del 1978.