Els anomenats ventres de lloguer (II)

El fet d’engendrar un fill per compte d’un tercer a canvi d’una quantitat, actualment està vedat per la legislació espanyola, encara que es toleren algunes pràctiques de tipus administratiu a través dels consolats espanyols on resideix la mare substituta o biològica.

La pràctica consisteix que la mare inscriu el nounat i tot seguit, mitjançant la figura de l’adopció, el pare –que ha hagut de satisfer el pactat per compensar els nou mesos d’embaràs– legalitza la situació i viatja amb el seu fill adoptiu.

Una recent Sentència del Tribunal Suprem d’11 novembre de 2016, amb molta controvèrsia entre els jutges que componen el jurat, estima les prestacions de descans per paternitat a favor del “pare biològic” resident a Espanya, perquè el que prima és el dret del menor, fixant com a exemple el naixement d’un fill fora del matrimoni o com a conseqüència d’una relació sexual esporàdica. Anteriorment aquesta mena d’ajuts eren denegats.

Plantejaments utòpics

Aprofitant que els veïns portuguesos han aprovat la Llei sobre la maternitat subrogada, amb certs matisos i amb el vot en contra dels comunistes, el partit de Ciutadans va llançar una proposta parlamentària sobre el mateix tema però amb la condició que la persona que presta el seu ventre ho ha de fer sense que existeixi remuneració de cap tipus. Plantejament totalment utòpic, ja que cap dona de forma altruista no ha de suportar un període de gestació, amb tots els perills que això comporta per a la seva salut, rebent, a canvi, un simple gest d’agraïment. La picaresca no té límits, tret que la norma sigui molt estricta i casuística.

A pesar de tots els pensaments i les teories que hi ha en contra de la maternitat subrogada pel que representa de mercantilitzar el cos de les dones, existeixen agències de viatge que disposen d’“una carta” dels diferents països on és permesa aquesta pràctica i els seus preus corresponents, sent els més barats els de l’Índia, mentre que en altres llocs es pot arribar als cent mil dòlars.

Com dèiem abans, només pot acudir a aquests anomenats “paradisos” gent privilegiada.