Ens cal un alberg com cal

L’altre dia, l’alcalde deia que els serveis socials de Lleida són els millors de Catalunya. I es va quedar tan ample... Certament, el personal dels serveis socials municipals fa una gran tasca, sota molta pressió i en condicions adverses. Però, i els equipaments i els serveis que falten?

En aquest nou exercici d’autocomplaença, Àngel Ros fa com si tingués un gran coneixement dels serveis socials d’arreu del país. I com si volgués fer alguna mena de rànquing. Doncs bé, de rànquing, ja n’hi ha un: el Rànquing de despeses en Serveis Socials, al Portal de la Transparència de Catalunya. I Lleida és al lloc 113è, darrere de Mataró (103è), Tarragona (99è), Girona (88è), Terrassa (86è), Santa Coloma (83è), el Prat (44è) o Barcelona (30è). Curiosament, set dels deu primers municipis són de la demarcació de Lleida. La majoria dels quals, per cert, governats per ERC: Àger (segon), Esterri d’Àneu (tercer), Torà (quart) i Ponts (vuitè).

La frivolitat i l’efectisme fal·laç de què fa gala Ros són inacceptables en una àrea tan sensible com aquesta. Dir el que el que ha dit, mentre encara no tenim en marxa cap recurs contra la violència masclista, tenim temporers dormint pels carrers, hi ha famílies en campaments, hi ha pobresa energètica per resoldre, hi ha molt jovent que no es pot emancipar econòmicament... Dir el que ha dit mentre encara no tenim alberg municipal!

Des que va tancar el de la Panera el 2005, Lleida no té alberg municipal. Aquesta és una competència municipal que la Paeria no té assumida. Substitutivament, té el servei contractat a una fundació que el presta en un local aliè a la Paeria. Si hi unim les insuficiències en el servei d’acolliment residencial temporal, resulta diàfana la necessitat de construir un nou alberg municipal, com també que sigui tant de titularitat com de gestió públiques, ja que queda palès que la prestació de serveis socials bàsics s’ha de fer amb criteris de servei públic.

Perquè parlem de cobertura de drets bàsics de les persones. Actualment, l’accés als serveis socials és un dret de les persones, no una gràcia que se’ls concedeix. La prestació dels serveis socials és un acte de justícia social, no de caritat. Sota criteris de capacitació tècnica i professional, de forma planificada i amb caràcter estable. Qui té capacitació, ha de planificar i pot donar estabilitat és l’administració local. Ni que fos perquè té expertesa. Ni que fos perquè ho diu la llei de Serveis Socials de Catalunya. Ni que fos perquè el diner públic s’ha de gestionar des de l’esfera pública, responsablement, amb equitat.

Per això mateix, és hora que ens construeixi un nou alberg. I, per això mateix, és hora que sigui gestionat pel mateix Ajuntament. No pas pel Consorci per a la gestió del Servei d’Acolliment a Persones Sense Llar, creat ex professo per gestionar l’alberg, amb el bisbat i entitats religioses. No té sentit. La Llei de Bases del Règim Local deixa clar que un consorci ha de millorar l’eficiència de la gestió pública i només té sentit si permet una assignació més eficient dels recursos econòmics. Ens està dient Ros que confia més en la gestió del bisbat i de les entitats cristianes que en la dels professionals de l’Ajuntament? Ens està dient que amb el consorci es donarà, un cop més, la gestió de serveis socials a entitats cristianes abans que a la Paeria?

I la compra anunciada de l’edifici de l’antiga Residència d’estudiants Pare Coll, al carrer de la Palma, per a ubicar-hi el futur alberg ens sembla un altre error. Hi ha desacord en el si de la corporació municipal. Però, sobretot, ha creat malestar entre veïns i comerciants de la zona: es queixen que el Centre Històric ja compleix sobradament amb la seua contribució a la cohesió social de Lleida.

Diuen que ja hi ha suficients equipaments i serveis socials del i per al municipi, i demanen que aquest servei d’atenció a les persones s’ubiqui en un altre barri de la ciutat. No els falta raó. Però sabem que l’equip socialista no escolta la gent. Ara: el Pla Estratègic d’Acció Municipal de l’Ajuntament de Lleida, penjat a la web de la Paeria, i que se suposa que guia l’actuació de l’equip de govern, té com un objectiu “el creixement ordenat, programat i sostenible de la ciutat” i assenyala que els nous equipaments municipals han de tenir una distribució més uniforme i equilibrada. Ni això pensa complir Àngel Ros?