Les Empreses i el registre de la jornada laboral

La polèmica sobre si les empreses estan o no obligades a registrar de forma diària la jornada dels seus treballadors ha arribat a la seva fi. La solució: no estan obligades. Així ho acaba d’admetre el Tribunal Suprem, desprès de dues sentències dictades. Però anem pas a pas.

L’Audiència Nacional (AN), en sentències dictades el 2015 i el 2016, indicava l’obligació de les empreses de registrar diàriament la jornada dels seus treballadors, es realitzessin o no hores extraordinàries. De conformitat amb aquestes sentències, tots els inspectors i sotsinspectors de treball exigien a les empreses el registre diari, exhaustiu i complert de tots i cadascun dels treballadors de l’empresa, encara que l’empresa declarés de que no es realitzaven hores extres. En el fons de tot, el que volia la Inspecció de Treball era determinar si es superaven o no els límits de la jornada diària, i per tant, saber si el treballador ha realitzat hores extraordinàries i, en cas de no existir un registre, podia ser considerat una infracció greu en matèria de jornada.

Però el Tribunal Suprem, en la sentència 246/2017 del 2017, interpretant l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, anul·la les sentències de l’Audiència Nacional i declara que l’Estatut dels Treballadors no exigeix a les empreses l’administració d’un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla per poder comprovar el compliment dels horaris pactats. Continua dient l’Alt Tribunal que l’obligació de l’empresari de registrar el temps de treball afecta solament les hores extres i no tota la jornada laboral, tenint l’obligació posteriorment l’empresa de comunicar al final de mes el seu nombre al treballador i a la representació legal dels treballadors . El Tribunal Suprem declara també que seria convenient una reforma legislativa per clarificar l’obligació de portar un registre d’hores i facilitar d’aquesta manera al treballador la prova de la realització d’aquestes hores extraordinàries. Però aquesta obligació, ara per ara, no existeix, i els tribunals no poden suplir el legislador, imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control, que per altra part podria afectar la Llei de Protecció de Dades, podria ser una ingerència indeguda de l’empresa en el dret a la intimitat i la llibertat del treballador; com així mateix podria repercutir en el principi de llibertat d’empresa.

A més a més de les hores extres, el legislador sí que ha volgut i així ho diu la normativa laboral, l’obligatorietat de registrar la jornada dels empleats contractats a temps parcial; o registrar les jornades especials dels ferroviaris, marins mercants, personal de transport en carretera, navegació aèria, etc.

Però com és poden registrar les hores extres? Podria ser mitjançant un mecanisme de control de caràcter flexible, en funció del que l’empresa consideri que més s’adapta a les seves circumstàncies. El tipus de registre pot ser negociat amb els representants dels treballadors o bé per decisió de l’empresari.

La Inspecció de Treball, de conformitat amb aquestes sentències del Suprem, rectifica a partir d’ara les instruccions anteriors en aquesta matèria, i no exigirà a les empreses, amb caràcter general, el registre diari, sense perjudici que la inspecció no renunciarà a seguir controlant el compliment de la llei en matèria de jornada laboral, ja que les empreses han de respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries.

Finalment hem de dir que, per omplir aquest buit, en el Congrés dels Diputats, actualment, s’està tramitant una Proposició de Llei, que reformarà l’Estatut dels Treballadors, amb la finalitat d’intentar obligar les empreses a portar un registre amb les hores treballades per cada empleat; el que suposarà l’aflorament de les hores extres (segons les dades de l’enquesta de població activa, l’any passat es van realitzar a tot Espanya tres milions i mig d’hores extres a la setmana, que ni es van pagar ni es van compensar amb descans. No es pot oblidar que les hores extres també cotitzen a la Seguretat Social).

Aquest registre de les hores, suposarà l’encariment de la jornada per a l’empresari, a més a més, d’altres costos administratius. Sense oblidar que aquesta reforma pot garantir la conciliació familiar i laboral; millorar els recursos de la Seguretat Social (es cotitzaran totes les hores extres); s’abordaran els riscos psicosocials que suposa la presència excessiva del treballador en el seu lloc de treball i impulsarà la creació de llocs de treball (els sindicats entenen que si es computen totes les hores extres sense remuneració que es fan podrien crear-se 326.000 nous treballs).

El dubte que tinc, a part de la bona intenció de la Proposició de Llei, és si realment l’empresari contractarà més personal, davant de la descripció abans esmentada.