Mentides miserables

Són mentides miserables i una prova més del monumental engany que ha estat la gran farsa del Procés. Va començar amb el dret a decidir, que ha estat el dret a trencar, i, al final, s’ha descobert que els Exconsellers reconeixen que no estaven preparats per a una independència que van declarar sense creure-hi. La DUI resulta ara que era un simulacre perquè, com l’inefable Tardà revela, no existeix majoria suficient de catalans que la vulgui. És evident que amb mitjans públics catalans “neutrals”, com sentencia Junqueras, i amb doctrina, barra lliure mediàtica i exclusió social, el somni impossible continuarà.

El sainet carnavalesc, amb mig Govern a la presó i l’altre mig pròfug, prossegueix a Brussel·les, on un Puigdemont embogit que no deixa canya dreta i veu reduïts els suports internacionals a Maduro, els russos, els ultradretans flamencs i la Lliga Nord, no perd la seua inesgotable capacitat per sorprendre’ns. En una entrevista al diari belga Le Soir assegura que la independència no és l’única sortida al conflicte; reflexió que, per cert, havia guardat fins ara en els seus inescrutables pensaments.

L'ARTICLE 155

L’Article 155 no només ha permès al President Rajoy cessar un Govern colpista, convocar Eleccions Autonòmiques i restablir una tranquil·litat no prou valorada perquè les turbes revolucionàries estaven a punt d’assaltar els carrers. Ens ha permès també saber que, en una Catalunya independent, hi haurà mili obligatòria; conèixer de primera mà la consistència èpica dels que per sortir “del trullo” acaten la constitució que han violat, saber que Junqueras ha ocultat els comptes del seu Estat a Puigdemont i que 152 M€ d’ajuts socials per a persones grans i discapacitats s’han evaporat.

Però no hi ha propaganda que pugui ocultar el greu mal i les conseqüències de les accions dels que estan enfonsant Catalunya: l’atur més elevat des de l’octubre del 2008; fuga de bancs, empreses i dipòsits, frenada d’inversions i càstigs europeus que ja estan arribant. Barcelona s’ha quedat sense l’Agència Europea del Medicament, que precisament ha sortit de Londres pel Brexit. És que algú pot creure que en la situació actual Barcelona hauria tingut Jocs Olímpics? Bravo pels nostres patriotes! Com pitjor, millor!

Tot és massa semblant al model de la II República, en què ERC abdicava aparentment de la independència i l’Estat cedia competències i es replegava. Dos anys després de 1932, la Generalitat es va revoltar. La diferència és que ara no han arribat els tancs com alguns haurien volgut. N’hi ha hagut prou amb la força de la Llei, l’Estat de Dret, la Constitució i l’Article 155.

Aquest article ens protegeix i, per això, ara se l’adjudica Cs quan fa poc s’oposava a la seua aplicació dient que era com matar mosques a canonades. I el limita, a més, un PSOE en mans d’un PSC mel·liflu que aquí a Catalunya ja està plantejant equidistàncies de poc fiar. Per això, precisament, hem incorporat Dante Pérez, l’Alcalde de Gimenells, que és un home de principis i al qual ningú no pot discutir la seua ferma defensa de la unitat d’Espanya i els valors constitucionals. Dante, em consta, es troba molt còmode en el Partit Popular, és molt benvingut i amplia la nostra base electoral de cara a uns comicis decisius i crucials com els del 21-D.

Mentre nosaltres li obrim les portes de bat a bat, els seus antics companys socialistes de Gimenells li intenten tancar les de l’Ajuntament que tan bé ha dirigit –gràcies a la seua tasca s’està actuant per exemple sobre els camins titularitat de la CHE que hi ha al terme– i demostren una vegada més que, com a Badalona i en tants altres llocs, són capaços de pactar amb els que tant mal estan provocant a Catalunya i Espanya. No importen els seus manejos: Dante és un gran Alcalde i els veïns de Gimenells reconeixeran la seua tasca el 2019.

CONVERTIR LA VEU EN VOT

Però no és el moment d’obrir fissures al bloc constitucional la garantia més gran del qual, de totes formes, és el President Rajoy, que demana a la majoria silenciada de convertir la seua veu en vot el 21-D. Per defensar la unitat d’Espanya i la sobirania nacional, recuperar la legalitat i la normalitat, reactivar l’economia, acabar amb els intolerables boicots i restablir la convivència.