Junts per una Lleida il·lusionant

Enmig dels dies convulsos que ens toca viure al nostre país, que des de l’1 d’octubre han canviat radicalment la visió que podíem tenir fins llavors de la democràcia espanyola, la força de la gent expressada a les urnes mira de traduir-se en un govern que sigui el fidel reflex de les aspiracions col·lectives. La presó, l’exili, les amenaces judicials i els entrebancs de tota mena fan que res no sigui fàcil, tot i que el compromís inequívoc sigui fer-ho possible.

Acceptar els resultats del 21 de desembre, tal com insistia a recalcar el president Puigdemont durant la campanya, significa respectar la seva restitució i la del seu govern, tal com avalen els vots de més de dos milions de persones, que es tradueixen en la majoria absoluta del Parlament.

La intensitat del que, políticament, estem fent entre tots durant aquests mesos, ho envaeix tot. També la política local. L’actitud mostrada a Lleida abans i després del referèndum per part de l’alcalde Ros l’ha allunyat definitivament de la majoria social de la ciutat. Es va posar de manifest a les eleccions del 21 de desembre on, per primer cop i amb una participació rècord, més del cinquanta per cent dels electors van triar opcions independentistes. Els posicionaments de país d’Àngel Ros, units amb una forma de fer política municipal que respon a criteris d’una altra època, fan que les eleccions a la Paeria del 2019 siguin vistes per milers de ciutadans com una oportunitat per al canvi.

Aquesta setmana hem començat el compte enrere per engegar aquesta nova etapa il·lusionant amb el procés d’eleccions primàries al PDeCAT de Lleida. Com a únic candidat que he presentat la documentació i els avals pertinents, aspiro a ser elegit per l’Assemblea Local el proper 14 de febrer per tornar a ser el cap de cartell per a aquests comicis. El repte és enorme i les ganes de compartir amb els lleidatans aquest moment històric, també. Ara toca definir la ciutat que volem per a les pròximes dècades i fer-la entre tots. Aquesta ha de ser una de les claus del nou contracte que volem subscriure amb la ciutadania: s’ha acabat el temps en què les coses es decideixen i es fan només des de dalt. Ara és el temps d’escoltar, de dialogar, de construir plegats.

Si els associats del PDeCAT em fan confiança, tindrem una mica més d’un any per anar desgranant la nostra visió de com ens agradaria que fos la Lleida que imaginem, però aquesta ciutat ha de ser, sobretot, una aventura col·lectiva. Lleida ha de ser la ciutat de les persones i per a les persones. Hem de tenir ambició per dibuixar una ciutat moderna, oberta i culta. Hem d’atrevir-nos d’una vegada i per totes a abandonar aquell conformisme i fatalisme del “per a Lleida ja està bé”, que sembla que sigui el lema de l’equip de govern d’aquests últims anys. Hem de fer una aposta sense reserves per la transparència en la gestió. Ens hem de comprometre sense esquerdes amb el bé general davant dels interessos particulars. Hem de fer de Lleida una ciutat que excel·leixi en allò en que pot ser referent, com l’agroindústria o la biomedicina, per posar només dos exemples. Hem de fer d’una vegada una aposta per la industrialització. Hem de garantir una gestió amb rigor, que emprengui els projectes sense fer volar coloms, perquè es tracta de gestionar recursos de tots, no una bossa sense fons.

I, és clar, Lleida mai més no pot viure institucionalment al marge del batec del país. Els posicionaments d’aquests mesos del nostre paer en cap han donat l’esquena a la majoria social dels lleidatansi han fet de la ciutat el banc de proves del que després ha estat el bloc del 155. Lleida ha d’anar de la mà del govern del país en la construcció de la república i en la defensa dels drets i llibertats que tenim com a ciutadans i com a nació.

És per contribuir a fer realitat tot això que m’il·lusiona la possibilitat de ser el proper paer en cap. Confio a obtenir la confiança dels associats del Partit Demòcrata de la ciutat per, a continuació, treballar per guanyar-me la del conjunt dels lleidatans.