Lliure comerç versus proteccionisme

Segueixen els ecos del Fòrum Econòmic, que va tornar a reunir del 23 al 26 de gener l’elit econòmica i financera mundial. A Davos es van constatar les diferents i divergents valoracions i receptes sobre el procés de Globalització. Hi va assistir Donald Trump, que no va defraudar les expectatives i va defensar efusivament el seu programa econòmic basat en l’“America First”.

I va presentar els Estats Units com el millor país del món per invertir i fer negocis presumint d’unes reformes econòmiques i rebaixes fiscals que beneficien principalment les grans corporacions i fortunes del país. Una desregulació que impulsa el creixement i l’ocupació però que més endavant pot comprometre’n la sostenibilitat.

Trump va negar ser aïllacionista. Va dir que el seu “America First” no significava voler actuar en solitari. Però va deixar una advertència: la prioritat de la seua Administració no serà tant mantenir un lideratge polític internacional com la defensa efectiva dels seus interessos econòmics i comercials dels Estats Units. I es va manifestar favorable al Lliure Comerç sempre que, des d’una òptica nord-americana, sigui equitatiu i amb reciprocitat. Va fustigar, pensant en la Xina, contra els països que treuen profit de la mundialització però segueixen practicant polítiques de dúmping industrial i s’apropien els Drets de la propietat industrial i intel·lectual dels Estats Units i la Unió Europea per aconseguir fraudulentament la seua tecnologia més avançada. I té la seua raó. N’hi ha prou amb observar els TGV xinesos que van substituir els subministrats al principi per Siemens. I l’estatal Comac entregarà el 2021 a China Eastern Airlines el primer avió C919, un model que competirà directament amb el Boeing 737 i l’Airbus A320. Més enllà de les bones paraules del president Xi Jinping, la Xina segueix sent proteccionista.

A Davos, els principals dirigents europeus com Angela Merkel, Emmanuel Macron i Paolo Gentiloni van plantar cara a l’“America First”, un any després que Donald Trump tanqués bruscament les negociacions de l’Acord Transatlàntic (TTIP). Van defensar el rellançament de la UE i la recerca d’acords o consensos multilaterals davant l’unilateralisme per afrontar els problemes globals. A les veus europees es van afegir les d’altres països emergents com Narendra Modi i Michel Temer. També el canadenc Justin Trudeau va destacar l’abast de l’Acord de Lliure Comerç amb la UE (CETA) ja en vigor, que va contrastar amb les creixents dificultats que afronten el Canadà i Mèxic per renegociar el NAFTA amb els Estats Units. Mentre els EUA es protegeixen, les altres potències continuen obrint-se.

El dia 23 de gener es va anunciar a Davos la resurrecció de l’Acord Transpacífic (TPP) firmat per Barack Obama el 2016 i liquidat per Trump quan va entrar a la Casa Blanca, el gener del 2017. El nou acord, ja sense comptar amb els Estats Units, el firmaran el 8 de març a Xile els restants onze països d’Àsia-Pacífic: Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur i Vietnam. La ferma aposta del Japó, que contradiu la posició dels Estats Units, respon a la necessitat de reaccionar davant de la creixent penetració comercial de la Xina que impulsa els seus propis acords regionals o bilaterals per aprofitar els buits polítics i econòmics deixats pels Estats Units. Shinzo Abe també negocia un ambiciós acord de lliure comerç amb la Unió Europea i per la seua banda Brussel·les accelera les negociacions per tancar aviat sengles acords de lliure comerç amb Mèxic i Mercosur.

Quan Alemanya i França sumaran esforços per mantenir un pes específic de la Unió Europa en un món globalitzat, la Gran Bretanya continua negociant amb Brussel·les un Brexit ple d’incerteses. I molt més després d’haver-se filtrat un informe governamental que prediu un seriós deteriorament econòmic britànic fora de la UE. Resulta que, mentre que els altres intenten obrir mercats, la Gran Bretanya marxa de la principal i més integrada àrea econòmica mundial. A més, Londres no pot tancar cap pacte comercial fins a la sortida efectiva del bloc comunitari, prevista per al març del 2019. Tampoc no hauria de confiar gaire a arribar a un acord privilegiat amb els Estats Units veient com l’impetuós Donald Trump tracta el seu veí Canadà en les negociacions del NAFTA. I els països de la Commonwealth tenen vigents acords preferencials amb Brussel·les. I l’Índia prioritza i comercia més amb Berlín que amb Londres. Prelacions amb la Xina es presentaran encara més difícils i desiguals sent fora de la UE. Theresa May va comprovar la seua feble posició en la visita oficial a Pequín a començaments de febrer. La Xina només representa el 4% del comerç exterior britànic, la UE, el 44%.

A Davos es va respirar optimisme davant de les previsions positives de l’FMI, que anunciaven un creixement del 3,9% el 2018. Però prosseguiran les divergències entre partidaris del lliure comerç i proteccionisme, així com els conflictes comercials entre les principals economies mundials, principalment entre els Estats Units i la Xina, abusant de les barreres no aranzelàries.

També seguiran les tensions entre el dòlar i l’euro i les interessades maniobres dels volàtils mercats financers que no sempre responen a la situació real de les economies. Aquesta setmana, Wall Street va caure per sorpresa malgrat que les dades macroeconòmiques dels Estats Units són positives. Però quan arribi la pròxima crisi financera, ja anunciada per alguns, els plats trencats els tornaran a pagar les classes mitjanes, els treballadors i els joves que busquen ocupació i més oportunitats de futur.