Vuitanta anys de Pàmias

Era l’any 1998 quan vaig conèixer personalment Jordi Pàmias. Fa vint anys, doncs, quan ens disposàvem a emprendre una aventura literària que acabaria consolidant-se, amb veu pròpia, dins del món de les lletres catalanes. El Premi de Poesia Maria-Mercè Marçal del Consell Comarcal del Pla d’Urgell naixia gràcies a la concurrència de nombroses voluntats i d’aportacions intel·lectuals diverses, entre les quals la destacadíssima de Jordi Pàmias. I és justament per aquesta positiva i engrescadora experiència que, a l’hora de plantejar-nos des de la Diputació de Lleida la necessitat de publicar una antologia de poetes de Ponent, sabíem que ningú com ell i el Jaume Pont podrien encarar millor aquest nou projecte.

Tot això ve a tomb perquè ara que n’acabem de celebrar el seu vuitantè aniversari, m’agradaria ressenyar que Jordi Pàmias és un dels escriptors de referència de les terres de Ponent i una de les millors veus de la poesia catalana actual. Si mirem enrere, després de molts anys de devastació social i cultural, el camí de recuperació de la cultura i de la literatura a Lleida ha tingut noms propis i personatges excepcionals, com el mateix Jordi Pàmias, Vallverdú, Barceló, Viladot, Fabregat, etc., les obres dels quals, “entre la fragilitat i la feblesa del teixit cultural de la ciutat als anys seixanta”, en expressió de Josep Vallverdú, començaren a reconduir el desgavell cultural de postguerra. Més tard, vindrien la gent de La Gralla i la Dalla de Josep Borrell, Pont, Margarit, Rovira, etc., i la resta d’escriptors que han excel·lit d’una forma magnífica.

Què vol dir tot aquest potencial d’escriptors? Doncs que si alguna una cosa ha caracteritzat la literatura catalana dels darrers cent cinquanta anys ha estat una voluntat de ser infinita. En aquest sentit, doncs, Pàmias és un referent de la literatura catalana creada des de Ponent i la seva obra poètica representa la valuosa aportació al procés de modernització i creació d’aquesta cultura nacional pròpia que malda per transcendir.

El sentit homenatge que aquesta setmana li hem retut des de l’IEI fou, certament, de reconeixement a un treball continuat (avalat per importantíssims premis dins el marc de la literatura catalana), però sobretot d’agraïment, per una obra poètica rigorosa, clara i lúcida, i amb un valor afegit de territorialitat: literatura feta des del territori. Perquè la poesia de Jordi Pàmias ens situa, des de l’àmbit geogràfic de Ponent, en el mapa de la millor creació literària de la cultura catalana.

Deia Jordi Castellanos, dins el seu treball Literatura i societat, que la validesa del passat ha de trobar-se no en la imitació o en la repetició, sinó en la seva continuació. Doncs bé, Jordi Pàmias i els seus 80 anys són la més elevada continuació d’un Màrius Torres, d’un Magí Morera, d’un Roca i Florejachs o d’un Pleyan de Porta. Així de senzill.

Per molts anys, Jordi.