Llum verda per als pressupostos

Són els Pressupostos més socials de la història, perquè dediquen a despesa social 56 de cada 100 euros, contemplen la millora de la renda de més de 13 milions de persones i les seues famílies, aporten estabilitat i continuïtat en la recuperació econòmica, benestar i prosperitat i generen confiança dins i fora d’Espanya com indiquen els màxims històrics d’inversió estrangera aquí i d’inversió de les nostres empreses a l’exterior.

Però no ha estat fàcil superar el rebuig dels PGE18. Primer, perquè el Govern central no disposa de majoria absoluta i ha hagut de concitar els suports de Cs, PNB, UPN, CC i Foro Asturias i, per a això, ha hagut d’aclarir les falses insinuacions de Cs, que atribuïa el suport del PNB a la transferència de la Seguretat Social al País Basc. També ha acreditat el Govern espanyol la seua capacitat de negociació per aconseguir el suport de la FEMP i els agents socials com abans, el 2017, va acordar amb el PSOE el sostre de Despesa Pública.

Els PGE 2018 són el reflex de la política econòmica empresa pel Govern de Rajoy des del 2012 basada en el sanejament dels comptes públics, el creixement econòmic i la creació d’ocupació. El dèficit del 9,3 per cent del PIB que ens van deixar els socialistes el 2011 s’ha reduït el 2017 fins al 3,1% (amb una previsió del 2,2 per cent per al 2018) protegint durant aquest trajecte la despesa social. S’han creat 2.351.000 llocs de treball –més de 600.000 durant el darrer any–, el creixement estimat per al 2018 és el 2,8 per cent i, en conseqüència, l’estalvi en atur és molt important i es pot destinar a despesa social.

Per això, aquests Pressupostos, en comptes de repartir els esforços de la crisi com els PGE del 2012, permeten distribuir els beneficis de la recuperació i el PSOE, Podem i els diferents separatismes hauran d’explicar les raons per les quals s’oposen ara a la pujada als pensionistes entre l’1,6 per cent i el 3 per cent quan els van treure al carrer per demanar l’1,6% o a l’increments salarials del 9% en 3 anys per als funcionaris o l’oposició als ajuts a mares treballadores i a les famílies nombroses, a l’increment de beques o a les reduccions de l’IRPF per a rendes menors a 24.000 euros/any. Motius tots molt difícils de justificar pels qui quan governen no han sabut quadrar els comptes públics que permeten aquestes millores.

Però l’actualitat social a Espanya té també altres escenaris. La sentència davant de la salvatge acció comesa per La Manada no justifica una espècie de croada contra els jutges ni l’atribució espúria de connotacions conservadores al Tribunal perquè un dels acusats és guàrdia civil, ja que les afinitats polítiques del Tribunal són precisament contràries a les que s’insinuen i perquè el guàrdia civil ha estat expulsat del Cos. Amb tot, és cridaner que la justificada sensibilitat que ara mostren algunes associacions feministes i radicals no s’hagi mostrat igual en la violació amb assassinat de Diana Quer o en la pallissa clavada a Altsasu a les nòvies de dos guàrdies civils.

A Catalunya, l’última enquesta del CIS, que reflecteix que el nombre de catalans que dóna suport la secessió continua caient –ha baixat 7,6 punts i se situa en el 36,4 per cent–, no sembla fer efecte en els dirigents separatistes, que ho són gràcies a unes Lleis que després s’obstinen a no complir. La investidura telemàtica de Puigdemont proposada per JxCat ha estat rebutjada per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries i seguirem ballant el mambo de la CUP fins a la formació d’un Govern alliberat d’imputacions si és que no es volen noves eleccions.

Finalment, el cap de setmana a Lleida ens ofereix l’alegria que el Força Lleida conserva la categoria de la LEB Or i, sobretot, la gesta d’un gran club amb el qual hem crescut tants lleidatans. El Lleida ICG, l’històric Llista –el de les pistes de Cervantes i el Frontó–, s’ha proclamat campió europeu de la CERS d’hoquei sobre patins. A tots els que ens han proporcionat aquesta enorme satisfacció; jugadors, entrenador i directiva personificada en aquest gran president que és Enric Duch; la nostra enhorabona i la nostra més profunda gratitud.