De mal perdedor és deixar el futur de Lleida 'atado y bien atado' d'esquena al bé comú

Des del Comú de Lleida pensem que quan un govern vol construir impulsa consensos, propicia la participació i ho fa amb veus diverses. Quan hi ha una voluntat ferma de treballar col·lectivament pel bé comú s’escolta els tècnics i es reflexiona bé sobre els projectes.

Justament tot el que l’equip de govern del PSC i els seus socis de Ciutadans, PP i Units per Avançar no han fet amb un element cabdal de futur com és el Pla d’Ordenació Urbana Municipal, que determinarà, ni més ni menys, com és la Lleida de les properes 2 dècades. El seu no ha estat el camí del consens, sinó que han tirat pel dret, per aquell viarany que un recorre corrents i de pressa quan veu que el mandat s’esvaeix i que, amb ell, es pot posar fi a quatre dècades movent els fils a Lleida.

Quin millor servei quan ja et saps fora que deixar atada y bien atada la planificació urbanística per als propers 20 anys, arraconant el bé comú i pensant només en aquells que s’han beneficiat de les teues polítiques en els 40 anys que fa que ocupes la poltrona? Quan es vol enriquir només uns quants, es fan les coses amb presses, passant per sobre de la llei i de la gent, de forma opaca i maquillant processos participatius buits. Celebrem que aquesta manera d’actuar, d’esquena a l’interès col·lectiu, estigui en els seus darrers dies.

El que volem és poder consensuar un POUM amb tothom, aconseguir àmplies majories que responguin a l’interès general, no al particular. Volem que el futur de la ciutat es decideixi amb reflexió col·lectiva, no a corre-cuita, aprofitant els últims mesos d’un mandat i d’una etapa que ja veuen esgotada. El Comú de Lleida presenta un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació inicial del POUM perquè el seu avançament no compleix els requisits legals.

És un últim intent de salvar-nos d’aquest Pla que considerem que s’allunya de la ciutat que volem. Se n’allunya urbanísticament, socialment i democràticament. Perquè un projecte amb tantes implicacions de futur com aquest requereix un consens de ciutat que ni s’ha donat ni s’ha volgut propiciar. Per això ens agafem a les formes presentant un recurs contenciós administratiu. Perquè han volgut avançar l’aprovació del POUM per encabir-lo en aquest mandat abans que la ciutadania els fem fora de l’equip de govern. Això és el que s’amaga darrere de fer malament les coses. No és només que l’equip de Ros i els seus socis hagin posat malament una coma en el projecte. És que els ha estat igual incomplir la llei per assolir els seus interessos, deixant de banda els del municipi.

En defensa del futur de Lleida, el Comú de Lleida ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació inicial del POUM que ja ha estat admès. Perquè el seu avançament no compleix els requisits legals, fet que genera una oportunitat per aturar un planejament que especula amb la ciutat i que és contrari a l’interès general.

El POUM actual es va aprovar definitivament el 2003, per tant té vigència fins al 2023. La renovació anticipada a final de mandat sense un consens ampli de ciutat no està justificada, si no és per la voluntat de deixar-ho tot lligat davant unes eleccions que poden canviar les majories a l’ajuntament. Un avançament en la renovació del POUM requereix una petició a la Generalitat on es justifiqui quin és l’interès general de fer-ne una revisió anticipada, i aquesta petició no s’ha fet. L’aprovació anticipada i precipitada d’un POUM amb moltes mancances hipoteca el futur de Lleida i limita les possibilitats que el projecte sigui il·lusionant i faci de Lleida una ciutat referent.

El Comú de Lleida fa front a aquest POUM juntament amb el teixit social i econòmic que s’hi oposa perquè no defensa l’interès general. El contenciós se sustenta que en l’avançament del POUM no s’ha complert amb l’obligació de consentiment per part de la Conselleria d’Urbanisme de la Generalitat. Aquesta autorització no és un tràmit exclusivament formal, sinó un mecanisme de control necessari per evitar possibles arbitrarietats o avançaments que no es justifiquin per l’interès general. Des del Comú defensem un POUM que pensi en el bé comú, un procés que requereix temps i uns consensos socials i polítics que en cap cas han existit.

Malgrat que el recurs només el signa el Comú, hi ha un gran nombre d’entitats de la ciutat i algunes formacions polítiques que, de formes diverses, han expressat el seu suport a la presentació d’aquest contenciós, en alguns casos donant suport econòmic perquè sigui possible. Hem palesat que moltes d’aquestes organitzacions i particulars no es volen assenyalar públicament pel perjudici que els pugui suposar aquest posicionament, en una ciutat on el clientelisme ha arrelat amb força després de dècades de govern monocolor. El POUM defineix les possibilitats, el futur de Lleida a 20 anys, i mai s’hauria de fer de qualsevol manera perquè així ho volen els pocs que se’n beneficien.

Creiem en un pla d’ordenació urbana al servei de la ciutadania que situï Lleida com a capital i ciutat referent que mai hauria hagut de deixar de ser. Des de la responsabilitat com a servidors públics, des del Comú de Lleida seguim fent tot el que tenim al nostre abast per aturar aquest POUM perjudicial per a la majoria de lleidatans. Sabem que una projecció de ciutat a dues dècades vista que reculli diferents visions, diferents interessos, que aglutini les voluntats de la majoria de la ciutadania no és tasca fàcil. Ni tan sols diem que la nostra idea de ciutat sigui la millor.

I per això, des del Comú de Lleida pensem que cal escoltar-les totes i que cal promoure un procés participatiu de debò, democràtic i transparent, amb una real i ferma voluntat de consens i d’aconseguir que l’àmplia majoria de la ciutat se senti implicada en un POUM que ha de definir-la i emmarcar-la en els pròxims 20 anys. Val la pena intentar-ho. És per això que estem intentant aturar aquest projecte. No per imposar el nostre, sinó per donar l’oportunitat a tothom de dir la seva, escoltar-nos, contrastar parers, buscar el bé comú i propiciar el marc adequat perquè els acords i els consensos siguin tan possibles com rels.