Habitatges turístics a Vielha e Mijaran

Per situar-nos, en aquests últims deu anys, la població de Vielha e Mijaran s’ha mantingut entorn dels 5.600 habitants. D’aquests, gairebé un 20% són persones vingudes de fora de les nostres fronteres, amb un 50% de la Unió Europea.

Són persones necessàries per al nostre territori, empleats que en gran part desenvolupen el seu treball en el sector serveis i en alguns casos la construcció, persones que resideixen aquí des de fa molts anys i que estan plenament integrades. La immensa majoria viuen de lloguer, ja que van haver de venir sense gairebé recursos a Aran per trobar una feina i una vida digna que desgraciadament al seu país no tenien.

Vielha e Mijaran viu del sector serveis, com la resta de la Val d’Aran. De fet i al nostre municipi, el 89,5% dels contractes realitzats durant aquest mes d’agost passat van ser per treballar en aquest sector.

D’altra banda, 141 habitatges estan donats d’alta com d’ús turístic i 789 de primera residència en règim de lloguer, que suposen el 38% del total d’aquest tipus d’habitatges, molt per sobre de l’existent a Catalunya, que és del 20%.

Quant a les places hoteleres ofertes el juliol d’aquest any al municipi, han estat de 2.894 i el juliol del 2014 van ser 3.130. Si ens referim a la temporada d’esquí, el febrer del 2016 les places ofertes van ser 3.346 i aquest febrer passat, 3.148, és a dir, una pèrdua en cada cas d’unes 200 places. Totes aquestes dades es poden obtenir a www.epdata.es.

De fet moltes ciutats amb diferent color polític estan tramitant regulacions. Cal tenir en compte que els habitatges turístics no han d’afrontar les mateixes despeses que un hotel com inversions i manteniments molt costosos quant a seguretat, compliment de nombroses normatives que suposen importants despeses i un llarg etcètera. De fet aquesta és una de les raons per les quals alguns establiments no obren a l’estiu, a causa també d’un descens de preus, ja que la competència de destinacions d’estiu és molt més gran. El mateix ocorre amb els restaurants. A l’hivern no totes les destinacions de muntanya ofereixen una estació d’esquí com Baqueira Beret.

Si l’oferta turística s’incrementa per la banda baixa de preus amb pisos i estudis com a habitatges turístics com serà el cas, a banda de destruir llocs de treball, ja que els hotels hauran d’oferir un pitjor producte o servei o en el pitjor dels casos, tancar, tampoc no és conseqüent amb l’objectiu de convertir Vielha e Mijaran en una destinació turística de qualitat.

Per cert, on hauran d’anar a viure els habitants anteriorment esmentats si els pisos i apartaments del municipi on actualment viuen seran ocupats per turistes amb una despesa mitjana baixíssima al comerç i als bars i restaurants? Al propietari li interessarà llogar per setmanes abans que per temporades o tot l’any. En poques setmanes molts d’ells es veuran pressionats pels seus propietaris dient-los que els apugen el lloguer. Però és que, a més, hi ha altres factors que desaconsellen oferir aquest tipus d’habitatges, com és el dret al descans i incidència en la qualitat de vida dels que viuen tot l’any, conflictes veïnals per diferents horaris i, per descomptat, la influència en el mercat de l’habitatge: els preus pujaran. Crec que no m’estic inventant res que no estigui passant ja, només cal llegir els diaris.

És per això que es feia necessària una regulació, atès que el perill d’exclusió dels actuals inquilins era apressant, no només els vinguts d’altres països o empleats temporals per treballar en el sector serveis, sinó de joves aranesos que volen independitzar-se i ara no podran.

A més, hi ha destinacions turístiques de temporada que tenen gravíssims problemes de falta d’empleats a causa que en el seu dia no van fer una regulació com la proposta. Per què anar a treballar a la Val d’Aran si no podré estalviar res? Aquesta pregunta ens la faríem tots.

D’altra banda, hi ha el model turístic de país. Durant el període 2007/2011, en el qual vam estar al capdavant del Conselh Generau d’Aran, vam començar a treballar en aquest sentit per consensuar un model juntament amb l’oposició i els municipis de la Val d’Aran; desgraciadament durant aquests últims 7 anys no s’ha fet res en aquest sentit per part del govern de CDA. A la Val d’Aran no tenim política de turisme, va per inèrcia i se salva gràcies a l’empenta i la inquietud del sector privat. Però potser el més sorprenent de tot plegat és que no s’ha manifestat sobre això, clara mostra del que diem: o els és igual o no tenen ni idea del que ens hi estem jugant.

Desgraciadament per al nostre municipi ja és tard mentre la gran majoria d’ajuntaments d’Espanya estan començant a regular els habitatges turístics. Un clar exemple és Madrid, el qual ha tingut un increment d’un 168% d’aquest tipus d’allotjaments en tot just dos anys, o ajuntaments com el de Barcelona, que no escapen a les noves tendències del mercat, incloent-hi el desallotjament dels seus veïns per acollir habitatges turístics o fent-los pagar lloguers impossibles. A Palma de Mallorca fins i tot s’han prohibit tot tipus de lloguer turístic al litoral ja saturat. Repetim, no és un tema de color polític, és un tema de país.

A Vielha e Mijaran pagarem la falta de visió de futur de CDA, de desconeixement del problema, de no saber aplicar solucions i de la seua evident desgana, una hipoteca que difícilment es podrà pagar. Costa molt temps posicionar una destinació turística, però molt poc destruir-la.