L'Argentina i el Brasil se la juguen

Amèrica del Sud ha patit periòdicament sotracs financers. Però determinats països van aprendre algunes lliçons de les crisis anteriors i van prendre mesures per millorar l’estabilitat macroeconòmica necessària per fer front a futures turbulències. Val a destacar el Perú, Colòmbia i Xile, que avui estan creixent un 4,1%, 2,7% i 1,9%. Van saber reduir els dèficits públics i els seus deutes en divises estrangeres, controlar la inflació, liberalitzar els tipus de canvi, etc.

I han reduït la seua dependència del dòlar i intenten diversificar unes economies riques en recursos energètics i naturals, per corregir unes exportacions molt concentrades en un, dos o tres productes: ferro, coure i or al Perú; petroli a Colòmbia, coure a Xile. Però la inversió, a diferència de les economies del sud-est asiàtic, continua sent escassa.

En un total caos es troba Veneçuela, una economia destrossada que no va deixar de recular des de l’any 2014, de manera que va obligar molts veneçolans a fugir del país per no quedar atrapats en una progressiva i desesperant espiral de pobresa.L’Argentina necessita un altre rescatLa segona economia sud-americana i tercera llatinoamericana, que ja va patir situacions semblants el 1989 i 2001, recau en una altra crisi financera el 2018. I reemergeix l’enorme fragilitat financera d’una economia excessivament en deute, el 80% en dòlars, i dependent d’un finançament exterior que ara torna a tancar-se. I es repeteix un escenari conegut: es va disparar la inflació fins al 27%, el peso va caure més d’un 50% des del gener i tornen la inestabilitat política i social. L’Argentina haurà de ser una altra vegada rescatada per l’FMI. Mauricio Macri va arribar a la presidència el desembre del 2015 prometent modernitzar les estructures econòmiques del país. Les reformes impulsades, entre les quals la reducció de les subvencions estatals, van permetre tornar a créixer el 2017. Però es van quedar a mitges. I la política monetària de Trump, que va provocar la pujada dels tipus d’interès dels EUA i la pujada del dòlar, va acabar de desestabilitzar un país els ciutadans del qual solen apostar contra el peso argentí.

Si els argentins no es fien de la seua divisa, no es pot esperar que ho facin els inversors estrangers. Macri va reaccionar desesperadament amb un sever ajustament fiscal i va elevar els tipus d’interès fins al 60% per frenar la inflació. I els préstecs de l’FMI, 50.000 milions $ necessaris per continuar pagant els venciments del deute, arribaran però condicionats a l’aplicació de severes polítiques monetàries i fiscals dirigides a reduir els dèficits. Els argentins hauran d’afrontar una altra cura d’austeritat que afectarà principalment els més vulnerables. Una altra recessió econòmica sembla inevitable. Macri perd crèdit polític quan s’atansen les eleccions presidencials previstes per al 2019.Brasil en una cruïllaEl Brasil és la primera economia llatinoamericana. Després de patir una dura recessió econòmica (2014-2016), el PIB va tornar a créixer un 1% el 2017 i podria fer-ho entorn de l’1,5% el 2018. Però el país no va recuperar el dinamisme econòmic que es pot esperar d’un gegant que representa el 50 per cent del PIB d’Amèrica del Sud. El quadre macroeconòmic, a diferència del caos argentí, és més estable amb una inflació del 4,2% a l’agost i unes reserves de divises de 380.000 milions $. Però el dèficit pressupostari ja assoleix el 7% del PIB provocat en part per un irracional i injust sistema de subvencions i de pensions que privilegia els retirats del sector públic, a costa dels altres. Tampoc no ajuda la política monetària i comercial dels Estats Units que va perjudicar el real brasiler el valor del qual es va depreciar més del 20 per cent respecte al dòlar des de gener.

Però el principal problema és una inestabilitat política que ve de lluny. Manuel Temer, que va arribar a la presidència el 2016 després de l’impeachment de Dilma Rousseff, també va governar sota l’ombra de la corrupció. I va fracassar en el seu intent de reformar el sistema de pensions. El 7 i 28 d’octubre se celebraran a doble volta unes incertes i polaritzades eleccions presidencials, legislatives i dels governadors dels 27 estats, en una surrealista campanya electoral marcada per la violència i la corrupció. Urgeix renovar la classe política del Brasil per impulsar les reformes estructurals necessàries per corregir les desigualtats socials i millori unes insuficients infraestructures que malbaraten el gran potencial de creixement del país. Però la desesperança i frustració de molts brasilers pot situar en la presidència el dretà i populista Jair Bolsonaro. És el més ben situat en les enquestes cara la primera volta del 8 d’octubre, davant Fernando Haddad, el candidat del Partit dels Treballadors després de la forçada renúncia de l’expresident Lula da Silva. El resultat final sortirà de les urnes el 28 d’octubre.