Als museus, de matinada, només hi entren els lladres

SENYOR ESPAÑOL, finalment he pres la decisió d’adreçar-me a vostè a través d’un mitjà de comunicació. M’ha fet decidir la darrera de les seves velades amenaces, aquest cop, contra dos periodistes dels diaris ‘Ara’ i SEGRE que han gosat a escriure o opinar sobre el tema de les obres d’art del monestir de Sixena

En el cas de SEGRE, es tracta d’Anna Sàez, professional d’àmplia i respectada trajectòria que, en la seva columna d’opinió, va afirmar que “als museus, de matinada, només hi entren els lladres”. Vostè, que representa l’ajuntament de Vilanova de Sixena en aquest afer judicial, ha decidit portar l’article de Sàez a la Fiscalia d’Osca.

Però no és el primer cop que duu a terme una acció d’aquest tipus contra un periodista. Ho va fer amb Àlex Francès, a qui va demandar per haver dit a la xarxa que vostè no guanyava cap plet. I també ho ha intentat amb algun polític, com Jaume Gilabert, expresident de la Diputació de Lleida. El resultat: ambdues demandes van ser arxivades. Altrament, i segons va publicar SEGRE fa uns anys, vostè mateix va demandar un altre advocat aragonès que participava en el litigi de l’art de la Franja, Hipólito Gómez de la Roces.

El més interessant, emperò, és el que he llegit en un article de Josep Grau publicat a SEGRE el passat 2009, en què es comenta que vostè va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) perquè una jutgessa de Barcelona l’havia condemnat per haver tramès al jutjat escrits amb “expresiones con carga ofensiva”. Segons sembla, la jutgessa li va trametre una causa en català, quan vostè, que és catalanoparlant, la volia en castellà. En qualsevol cas, segons publica Grau, li van imposar una sanció i la magistrada va apuntar que havia demostrat “una falta absoluta de serenidad, autodominio y fair-play procesal”, i que havia emprat males formes i excessos verbals. El TC va rebutjar el seu recurs contra aquesta sanció, de la mateixa forma que va rebutjar un altre que havia presentat anys abans contra la seva universitat quan encara era estudiant de dret, perquè no el deixaven emprar durant els exàmens determinats textos legals i jurisprudencials. El TC, a més, va decidir multar-lo. Ara, en data recent, ha tornat a recórrer al mateix tribunal per mirar d’aturar la publicació del llibre sobre l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida l’11 de desembre del 2017, després que una jutgessa d’Osca li hagi dit que el llibre pot publicar-se sense problemes. A veure si té sort i la tercera és la bona.

Personalment, he experimentat en la meva pròpia pell aquesta forma de procedir. Vostè i l’ajuntament de Vilanova de Sixena van amenaçar de demandar-me per, suposadament, haver calumniat l’honor dels habitants del poble en un article que vaig publicar a El País, en què explicava que van ser els veïns els que van incendiar el monestir de Sixena durant la Guerra Civil, com apunten totes les fonts. La demanda, naturalment, mai va arribar. Un altre cop, després que un servidor impartís una conferència sobre el tema de Sixena a Barcelona, juntament amb Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, vostè va declarar als mitjans de comunicació que estudiaria el contingut de la nostra conferència per veure si podia ser constitutiu de delicte. La demanda, naturalment, tampoc va arribar. I encara sobre Sixena, hem vist com vostè i l’alcalde de Vilanova de Sixena, novament a través de la premsa, van amenaçar la Generalitat de Catalunya d’interposar una demanda per exigir danys i perjudicis pels danys causats a les pintures murals de la Sala Capitular de Sixena, ja que segons vostès, va ser Josep Gudiol qui les va malmetre volgudament per tal de poder-les arrencar. La demanda, com és normal, no ha arribat.

Però aquesta forma de procedir no sempre és a través de demandes que mai arriben. Altres cops, conscient com és vostè que el seu ofici d’advocat pot intimidar, ha preferit pressionar persones que, d’una forma o una altra, tenien a veure amb el cas Sixena i els ha fet coneixedors del seu disgust davant declaracions o accions concretes que havien dut a terme. És el cas dels diferents grups municipals que integren la Paeria de Lleida, als quals va escriure per “advertir-los” que no havien d’interferir en el compliment de la sentència judicial. Ho va fer també amb Gianluigi Colalucci, el màxim expert mundial en conservació-restauració de pintura mural, que va gosar pronunciar-se en contra del trasllat i instal·lació a Sixena de les pintures conservades al MNAC. I va mirar també de fer-ho, infructuosament, amb ICOM, la institució més prestigiosa del mon en matèria de museus.

Vostè sap perfectament que quan algú rep una trucada o un correu electrònic d’un advocat hi ha ressorts interiors de la por que s’activen, gairebé involuntàriament. Hi juga, amb això. I amb això, senyor Español, no s’hi juga. Tanmateix, sembla que la cosa no sempre li funciona, com ja hem vist en els casos que he anat esmentant. I com que amb mi tampoc li funcionarà, ja li dic ara que pot agafar aquest article i dur-lo a la Fiscalia: als museus, de matinada, només hi entren els lladres.