Per una Interprofessional de la fruita dolça

En pocs dies hem llegit que el sector de la fruita dolça pretén organitzar-se per fomentar el consum i les vendes d’una producció que supera de llarg el consum espanyol i que es veu obligat a exportar de forma individualitzada davant d’un sector comprador de grans superfícies perfectament organitzat i dominant.

La fruita dolça d’estiu, especialment de pinyol, és de poc aguant i, per tant, ha de ser consumida en un curt termini de temps des de la seva recol·lecció; pràcticament menys de 20 dies si no volem que la seva qualitat baixi i el consumidor la rebutgi per canviar a altres productes.

Com sempre, al nostre país, i pel nostre tarannà, sorgeixen diferents formes d’afrontar el problema i, així, se’ns presenta per part d’alguns sindicats i de l’Administració Central la molt vella i parlada idea de la Interprofessional a nivell estatal. Ves a saber si és una alternativa a la presentada fa mesos i intensificada des de primers d’any de crear una Circumscripció Econòmica amb extensió de norma, presentada per Afrucat i l’Administració catalana, per la qual argumenten que es majoritària a Catalunya.

La idea d’una Interprofessional s’ha posat repetidament damunt la taula per part de la producció, per determinats sectors del comerç i per tot allò que envolta el fet de portar la fruita des de l’arbre a la taula, però sempre ha quedat aparcada per part del món intermediari. Les Interprofessionals són organismes en què es discuteixen problemes, es presenten solucions i, de mutu acord, es porten a la pràctica d’obligat compliment, tant a nivell de coneixement real de la producció com de la comercialització, posant en marxa campanyes de promoció o millores en la producció i partint d’un coneixement realista de les tendències del consumidor. L’experiència demostra que aquest tipus d’organització Interprofessional funciona en tots aquells sectors que s’ha implantat perquè parteix de les bases i en què l’adhesió, evidentment, ha de ser solidària i pensar que tots i tot allò que envolta la comercialització van al mateix carro. No és necessari buscar exemples mes enllà del Pirineu, els tenim aquí i funcionen sota una directriu amb mentalitat i tarannà empresarial.

Els problemes que ha patit el sector productor de fruita de pinyol de forma repetitiva des del 1992 i que s’han alternat amb alguna campanya com la passada del 2018, en què hem salvat part de la bugada, sempre han vingut per culpa d’una producció i oferta poc organitzada, de caràcter molt individualista en què cadascú ha mirat de salvar els mobles, i han donat, en molts casos, a tòrcer el coll. No es l’únic factor: el tancament rus, la falta de promoció, la bona qualitat en color i mida davant de la qualitat gustativa i algun altre motiu que no s’ha corregit i que, amb una producció creixent any rere any, acaba per no incentivar el consum que equilibra oferta i demanda. Sempre he dit que al sector de la fruita, quan manquen tones, els preus són correctes i, quan en sobren, 100 grams els enfonsen. D’exemples, i per no forçar la memòria, en tenim: Campanya de comercialització de la poma del 2018 davant de la del 2017 i la mateixa comparació en préssec i nectarina de l’any passat.

He assistit a la presentació de la idea de Circumscripció Econòmica Estiu 2017, a la sala d’Alcarràs, en uns moments, durant el mes d’agost, en què es respirava un ambient de preus ruïnosos i que desgraciadament van resultar certs. Uns cent assistents.

He assistit a dos reunions informatives sobre el mateix tema en què s’exposaven els objectius, l’extensió de norma i la quota de 50 €/ha per a cada fructicultor, que es preveu que agruparia unes 49.000 ha catalanes; a cada una de les reunions, havent estat convocades per dos sindicats diferents, els assistents productors vam ser en una 22 i, en l’altra, 21. Els convidats segur que superaven els 150. Desconec l’assistència en convocatòries que es faran en un futur, però aquest és un exemple clau en què es fa difícil entendre l’interès de posar en marxa un tema d’obligada acceptació amb quota de 50 €/ha, quan les persones informades són menys que la minoria i, de ben segur, serien menys les que hi estan d’acord.

A més d’aquest interrogant, el que no es pot amenaçar amb sancions i recàrrecs per part de Tracsa (empresa recaptadora) són els fructicultors que no paguin la quota establerta; això es va dir en una de les presentacions informatives; no és ben rebut, el gener del 2019, voler convèncer amb amenaces com es fa en política. Per assegurar els pagaments i superfícies es faria a través de les dades reflectides a la DUN, que també inclouria les hectàrees de plantació no productives.

La superfície productora de fruita dolça a l’Estat espanyol és d’unes 270.000 ha, part d’aquesta superfície aragonesa, extremenya, castellana i andalusa és de comerciants catalans, no de pagesos mitjans o petits, i aquí cal afegir, a més, una part de producció murciana, extremenya i aragonesa, que es comercialitza per Europa amb caixes de marca catalana. Com podem emmarcar tot això en una Circumscripció Econòmica Catalana? No és més lògic intentar quadrar-ho i treballar conjuntament per fer una Interprofessional Estatal en què hi siguem tots? O és que el pagès extremeny no té el mateix interès que el d’Aitona per rebre preus justos i adequar la seva producció amb criteris i normes per tal que aquell que mengi un préssec vulgui repetir? I la central aragonesa, quan ofereixi un preu i condicions, que aquestes estiguin en línia amb les que demanaran a les d’Alcarràs, i fer pressió per promocionar-lo a nivell Europa sense obviar el fet d’estimular el consum de casa, que és Espanya, per intentar que passi de 4 kg per cap a 10 kg, amb l’objectiu d’aproximar-nos més als 17 kg italians o els 25 dels grecs? Com plantegem millorar i estimular el consum de fruita produïda a Catalunya si es barreja i emmarca junt amb la d’altres indrets? El problema el tenim tots quan intentem solucions individualistes excloents; és difícil assolir solucions globals, però cal agrupar esforços, renunciar, en part, a l’ego i pensar en regionalitzacions agrupades en una Interprofessional.