CT Urgell, patrimoni de molts lleidatans

Qui, en el transcurs de la seva vida, no ha gaudit de les instal·lacions del CT Urgell? Qui no ha estat convidat mai a banyar-se a la piscina, o a jugar a tenis, o a pàdel? Qui no ha vingut mai a dinar o sopar al CT Urgell? Són molts lleidatans que han sigut socis, o algú de la seva família, o algun amic o amiga, o algun veí o veïna. Segur que en coneixem més d’un.

A la dècada dels vuitanta el Club Tennis Urgell va haver de limitar l’accés al soci familiar, més de 1.000 famílies lleidatanes gaudien d’aquest club, esportivament i socialment. Van ser temps molt bons, d’esplendor, de revetlles, d’una escola de tenis reconeguda a l’àmbit nacional, d’un ambient social i familiar molt bonic d’explicar. Desgraciadament els temps han canviat i molta d’aquella gent ja no continua sent sòcia, però una cosa sí que tinc clara, segur que tots i totes guarden molt bon record de la seva estada al club.

Actualment el club, després de complir recentment cinquanta anys d’història, no passa pel seu millor moment, una baixada molt important de socis, l’escola de tenis s’ha reduït bastant en nombre de jugadors, les instal·lacions necessiten renovar-se i a més fa pocs dies que la junta directiva va dimitir. Vull aprofitar aquesta carta per agrair, com s’ha fet sempre, a tota la junta directiva que hagi invertit moltes hores de la seva vida a intentar millorar el nostre club de tenis. Però com podeu comprendre aquesta carta no és per parlar de passat, tot el contrari, és per parlar de present i futur. El club té una última oportunitat de tirar endavant. Per als que no coneixeu el Tennis Urgell, tenim gent molt diferent, uns són del Barça i altres del Madrid, uns són més de tenis i altres de pàdel, gent amb ideologies polítiques diferents, gent que li agrada fer sauna i altres que no, gent que juga a cartes i altres els agrada mirar la televisió, tenim molta diversitat, però un aspecte en comú és que ens sentim molt del Tennis Urgell i en gaudim molt, això és el que ens uneix. Un exemple molt clar és cada any quan s’organitza el torneig de templers. Un dia en què el soci s’ho passa fantàsticament, rient, ballant, sopant, compartint, abraçant-nos, a més de jugar durant tot el dia a pàdel.

El nostre club, a partir d’ara, cada dia ha de ser templers, ara és el moment d’unir esforços, de sumar, de ser positius, conciliadors, d’aprofitar totes les competències i ganes de cada soci per tirar endavant aquest club. Necessitem gent humil, flexible, positiva, dialogant, que conegui el club, la seva cultura, amb capacitat de lideratge, però sobretot que s’estimi aquest club. A dia d’avui cal una nova junta directiva formada per gent amb coneixement de diferents àmbits com l’econòmic, el legislatiu, l’esportiu... però també gent que dinamitzi la part social, de restauració o infantil. Ara és el moment i no es pot fallar, no crec que tinguem més oportunitats. S’ha de treballar per un pla estratègic que ajudi a augmentar el nombre de socis a través de la captació de nens i nenes que s’incloguin en l’escola de tenis i pàdel. Això ens portarà a una millora en les instal·lacions, a generar més ambient social i familiar, a oferir més activitats esportives al soci, a rejovenir el club, etc. Des d’aquestes línies, animo el soci i sòcia a tornar a creure en aquest club i fer que també els altres hi creguin. Ara no és el moment de lamentar-se, ara és el moment d’aixecar-se. Com he dit abans, el Club Tennis Urgell és patrimoni de molts lleidatans per totes les vivències, records, anècdotes, persones durant aquests cinquanta anys i volem que continuï sent així durant molts més anys. Hem de conservar i fer créixer aquest patrimoni entre tots i totes. Visca el Club Tennis Urgell!!!