El teixit empresarial de Lleida: realitats i propostes de futur

Fa pocs dies s’ha presentat l’estudi sobre la transformació econòmica de Lleida publicat per Fòrum Empresa. És un informe que analitza l’economia lleidatana al llarg dels darrers 20 anys. En aquest article es resumeixen algunes de les principals conclusions de l’apartat del teixit empresarial.

El nombre d’empreses de Lleida ha evolucionat des de l’any 2000, en línia amb el cicle econòmic. Així, el nombre total d’empreses va augmentar amb força entre el 2000 i el 2007. I després, fins al 2015, va caure. Des d’aleshores, el nombre d’empreses ha tornat a augmentar fins a les 15.314 empreses. És remarcable que el nombre d’empreses amb més de 200 treballadors ha augmentat des de l’inici de segle, i han passat de 18 a 37 empreses. Entre les empreses més grans amb seu a Lleida destaquen Guissona, Compañía General de Compras Agropecuarias, Borges, Tous, Actel, Nufri, Cooperativa d’Ivars i Supsa. Un altre aspecte que cal subratllar és que les petites empreses (aquelles que tenen fins a 50 treballadors) conformen la gran majoria de les empreses de la província, un 98,7%. Aquesta dada podria fer pensar que Lleida es caracteritza per la dimensió reduïda de les seves empreses. Però és un percentatge similar al que hi ha al conjunt de Catalunya, i menor al que tenen Espanya, França i Itàlia.

En canvi, el pes de les empreses grans és superior a Alemanya i al Regne Unit. Recordem que disposar d’empreses grans té l’avantatge que s’afavoreix el cercle virtuós de la dimensió, innovació i internacionalització.

Un altre aspecte és que les empreses lleidatanes tenen una vida mitjana de 15,5 anys, que és una mica més que el que indiquen la majoria d’estudis per altres països (12-15 anys). Cal tindre en compte que a Lleida hi ha un pes més elevat d’empreses del sector agroalimentari, de cooperatives i d’empreses familiars, que habitualment tenen una esperança de vida més llarga. D’acord amb les dades del Registre Mercantil, a Lleida hi ha cinc empreses centenàries: Maquinaria Agrícola Industrial, Cooperativa d’Ivars d’Urgell, Cooperativa Cadí, La Gremial i Industria Agrícola de Solsona.

Les activitats més rellevants de les empreses lleidatanes, pel que fa a ingressos d’explotació, són els serveis (55% dels ingressos de les empreses; que inclouen el 43% del comerç i el 5% del transport). També destaca la indústria (que representa un 31%, que inclou el 21% de la indústria agroalimentària), l’agricultura (9%) i la construcció (5%). Una fortalesa del teixit empresarial lleidatà és que està molt diversificat, ja que després dels cinc principals sectors econòmics (comerç, indústria agroalimentària, agricultura, construcció i transport), la resta de l’activitat es reparteix entre molts sectors amb percentatges del voltant de l’1% o 2% del total. Un subsector que en els darrers anys ha guanyat un pes significatiu és el de les tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest camp, Lleida compta amb empreses molt rellevants com IFR, ICG Software (amb presència en més de vuitanta països), Just Digital, SEMIC, Lleida.net, Marques Informàtica, Starloop, Aritmos, GFT IT Consulting i Indra.

Per altra banda, les empreses de Lleida compten amb una bona posició financera i millor que la del conjunt de les empreses catalanes, ja que en els darrers anys s’han capitalitzat molt i el deute no supera el 52% del finançament. I la rendibilitat també és elevada, ja que els beneficis anuals superen el 8% del capital invertit pels accionistes de les empreses. Això les fa més resistents en cas que hi hagi una caiguda de l’activitat econòmica en el futur.

De cara al futur, hi ha línies d’actuació que poden millorar la competitivitat de Lleida. Així, és molt recomanable una major implicació de les grans empreses lleidatanes en el desenvolupament econòmic i social del territori, la millora de la retribució dels treballadors i una major inversió en R+D. Un altre tipus de mesures que poden ser molt convenients són reforçar la cooperació empresarial i la col·laboració publicoprivada, aprofitant realitats com GlobaLleida, la Universitat de Lleida o el Parc Científic, per citar-ne algunes. Són exemples, on la cooperació dels actors públics (La Paeria, Diputació, Cambra de Comerç...) i privats rellevants ha demostrat ser molt beneficiosa. L’actuació conjunta de tots és el millor camí.