Ciutat i cultura, cap a un model de cohesió social

Amb l’assoliment del Govern d’Entesa a la Paeria de Lleida, fruit dels resultats a les eleccions municipals del 26 de maig i d’un intens treball per articular un programa compartit entre els tres grups polítics que en formem part, comencem a caminar per fer efectiu el canvi honest, valent i emprenedor.

Des de la responsabilitat de govern que assumeixo, que es materialitza en la regidoria de Ciutat i Cultura i que comprèn els àmbits de cultura, model de ciutat i smartcity o ciutat intel·ligent, m’agradaria començar a esbossar alguns aspectes generals que crec que han d’inspirar les polítiques que desplegarem.

Entenem que es presenta una oportunitat a partir de la superació d’una certa contraposició entre la concepció clàssica de la cultura, relacionada especialment amb la creació artística, i la concepció potser més antropològica, que comprèn el conjunt de valors, pràctiques o creences que formen part de l’existència humana. No es tracta de compartiments estancs, sinó d’àmbits que sovint s’han intentat separar a partir d’interessos dels grups hegemònics, ja siguin econòmics i/o culturals, però que en realitat s’alimenten de manera recíproca, bé de forma explícita o implícita.

El nostre repte és, en aquest sentit, aconseguir fer més permeables els canals de comunicació entre aquestes dues concepcions de la cultura per promoure accions que ajudin a dissoldre les fronteres socials o mentals que en dificulten el flux. Parlem també de modificar el sentit predominant d’aquest flux, sovint només de dalt a baix, per reforçar aquelles iniciatives que sorgeixen de la base social. L’objectiu d’aquest treball, que requereix l’aplicació de polítiques culturals de proximitat i una mirada àmplia, és garantir l’exercici dels drets culturals i, en definitiva, assolir cotes de democràcia cultural coherents amb els valors republicans.

La nostra aposta per estendre la transversalitat de la cultura va més enllà del fet de treballar des de dues regidories, Ciutat i Cultura amb Jovent, Festes i Tradicions. Aquesta primera extensió té la voluntat d’aportar mirades intergeneracionals, renovadores, que superin els tocs personalistes i promoguin de manera fluida el diàleg entre diferents concepcions de l’acció cultural. Però anem més enllà, perquè la cultura és fonamental per a la sostenibilitat en un sentit ampli, té una dimensió econòmica notable, s’expressa en la morfologia urbana i en rep l’impacte, camina del bracet amb l’educació –tot i ser àmbits a diferenciar– i proporciona eines fonamentals per a la inclusió social. Per tot això cal que les polítiques culturals impregnin però també escoltin tot allò que succeeix a les diferents regidories de la Paeria, perquè cultura i model de ciutat són orgànicament interdependents.

Podem convenir que l’expressió cultural també està condicionada pel binomi tradició i modernitat. Això vol dir caminar cap a la incorporació decidida de les cultures digitals o les urbanes i alhora posar en valor i compartir els llegats històrics que fonamenten els múltiples imaginaris col·lectius que conviuen a la ciutat. Diu en Jordi Pascual, geògraf i gestor cultural, que cal superar el “prohibit tocar” per entrar al territori d’una concepció dinàmica de la cultura. Aquesta evolució, que no fa altra cosa que reflectir els canvis en la nostra societat, ha de permetre alimentar la tradició amb noves propostes, però també l’avantguarda ha de poder llegir en les arrels cada cop més diverses del nostre entorn.

Una diversitat que és de nou una oportunitat –com li agrada dir a la nostra companya de candidatura Mariama Sall– perquè és una font inesgotable de creativitat al servei de la cultura i té una expressió positiva en l’economia. Així, en el reconeixement i respecte mutu de les cultures, de les identitats cada cop més híbrides, en la trama intercultural que hem de promoure perquè participi activament en la construcció de la cohesió social imprescindible, rau la riquesa i l’esperança del futur de Lleida.