Un altre any en què el sector fructícola perdrà actius

Aquest és un any de rècord per a les centrals, mentre que per als pagesos és un altre desastre, i ja en van sis. Aquest any vam començar la campanya amb la por al cos per la previsió d’augments productius a Catalunya, la vall de l’Ebre i la Unió Europea. Els preus que escoltàvem de les produccions del sud de la península i de Marroc feien esfereir.

Quan va entrar el primer fruit de pinyol al mercat, es van complir els pitjors presagis, amb uns preus per al pagès que quedaran per sota la campanya passada, si no es modifica la tendència dels inicis de campanya que marca l’observatori de preus de referència de la fruita fresca del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. S’han hagut de revisar les previsions de collita inicials a causa d’algun mal quallat, que tot i no ser general ni per zones ni per producte, hi és. Per les dades de volums fins ara hauríem de parlar de produccions a la vall de l’Ebre equilibrades amb la demanda.

Les temperatures pròpies del mes de març que vam viure entre el maig i la primera meitat de juny no van permetre una multiplicació cel·lular adient. Això, afegit a la sobtada onada de calor dels darrers dies de juny, va fer que els arbres reaccionessin amb un tancament d’estomes, aquest fet va provocar que el fruit no es pogués desenvolupar i el producte quedés petit. Aquesta abundància de producció petita ha enfonsat els calibres, C, B i A a preus per sota el cost de producció a la majoria d’explotacions. Fem una parada, si tenim menys calibre amb les mateixes unitats per hectàrea, tenim menys producció!

A tot això hi hem d’afegir la fruita cremada pel sol, que en les produccions de pera i poma al Baix Segre pot ser de fins al 40 per cent i, en pinyol, d’entre un 20 i 25 per cent en nectarines i entre un 10 i 15 per cent en préssecs i paraguaians. Per aquests motius, jo em pregunto per què no s’ha sortit a dir que hi havia menys producte, a veure si el mercat reaccionava una mica? Ens trobem amb un peu a l’altre costat de l’equador de la campanya, els estocs no són res de l’altre món i fins i tot diria que estan per sota l’històric a primers d’agost.

I per si el fructicultor de Catalunya no en tenia prou, haurem d’interioritzar un 20% d’increment dels costos salarials. Senyors experts, algú ens pot il·luminar per quadrar els comptes, perquè la majoria de professionals ja hem arribat al cap del carrer, i sabeu què hi hem trobat? Doncs una tàpia, era un carrer sense sortida.

El més trist de tot plegat és que segur que serà una altra campanya de rècord... positiu en aquest cas, per a les centrals, intermediaris, brokers diversos, i centrals de compra d’àmbit europeu, que enguany que hi havia producció per fer ofertes i promocions, n’han fet menys que l’any passat, quan no teníem producció.

Esperarem a veure com evoluciona la resta de la campanya, però hem de tenir present que portem sis campanyes sense cobrir costos.

Així també, estem esperant alguna mesura de suport del ministeri d’Agricultura, que tot i fer-nos perdre un hivern analitzant el sector, no ha pres cap mesura per reestructurar el sector fructícola de forma ordenada, i ho ha deixat tot en mans de les OPFH i el pressupost dels seus productors. Per cert, volem recordar com ens van enganyar al prometre que es farien càrrec del 50% del Pla d’arrancada si arribàvem a les 1.000 hectàrees interessades, aquest hivern. Per tant podríem resumir, pressupost del Govern d’Espanya destinat a la crisis fructícola: zero euros.

El pla català d’acció de la fruita és una eina positiva, que potser hauríem d’haver engegat el segon any de veto rus. El vàrem enllestir l’any passat i, tot i que encara és aviat per veure’n els resultats, en la mesura més important, pressupostàriament, el pla d’arrancada, ens hem trobat amb canvis de normativa entre el text consultat i el publicat, que han exclòs professionals. Esperem que el departament rectifiqui i publiqui una nova convocatòria d’ajuts a l’arrancada, per donar cabuda als que seran exclosos, i que no ho haurien hagut de ser, de la primera convocatòria del 2019.

Fer promoció és interessant, però d’escassa efectivitat si no tenim més recursos, i aquests haurien de venir de la circumscripció, igual que la resta d’eines, però ha tornat a passar una campanya i no les tenim. Sabem que implantar eines de calat costa, però als pagesos no hi arribaran si no es prenen decisions ja!

També, volem recordar que hi ha mesures de mercat que requereixen pocs recursos econòmics, com ara acordar retirar del mercat les qualitats inferiors en cas de crisi, planificar millor la producció i el seguiment del mercat, millora de la qualitat, i que també depenen que des de la circumscripció econòmica es vulguin fer servir.

Com he indicat, cal prendre decisions ja i com més consensuades millor.