Cap a una ciutat saludable

L’Organització Mundial de la Salut defineix el concepte de ‘salut’ no només com l’absència d’afeccions o malalties, sinó com un estat de complet benestar físic, psíquic i social. A aquesta descripció s’hi ha de sumar la capacitat per fer front als canvis i desafiaments del dia a dia. Però els serveis sanitaris assistencials només influeixen un 20% en l’estat saludable de la persona. La resta està condicionada per altres factors.

Per començar, hi ha les condicions biològiques individuals, com ara l’edat, el gènere i altres factors genètics que no podem canviar. Segueixen els hàbits i estils de vida, com l’alimentació, el consum o no de tabac o d’alcohol i la pràctica d’activitat física. En un tercer lloc, també determina la salut la interacció de les persones amb el seu entorn a través de les xarxes socials i comunitàries. En quart lloc, les condicions de vida i de treball: si hi ha o no atur, com és el medi laboral, l’accés a béns i serveis fonamentals com ara l’educació i els serveis sanitaris. Finalment, influint en el conjunt, trobem les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i mediambientals.

Els darrers anys hem patit una profunda crisi econòmica amb conseqüències socials força dramàtiques. Aquesta crisi ha generat un increment de les desigualtats en el nostre entorn que ha afectat tots aquests factors descrits i, per tant, ha tingut un impacte en la salut de les persones.

Cada dia veiem amb més claredat els efectes del canvi climàtic, sovint no prou considerats, en el nostre entorn. A hores d’ara, encara no podem determinar quina serà la dimensió del seu impacte en la salut de les persones, si bé sabem que afecta principalment els col·lectius més fràgils: infants, malalts crònics i persones grans.

A banda dels sofriments que la manca de salut causa en les persones, no hem de perdre de vista que una població saludable és l’actiu més important d’un país. La salut d’una comunitat, en tant que permet el desenvolupament i el progrés de les persones que la integren, defineix també el potencial de tota la comunitat.

L’assoliment d’un servei públic de salut universal ha contribuït a igualar les persones en una de les necessitats més bàsiques. És un actiu fonamental per lluitar contra les diferències socioeconòmiques. No obstant això, per a la millora de la salut en una comunitat, i per què aquesta sigui més igualitària, es necessita preveure tots i cadascun dels factors que defineixen la salut de forma holística: des de la prevenció de malalties i progrés en l’àmbit de l’assistència sanitària de tots els grups d’edat, fins a la creació i millora d’entorns físics i socials accessibles equitativament a tots els ciutadans que promoguin els comportaments i els desenvolupaments saludables en totes les etapes de la vida.

Volem que Lleida sigui una ciutat saludable, és a dir, la que prioritza la salut en totes les seves actuacions: en urbanisme, habitatge i paisatge; en equipaments, sobretot esportius però també culturals i de lleure als diferents barris; en neteja, reciclatge i tractament de residus; en mobilitat, transport públic eficient, contaminació i gestió del medi ambient.

Amb aquesta visió transversal de la salut, les polítiques públiques en la seva diversitat poden i han d’influir en una gran part d’aquests àmbits. Entenem que en un govern municipal hem d’incloure el factor Salut en totes les polítiques, implicar totes les regidories. Que qualsevol línia política o projecte municipal per a la ciutat tingui en compte aquesta visió saludable, que condueixi a millorar la salut de les persones.