La nostra fruita va de regal, el que pagues és el plàstic

Una campanya més –i ja en van unes quantes– fruticultors i fruticultores no estem obtenint rendibilitat pel nostre treball i esforç, en definitiva, per la nostra fruita. Tenim un sector que en el macroeconòmic va llançat. Tant l’exportació (va créixer un 20% en valor des del 2014 fins al 2018), com el valor de la producció (s’ha incrementat un 38% entre 2013 i 2018, fins a aconseguir més de 10.300 milions d’euros, el sector més rellevant de tota l’agricultura espanyola), o l’ocupació (al voltant de 150.000 treballadors directes)… Però el valor no arriba al que conrea la fruita.

La cadena de la fruita no genera valor per a l’agricultor, més aviat el destrueix perquè ens estan fent desaparèixer. A les explotacions familiars, tradicionalment punta de llança en el sector, ens porten a la ruïna i som reemplaçats per grans extensions i inversions especulatives, amb una altra filosofia de funcionament. Aquest sector es caracteritzava per una mitjana d’edat més jove que la resta de l’agricultura. Això s’està perdent, en aquest cas. Els joves no volen entrar. La rendibilitat no assegura el relleu generacional i agreuja el problema d’abandó del sector i despoblació del medi rural.

Ara, la nostra fruita va de regal en un plàstic o envàs. El consumidor és el que acaba pagant. No paga els costos de produir la fruita, sinó els costos i marges de totes les baules, menys els dels agricultors. Hem construït una cadena de valor en la qual el preu final inclou l’envàs, el plàstic, el transport, la manipulació, en definitiva, els costos de totes les baules de la cadena i, per descomptat, els seus marges, però no inclou el valor de la fruita. S’imaginen pagar els extres i que els regalessin el cotxe? Les pitjors cotitzacions des del 2013. En aquesta campanya 2019 els preus que estem percebent (en préssec, un 26% per sota de la mitjana de les campanyes 2013-2018, segons l’IPOD de COAG) són les pitjors cotitzacions mitjanes per als agricultors des del 2013, si exceptuem 2017. Mentrestant, el marge origen-destí s’ha situat en un 538% per a préssec, clarament per sobre de la mitjana de les últimes 5 campanyes (413%). Nosaltres cobrem menys però la cadena absorbeix més valor. És clar que hem de produir fruita de qualitat (sabor, calibre, fermesa…). Perfecte, això sabem fer-ho. I ho fem. Ara bé, els que compren en origen no ho paguen. I com que no es paga, cada vegada hi ha menys qualitat i més morralla. “És el que demanda el mercat, amic”. Després, que si el consumidor deixa de menjar fruita perquè el que hi ha en els lineals és un horror… El llucet que es mossega la cua. Agricultors i agricultores cada vegada anem més ofegats i el recurs és produir més quilos amb menys costos, a costa de la qualitat. Si cal donar una sola passada per a recol·lectar, es fa. Es redueixen costos de recol·lecció, que no és poca cosa i s’han duplicat en 10 anys, i es perd qualitat, perquè és igual el punt de maduresa. S’està estenent aquesta pràctica de les grans extensions i grans empreses que no cuiden la qualitat i busquen quilos a baix cost. I aquesta batalla la tenim perduda enfront de les produccions de tercers països.Mesures necessàries. Hem de valorar la fruita per si mateixa perquè el consumidor la pugui “a-preciar” quan li arribi. Per a això, han de canviar moltes coses. El canvi ha de ser profund i el primer és decidir si volem una agricultura amb agricultors o una agricultura amb grans empreses i empleats en el camp. Nosaltres ho tenim clar: l’empresa familiar, els agricultors professionals volem continuar produint fruita. Ara, les administracions han d’aclarir-se i deixar de dir una cosa i mentrestant posar la catifa vermella a les grans empreses i al sector comercial.

En el terreny del concret és necessari adoptar mesures legals que permetin que cobrem pel valor que generem. Hi ha moltes opcions però, per exemple, la llei de cadena ha d’anar més enllà i defensar els preus de la baula més feble, perquè les nostres comercialitzadores en origen no són capaces de respectar els nostres costos de producció enfront de la distribució comercial, que no pensa en la sostenibilitat futura de la cadena, sinó únicament en la seva rendibilitat immediata.

També s’ha d’impulsar la collita en verd i no-collita, mesures que tenen un major efecte i més àgil sobre el mercat perquè el producte no arriba a la central i no exerceix un efecte de “pressió” per donar-li sortida, la qual cosa redunda en la renda del productor per produir-se un increment de preu en reduir-se l’oferta, però també per suportar una menor despesa en el procés.

Finalment, hem d’organitzar-nos en origen, sí. Però per molt que ens organitzem les empreses de distribució sempre seran menys i tenen la paella pel mànec. Cal regular. No queda una altra.