Cap a un POUM de tots

En el tram final del darrer mandat municipal vam parlar molt sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM. Els partits que érem a l’oposició al govern del PSC i dels seus socis incondicionals ens vam oposar fermament al document que intentava tirar endavant l’alcalde Ros, primer, i el seu successor en els mesos finals, Fèlix Larrosa, que, de fet, era el màxim responsable també com a regidor de l’àrea d’Urbanisme.

Érem crítics amb molts aspectes d’aquell pla que es mirava d’aprovar de pressa i corrents, sense consens polític, social ni veïnal i que, un cop aprovat de forma definitiva, hauria marcat les possibilitats de creixement de la ciutat en els propers vint anys. Hi havia moltes raons per dir que no, però la fonamental era justament que no tenia un suport transversal a la societat i que no es podia pretendre imposar el POUM del PSC als governs que poguessin succeir-lo, com el que li ha pres el relleu arran de les eleccions del 26 de maig i del qual tinc l’honor de formar part amb la responsabilitat, precisament, de la regidoria d’Urbanisme. Malgrat la posició contrària d’un segment tan ampli del ple municipal com el que representàvem els regidors de la meva formació política, més els d’ERC, la Crida per Lleida CUP i el Comú de Lleida, l’anterior govern va arribar tan lluny com va poder fins a l’aprovació inicial.

Des d’aquell moment, la concessió de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació, així com la tramitació de llicències d’instal·lació o ampliació d’activitats, entre altres aspectes que regula el POUM, van quedar alterades. De fet, només es podien tirar endavant aquelles llicències que complissin amb les directrius del POUM de 1995 i que no entressin en contradicció amb les del nou pla en tramitació, fins a la seva aprovació definitiva. A la pràctica, hi havia tants dubtes i la situació era tan confusa que aquesta mesura cautelar implicava una aturada àmplia en la concessió de permisos que, de retruc, afectava negativament el dinamisme econòmic de la ciutat.

Tenint en compte que la voluntat de les tres forces que integrem el nou govern de la Paeria és replantejar el POUM, sotmetre’l al procés de recerca de consensos necessaris i avançar cap a un nou document que incorpori totes les esmenes que decidim conjuntament amb els actors polítics, socials, econòmics i veïnals de la ciutat, calia prendre la decisió que hem adoptat en el ple d’aquest mes de setembre: aixecar la suspensió de concessió de llicències i que tothom que vulgui sol·licitar-ne sàpiga que ho podrà fer d’acord al que deia el pla urbanístic de 1995. Això ens donarà temps per fer la feina bé i, al mateix temps, desbloquejarà la situació de paràlisi i de falta de seguretat que hi havia en els darrers mesos.

L’aixecament de la suspensió de llicències ens donarà temps per incorporar modificacions i valorar al·legacions i informes per aprofitar el treball tècnic fet fins ara i, per tant, no malbaratar els recursos públics invertits fins a la data per la Paeria en aquest projecte. Ningú no nega que faci falta un nou POUM, ús necessari perquè cal adequar el planejament de la ciutat a les noves legislacions, a més d’establir noves estratègies i dinàmiques que dibuixaran com volem que evolucioni la ciutat no només en el camp de l’urbanisme, també en el creixement industrial o en el futur comercial, per posar només dos exemples. Precisament per aquest grau de transcendència, ens oposàvem a validar una proposta amb tan poc aval fora dels regidors que l’impulsaven i ara que som al govern manifestem la voluntat de fer-lo possible refent tot el que faci falta atenent el fet que, independentment de qui governi en les properes dos dècades, haurà de regir-se per aquest llibre d’instruccions.

Tirar endavant el nou pla urbanístic de la ciutat és, segurament, una de les feines més importants que haurem d’afrontar i, al mateix temps, un dels llegats que, per definició del que és un POUM, deixarem per als que ens succeeixin. No ens podem permetre equivocar-nos. Les oportunitats de futur de Lleida i la seva potència com a capital en depenen en bona mesura.