Lleida pels Drets Humans

L’Organització de les Nacions Unides va establir el 10 de desembre com a Dia Internacional dels Drets Humans. La Declaració Universal va culminar el 1948 els treballs que l’Assemblea de l’ONU va iniciar uns anys abans perquè mai més tornessin a repetir-se les atrocitats viscudes durant la Segona Guerra Mundial

Posteriorment, la Declaració Universal s’ha anat completant amb altres acords, com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor el 1976, o la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, aprovada l’any 2000.

Aquesta darrera és un document que concreta l’aplicació dels drets humans en l’àmbit de la ciutat perquè, tal com recull la mateixa Carta, avui la ciutat és l’espai de totes les trobades i de totes les possibilitats. La ciutat és el futur de l’ésser humà perquè és el lloc on busquem la llibertat, la feina i l’intercanvi de coneixements. Però malgrat oferir-nos una gran varietat de potencialitats, la ciutat també és una font de perills: discriminacions vinculades a l’atur i la pobresa o el menyspreu de les diferències culturals. D’aquí la necessitat de precisar drets bàsics com l’educació, l’habitatge o el treball i reconèixer-ne de nous com el dret al lleure, a la informació, a la protecció del medi ambient, els drets dels consumidors o el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible.

L’Ajuntament de Lleida va signar l’adhesió a la Carta Europea el 2001 en acord plenari. És el marc genèric que guia l’actuació de l’Àrea de Drets Civils, una de les àrees que formen part de la regidoria que encapçalo, i que es concreta en la Carta de la Ciutadania de Lleida. El compromís del Govern municipal amb aquesta àrea es fa evident amb la dotació que la Lleida Justa i Compromesa rep en els pressupostos de l’any 2020. Més de 50 milions d’euros (un 30,7% del total dels pressupostos) destinats a projectes com l’actuació davant l’emergència climàtica, l’oficina d’emergències socials, la creació de lloguer assequible i habitatge social, mesures per fer front a la segregació escolar o la construcció de l’Escola de Pinyana. Compromisos que van més enllà de les bones paraules i de la retòrica a què la política ens té acostumades. Uns compromisos que es converteixen en fets.

Ja ho vàrem dir abans d’arribar al govern, i ho reiterem i ho implementem ara que encapçalem les diferents regidories: la nostra governança, la nostra forma de fer, es basa en els valors republicans, que volem fer pilars de la nostra societat. Catalunya, i també Lleida, al llarg de la història, ha estat la suma de cultures diverses, que ha donat peu a una societat tolerant, dinàmica i amb un gran moviment associatiu. Dintre del respecte als valors personals, la nostra societat democràtica ha d’avançar cap a l’objectiu de la construcció d’una ciutadania crítica, compromesa i amb vocació transformadora. I en això estem treballant, a garantir els drets humans dels lleidatans i lleidatanes, perquè, tal com diu l’article 2 de la Declaració Unviersal dels Drets Humans, els drets i llibertats no entenen de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. És en aquest sentit que avui presentem la que serà l’Oficina de Defensa dels Drets Humans a Lleida, situada a Mercolleida, a la regidoria de Drets Civils.

Lleida ha de ser una ciutat justa amb els més vulnerables i compromesa amb tota la ciutadania. Una ciutat apoderada per poder fer front a aquelles situacions on els drets fonamentals dels seus ciutadans siguin vulnerats, poder-ho denunciar i actuar en conseqüència perquè no torni a passar. Lleida està pels Drets Humans.