La força dels municipis

Com de ben segur passarà a moltes de les persones que tenen l’amabilitat de llegir aquestes línies, fer la vista enrere per veure el que ha estat aquest any 2019 que en breu finalitzarem és endinsar-nos en una muntanya russa plena d’emocions, moltes d’elles contradictòries, i d’esdeveniments que ens marcaran els mesos, si no els anys, que estan per venir.

No puc encetar aquesta reflexió sense demanar un sincer record per a les nou persones de pau que tornaran a passar aquestes dates tan assenyalades allunyades de les seves famílies, a la presó, per les seves decisions a favor de les nostres llibertats. La repressió que l’Estat ha exercit, i continua exercint, contra la dissidència política és la nota més discordant d’un any que ha estat convuls, amb repeticions electorals incomprensibles i, transcendent, amb la consolidació de nous actors que tenim com a principal repte assolir el mínim d’estabilitat que el país necessita amb l’actual mapa polític.

Aquest any, en l’àmbit personal, també ha estat marcat pel fet que la victòria d’ERC a les eleccions municipals del passat mes de maig em va portar a assumir la presidència de la Diputació de Lleida, una administració que tampoc havia gaudit en els mesos anteriors de la tranquil·litat que es requereix per tal de tirar endavant els complexos projectes que els ajuntaments necessiten implementar. Assumeixo el repte, que és un honor per a qualsevol alcalde, sabedor que, ara com ara, compto amb un equip tècnic i polític plenament compromès amb els tres criteris bàsics que han de regir l’actual mandat: honestedat, transparència i discreció.

La Diputació l’acostumem a anomenar “l’ajuntament dels ajuntaments”, perquè la nostra funció és la de donar suport als projectes que cada municipi dissenya a favor del benestar del seu veïnat.

Aquest paper s’ha pogut exercir de manera destacada en uns anys marcats per una crisi econòmica i política que, en més d’un cas, amenaçava d’aturar l’activitat en alguns municipis. Salvat aquest escull, i amb l’esperança d’una certa estabilitat venidora, és l’hora d’encetar un nou any que ens ha de portar una forma republicana d’exercir la nostra responsabilitat, no ja per fer front a situacions d’emergència –de les quals mai defugirem–, sinó per anar més enllà, canalitzant i potenciant la força dels municipis de Lleida, el Pirineu i la Val d’Aran.

Tenim molta feina per endavant perquè no volem únicament gestionar els diners públics, sinó fer-ho amb honestedat, i generar estructures de funcionament tan eficaces com estratègiques. En l’àmbit intern, hem dotat la Diputació de Lleida d’un cos de directius públics de vàlua i experiència tècnica provada amb l’objectiu d’afrontar amb garanties els principals reptes del nostre territori, que només podem fer viables amb accions multilaterals i de col·laboració administrativa.

Arrelar la ciutadania a les nostres viles passa per fer-les atractives per muntar-hi un negoci, sostenibles per viure lluny de les massificacions metropolitanes i ben connectades amb els territoris veïns. Aquesta serà la gran perspectiva del mandat que tinc l’honor de regir juntament amb les vicepresidències, diputades, diputats, assessories i funcionariat.

I per arrelar la ciutadania ens cal, en primer lloc, fer una diagnosi realista de la situació en la qual es troben les vies de comunicació, perquè de cada poble s’ha de poder entrar i sortir amb garanties i comoditat, tot i que sembli una obvietat. Quan tinguem feta la radiografia, a través del que hem anomenat Pla Zonal, haurem de delimitar quina administració (Diputació, Generalitat i/o Estat) s’ha de fer càrrec del manteniment de les carreteres locals que els ajuntaments, per si sols, no poden assumir pressupostàriament. Asfaltar un quilòmetre d’una via costa el mateix al Baix Llobregat que al Pallars Jussà, però des de les capitals no s’acaba d’entendre que el rendiment social d’aquest asfalt és encara més transcendent a la muntanya despoblada que al litoral massificat.

Igualment, cal prioritzar l’autopista de les comunicacions del segle XXI: la fibra òptica. Cap negoci pot ser avui en dia mínimament rendible ni cap llar pot ser mínimament acollidora d’esquenes a l’alta velocitat digital. Al llarg de l’any vinent, haurem de poder culminar una primera fase –conjuntament amb la Generalitat– per fer arribar fibra òptica pública a totes les capitals de comarca. Així podrem encetar el següent el gran repte d’anar cobrint tots i cada un dels municipis.

I amb tot això no haurem fet més que començar una nova etapa que ens permeti treballar més eficaçment a favor de mostrar on rau la força dels nostres municipis i la seva gent.

Tingueu una feliç entrada d’Any Nou!