Lleida feminista: de les paraules als fets

Al ple municipal del desembre es va aprovar una moció presentada pels grups municipals d’ERC-AM, PSC, Junts per Catalunya Lleida i Comú de Lleida en què s’acordava declarar Lleida com a municipi feminista. La moció responia a la reivindicació feta des del moviment de dones i moviments feministes de la ciutat per desenvolupar polítiques locals que incorporin un enfocament de gènere amb perspectiva feminista. Aquestes són polítiques socials que reverteixen en el conjunt de la ciutadania, no només de les dones, al tenir en compte tant la vida pública de les persones com la privada, les interrelacions humanes i els vincles entre els éssers humans i l’entorn.

Entre els acords de la moció, aprovada amb el vot de tots els grups municipals menys el PP, cal destacar l’adhesió de l’ajuntament de Lleida a la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes a la Vida Local, un document promogut pel Consell de Municipis i Regions d’Europa, que insta les entitats locals a exercir les seves competències per aconseguir la igualtat entre totes les persones. També s’assumeix com a propi el Decàleg per a la Construcció de Ciutats Feministes, elaborat per les alcaldesses del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals i el Consell de Dones del Consell Comarcal de Baix Llobregat.

L’objectiu, ara, és anar implementant progressivament les mesures que es presenten en aquest darrer document per traslladar a la vida quotidiana la declaració de la ciutat com a municipi feminista. Es tracta d’incorporar els valors feministes al conjunt del teixit social i econòmic i aconseguir que emmarquin les actuacions ambientals. Amb aquest objectiu en ment, el primer pas és incorporar la perspectiva de gènere en àmbits com el pressupost municipal per convertir-lo en una eina eficaç a l’hora de desenvolupar les polítiques d’equitat, o en els departaments de recursos humans, per aconseguir erradicar la bretxa salarial.

Una ciutat feminista ha de situar en un lloc preponderant la lluita contra tot tipus de masclisme, contra tot tipus de violència. Per això cal un Pacte Local Contra les Violències Masclistes, que funcioni com un marc nou i eficaç que superi els protocols actuals. A més a més, la revisió urbanística i l’adopció de mesures a l’espai públic hauria de permetre caminar cap a una ciutat més segura i lliure d’agressions sexuals. Des de sectors com l’educació, el lleure o l’esport, també es pot treballar per la igualtat i el respecte cap a la diferència. Per exemple, promovent i donant tot el suport a l’esport femení i treballant per aconseguir arribar a un Pacte de Ciutat per l’Equitat Educativa. Una altra via és valorar i prestigiar la feina dels qui es dediquen als treballs de cura i atenció a les persones per situar aquestes tasques en el centre de la vida en comunitat.

Finalment, per acabar aquest repàs a les mesures del decàleg encaminades a dur a la pràctica la declaració com a ciutat feminista, cal referir-se a les orientades a posar fi a la invisibilització de les dones en diferents àmbits. N’esmentarem només un parell. El primer és el de la memòria històrica, des d’on hem de recuperar el paper de les dones en l’evolució del municipi i deixar-ne constància en el nomenclàtor de carrers. I el segon és el dels mitjans de comunicació, d’importància cabdal avui en dia donada la importància dels mass media en la creació de referents socials. Hem d’aconseguir una comunicació periodística no sexista, que doni presència a les dones en els mitjans locals. En aquest sentit, la setmana passada es va fer públic un informe elaborat per #OnSónLesDones amb unes dades força decebedores. En els espais d’opinió dels mitjans més seguits a Catalunya, els homes continuen sent majoria tant en els articles als diaris (73%), com en les tertúlies de ràdio (64%) i de televisió (59%).

Com veiem, la feina per fer és molta, però també ho és la convicció amb què ho afrontem. Entomem l’emergència feminista amb la convicció que tan sols amb l’aplicació de polítiques feministes a totes les regidories, de forma transversal, podrem arribar a la societat igualitària i socialment justa que tant anhelem. Treballarem entre totes, per a totes.