SEGRE

TRIBUNA

A Perpinyà, sense deixar Catalunya

1r Tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Lleida

A Perpinyà, sense deixar Catalunya

A Perpinyà, sense deixar CatalunyaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Avui anem a Perpinyà. Sortirem de Lleida, però venim de més lluny. Venim del comte Borrell II, qui el 988 es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el rei franc Hug Capet i va independitzar els comtats catalans. Venim de tota la gent que des de fa més d’un mil·lenni ha lluitat per la nació catalana. Venim dels segadors de 1640 i dels defensors del Roser de 1707. Venim dels que no van deixar apagar la flama durant els anys més difícils de guerres i dictadures, i de tots aquells que, encara avui, han pagat amb la seva vida, amb l’exili o la presó, el preu de defensar la democràcia i el dret de Catalunya a esdevenir un estat més entre la resta d’estats del món.

Vam participar a les consultes per la independència iniciades a Arenys de Munt el 2008 i que es van celebrar a Lleida a l’abril de 2010. Aquell mateix any vam anar a Barcelona a protestar just després que el Tribunal Constitucional espanyol esberlés l’Estatut aprovat per la majoria dels catalans. Aquell lema “Som una nació. Nosaltres decidim” és plenament vigent des de fa més d’una dècada. I no hem parat. Hem anat a Barcelona cada Diada. Hem anat a les Terres de l’Ebre a formar part de la Via Catalana. I ens hem manifestat manta vegades a Lleida reclamant la llibertat. Ho hem fet i no ens cansarem de seguir fent-ho.

Vam votar el 9 de novembre del 2014 i vam acompanyar i donar suport als represaliats per permetre’ns fer-ho. I vam votar l’1 d’octubre del 2017. Vam rebre els cops de les forces d’ocupació espanyoles i, tot i la violència esmerçada per impedir-ho, més de dos milions de catalanes i catalans vam decidir trencar els lligams amb l’Estat espanyol. Vam fer vaga el 3 d’octubre i vam escoltar, sense sorpresa, com el rei espanyol feia un cop més de rei castellà ignorant el clam d’una nació que vol, pacíficament i democràtica, reivindicar-se com a tal. I hem guanyat eleccions. Elecció rere elecció hem demostrat que som molts, que som majoria, que no ens fa por la democràcia i que les urnes són la nostra arma contra el totalitarisme.

I vam ser reprimits. Empresonats, exiliats i embargats. Ens han intentat atemorir i no han reeixit. Aquesta és l’estratègia de qui ho veu tot perdut. Enlloc de seducció, hem trobat severitat. Els judicis han estat una farsa i les condemnes injustes. Tenim presos polítics pel fet d’oferir al poble l’oportunitat de votar i presos polítics per protestar al carrer contra unes condemnes cruels i desaforades. I tenim exiliats. Persones que van haver de deixar les seves cases, les seves famílies i els seus amics per no ser víctimes de la injustícia i poder defensar des de la llibertat els drets del nostre país. Elles i ells no s’han amagat en cap moment i és de justícia que els fem un reconeixement. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel defensen els drets i llibertats dels catalans des del sacrifici. El sacrifici de no veure els seus. De no viure amb els seus.

Per ells, aquests darrers anys hem anat a manifestar-nos a Brussel·les, i també a Estrasburg. Ara cal anar a Perpinyà. Ens hi convoca el Consell per la República. El Consell és una organització política presidida pel 130è President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Carles Puigdemont, i que té per objectiu, a més de la defensa dels drets civils i polítics, fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. És un instrument fora del control de l’Estat espanyol que permet treballar sense lligams i dur el missatge i les reivindicacions catalanes arreu del món. Caldria que tots els independentistes hi estiguéssim inscrits. El Consell no entén de colors polítics. És una de les eines més potents de democràcia participativa que tenim a Catalunya. Una eina que permet consolidar la unitat d’acció independentista que dia rere dia ens demana la gent.

Avui, doncs, som cridats a Perpinyà. Des de Lleida, farem 320 quilòmetres i no sortirem de casa. Els límits de la nació ens els fixem els mateixos catalans i no hem de caure en el marc mental imposat de creure que els límits administratius dels actuals Estats espanyol i francès condicionen la nostra manera d’entendre Catalunya. Anem al Rosselló, a casa nostra. Arribarem al Parc de les Exposicions de Perpinyà i abans de manifestar-nos al costat del president Puigdemont i dels consellers Ponsatí i Comín, entrarem a una cafeteria, demanarem un entrepà i un cafè amb llet per esmorzar i no ens caldrà canviar de llengua. Serem a casa.

A Perpinyà, sense deixar Catalunya

A Perpinyà, sense deixar CatalunyaSEGRE

tracking