Ser i fer ciutat, en temps de crisi

Com sia que he d’escriure aquest article amb poques hores d’antelació, constitueix un repte compartir unes reflexions que puguin ésser d’alguna utilitat, a pesar de la velocitat amb què es produeixen nous fets i canvien les circumstàncies de la lluita contra aquesta variant de coronavirus que utilitza els nostres cossos per reproduir-se i escampar-se. Com va dir fa poc Tedros Adhanom, director general de l’Organització Mundial de la Salut, “aquesta no és només una crisi de salut pública, és una crisi de tots els sectors socials, també de l’economia mundial”.

Afrontem, d’entrada, un confinament mínim de 15 dies, no només pensant en nosaltres mateixos i en les nostres famílies, sinó també en les persones que tenen un risc cert de sofrir una forma greu de la malaltia. Contenir la propagació del virus Covid-19 requereix que els poders públics organitzin i implementin els dispositius professionals i tècnics necessaris per fer front a la situació, i requereix també protegir especialment el sistema i el personal sanitari perquè no s’aturi i perquè aquest personal no se saturi ni emmalalteix en massa i pugui continuar ajudant-nos a tots. El confinament de moltes persones és una renúncia personal en benefici del bé comú, tindrà una durada limitada i s’ha de viure amb paciència i aprofitant el temps per cuidar-nos i cuidar telefònicament aquelles persones grans o que viuen soles, perquè una conversa pot ser de gran ajuda.

A través del Canal Salut i de la pàgina web de la Paeria (https://www.paeria.cat/cat/ajuntament/covid-19/), entre altres referents de confiança, podeu seguir en qualsevol moment quina és la situació, quines mesures cal tenir en compte i quins suggeriments d’interès van sorgint, en part gràcies a la vitalitat i la generositat d’aquelles persones voluntàries que s’organitzen per crear xarxes de solidaritat per tenir cura d’infants, per subministrar productes a persones grans o en risc d’exclusió, per oferir suport telefònic, i que la Paeria contribuirà a organitzar. Afortunadament, la solidaritat i la capacitat de mobilització i autoorganització de la ciutadania és un valor característic de la societat catalana, que sempre està a l’alçada de les necessitats dels seus conciutadans. Aquesta capacitat col·lectiva pot ser un factor clau en la superació de la situació actual, tant pels seus aspectes pràctics com pels seus efectes sobre el desgast i el cansament emocional.

L’activació del pla d’emergències municipal ha anat acompanyat d’un seguit de mesures per activar i coordinar recursos, grups i persones, assegurar la continuïtat dels serveis essencials per a la vida i la convivència a Lleida (aigua, neteja, enllumenat, transport, manteniment de la via pública, administració, subministraments bàsics, serveis socials, cura de les persones en risc d’exclusió...) i també identificar altres entitats socials o voluntariats del municipi que puguin donar resposta i suport en cas de necessitat.

El conjunt dels regidors i regidores de la Paeria –tant se val si som a govern o a l’oposició– hem mantingut i mantindrem els contactes necessaris –majoritàriament de forma no presencial– per compartir decisions i mesures, i per mantenir activa la part essencial de l’activitat municipal, que és la que es troba més a prop dels ciutadans i ciutadanes. Agraeixo la cooperació i la comprensió de tots i totes.

També agraeixo als mitjans de comunicació locals la tasca que estan realitzant i considero un encert que la venda i la distribució de premsa escrita sigui considerada un servei essencial. El paper imprès, els cartells informatius, les converses telefòniques... constitueixen també instruments de comunicació i cooperació molt importants.

Afortunadament, la majoria de la població toqueu de peus a terra i esteu fent el que toca: quedar-vos a casa, però cal agrair especialment l’esforç de tots aquells i aquelles que estan treballant perquè el nostre món no s’aturi i per superar conjuntament aquesta crisi: sanitaris, forces d’ordre, transportistes, treballadors de sectors essencials, pagesos, cuidadors de persones grans o amb necessitats especials...

La por no ens ha de fer renunciar al que ens ha costat molts anys construir –entre d’altres coses, l’estat del benestar i el sistema de salut pública– i el repte principal que tenim ara no és tant saber com i quan passarà tot això, sinó com ho hem de fer per sobreviure com una comunitat, com la gran ciutat que hem estat, som i serem, als canvis inesperats i als obstacles que sorgeixen. Ser i fer una ciutat no significa només viure uns al costat dels altres, no és només comprar i vendre, sinó afrontar reptes col·lectius amb la suma de capacitats, competències i recursos diversos. Aquesta és la prova que ens espera i que hem de superar plegats.