Coratge, intel·ligència i generositat: salvar el sector agrari en temps de Covid-19

Davant situacions excepcionals com la pandèmia que estem vivint, hem de recordar que torna a estar en joc allò essencial, com garantir la salut de les persones, reforçar especialment les relacions d’estima i afectivitat, respondre a les necessitats bàsiques com una alimentació bona i sana o, per exemple, la importància de mantenir un ecosistema òptim i protegit.

No és el primer cop que la humanitat ha de fer front a malalties, crisis, catàstrofes naturals i començar la construcció de models alternatius per garantir la nostra supervivència com a persones cohesionades entorn d’una idea social compartida.

El filòsof navarrès Daniel Innerarity ho explica amb una frase que recull perfectament el moment vital on som: “Aquesta crisi no és la fi del món, és la fi d’un món.” La reflexió pot ser aplicada a molts aspectes de la nostra vida diària: educativa, cultural, econòmica, productiva, política i institucional. També l’agroalimentària: com arriba a les nostres cistelles i neveres el que podem menjar cada dia? Quina és la nostra capacitat d’abastiment? Què vol dir exactament la sobirania alimentària?

La UE garanteix la seguretat de l’abastiment alimentari de productes agraris a la població amb la coneguda Política Agrària Comuna. Aquesta política europea va basar-se en allò que havia fet el govern nord-americà l’any 1933 per combatre la crisi del Dust Bowl, que va provocar el desplaçament de 400.000 persones, la majoria pagesos i ramaders, com a conseqüència d’un xoc climàtic extrem. La fita essencial d’aquella política, en paraules del President Roosevelt era: “Permetre l’abastiment d’aliments i incrementar el valor dels productes agrícoles.”

Garantir la producció i l’abastiment de productes alimentaris de les societats ha estat un repte continu de les diferents societats en la història. Avui vivim un altre moment decisiu que ens enfronta de nou a aquest repte “vell”.

En aquests dies de resposta a la Covid-19, confiem la nostra salut a les persones professionals de la Sanitat. Quina seria la resposta del sistema sense aquestes persones entregades, compromeses i exemplars, que cada dia, cada hora, cada minut, es deixen la pell per tenir cura de nosaltres? Quan sortim d’aquesta situació de dificultat hem de garantir que, passi el que passi, hi ha uns àmbits que hem de protegir i blindar sempre. La sanitat pública és un d’ells.

També tenim uns herois que no vesteixen bates blanques o verdes, però que abans que surti el sol ja cuiden i treballen la terra estimant-la, ja sigui tardor, hivern o estiu, i produeixen allò essencial per viure: aliment en forma de fruites, verdures i carn. La pagesia, faci fred o calor, no falla mai. Són també estructura essencial d’estat. I més en aquests moments. Malgrat les dificultats i pors que tenen, com la resta de persones, no es queixen i segueixen treballant de sol a sol perquè els seus productes no faltin a la nostra taula. També hem de reconèixer la nostra pagesia i el nostre sector agroalimentari per la seguretat i la sobirania alimentària que ens proporcionen. Gràcies, famílies pageses, pel vostre esforç, dedicació i servei exemplar!

Si el sector no estava prou amenaçat, ara s’hi afegeix el perill que aquest sector no pugui tenir les persones necessàries per recollir la fruita que han anat treballant i cuidant durant tot l’any. Els municipis del Baix Segrià, en èpoques de collita, tripliquem el nombre de residents que vénen per treballar al camp. Cada any és un repte. Fem mans i mànigues, pagesos, ciutadania i alcaldies, per tenir-ho tot previst. Les famílies pageses, el sector agrari i la societat en general tenim un repte de primera magnitud per garantir que la producció agrícola arribi a les nostres taules. Les institucions públiques –governs espanyol, català, supramunicipal, comarcal i local– hem d’assegurar una resposta conjunta que garanteixi que aquesta campanya de la fruita, que comença d’aquí a poques setmanes, és un punt d’inflexió positiva del sector agrari. Els ajuntaments i la pagesia ens trobem desemparats i sense rebre solucions. Tornant a les paraules del filòsof i escriptor Innerarity, aquesta fi “d’un món” ens obliga a aixecar el cap, a ser valentes i agosarades, sense pors, sense prejudicis, sense desconfiances, amb generositat i alçada de mires.

Nosaltres hi serem. Quan sortim als balcons a aplaudir les persones professionals sanitàries, pensem també en aquells que ens cuiden l’alimentació sana i bona. Ens hi hem de posar totes per trobar la millor solució si ens creiem que aquest sector és estratègic, és estructura d’Estat i garanteix la nostra seguretat i sobirania alimentària.