TRIBUNA
Efectes del Covid-19 i mesures legals (1)
Magistrat
L’11 de febrer del 2020, l’Organització Mundial de la Salut va anunciar el nom oficial de la malaltia que està causant el brot del nou coronavirus 2019 i que es va identificar per primera vegada a Wuhan, a la Xina. El nou coronavirus ha estat batejat com SARS-CoV-2 i la malaltia que desencadena es denomina Covid-19.
Mai, des de la II Guerra Mundial, no havíem estat protagonistes d’un escenari tan catastròfic, que afecta per igual els cinc continents sense distinció de raça, sexe, edat, condició social o econòmica. Com tampoc mai la nostra societat del benestar i del consum no ha hagut d’enfrontar-se al confinament de la població a les seues llars (s’estima que el 93% de la població mundial es troba confinada), amb fortes mesures de limitació del dret de circulació i de moviment per minimitzar al màxim el risc de contagi, confinament que s’ha fet extensiu als treballadors que presten els seus serveis en empreses de béns o serveis considerats no essencials, que ha desencadenat una paralització del teixit industrial que ha anat en paral·lel a un alentiment de l’economia no ja només a nivell nacional, sinó global, incloent-hi el tancament de fronteres terrestres, marítimes i aèries, amb les greus conseqüències que se’n deriven.
Fins al moment, es desconeix entre la comunitat científica quina és la font d’infecció i existeix incertesa respecte a la gravetat i a la capacitat de transmissió.
Sigui com sigui, segons ha anunciat la Universitat Johns Hopkins, els casos de coronavirus han arribat a la xifra simbòlica del milió. Ho fa després d’unes setmanes amb un gran creixement de casos. La xifra de nous casos al món continua augmentant i, a hores d’ara, tres països han superat els 100.000 contagis: els Estats Units, Itàlia i Espanya. I, mentrestant, la pandèmia augmenta un ritme d’uns 100.000 casos diaris i és present a gairebé tot el planeta: de cent noranta països, només en quinze no hi ha casos detectats de positius del virus.
Paral·lelament, la mortalitat causada pel Covid-19 continua creixent: ja s’han superat les 50.000 víctimes mortals a tot el món, de les quals el 60 per cent es concentren als països europeus més castigats pel virus, amb Itàlia i Espanya al capdavant.
Una cosa sembla que és certa: quan tot aquest malson acabi, el nostre món no serà el mateix. La nostra societat experimentarà un canvi sense precedents en els hàbits, costums i decisions. Per la seua part, els governs tendiran, en especial els més industrialitzats, a reforçar els sistemes de sanitat i de Seguretat Social, als quals injectaran uns pressupostos econòmics molt més d’acord amb realitats com les que ara vivim. Les empreses hauran de reprendre el ritme habitual de productivitat i arbitrar mecanismes per recuperar les hores de treball perdudes compatibilitzant-ho amb la flexibilitat en la jornada laboral, s’hauran de reforçar els mecanismes del teletreball, però també les garanties en la causalitat dels contractes temporals i de les causes directament relacionades amb processos vírics i pandèmics, evitant que serveixin de pretext a l’empresari per acomiadar de manera tan sols improcedent. Caldrà modificar en tot allò que sigui necessari les normes que regulen la prevenció dels riscos laborals i els serveis de coordinació, així com regularitzar les revisions i controls mèdics.
En fi, un totum revolutum que només el pas del temps ens marcarà amb la deguda precisió adaptada a la realitat socioeconòmica que hi hagi a cada país.