Un nova indústria per a uns nous temps

La setmana passada parlava de les oportunitats a mitjà i llarg termini que ens ofereix una crisi de la magnitud de l’actual. Òbviament el curt termini és vital, però, paral·lelament a gestionar de manera immediata les conseqüències de la crisi i facilitar el ressorgiment de la nostra economia, haurem de saber entreveure quins canvis podrem implementar per aprofitar les nostres potencialitats com a ciutat.

Entre les lliçons que ens deixa aquesta pandèmia, trobarem molts sectors amb necessitat de millora. Hem d’invertir més en sanitat, en l’atenció a les persones, especialment la gent gran, en l’educació dels nostres fills, en la cultura i en tants i tants d’altres aspectes que ens enriqueixen com a societat de manera col·lectiva i com a persones des d’un punt de vista individual. Avui voldria parlar d’un d’aquests aspectes que també considero de vital importància: la industrialització de Lleida.

No em cansaré de repetir el meu somni de fer de Lleida la gran capital de l’interior de Catalunya. Alguns pensaran que ja en som, de capital. Efectivament, des d’un punt de vista administratiu, Lleida és capital. Som la capital d’una comarca i també d’una província. Tot i això, malauradament, ja fa molt temps que no actuem com a tal. Una capital de debò ho és perquè té voluntat de ser-ho i d’exercir-ne. Cal voler-ne ser. Cal ser molt més que un punt al mapa. Hem de ser, sobretot, un instrument de creació de riquesa, de progrés i de desenvolupament al servei de tot un territori.

I en aquest sentit la industrialització és fonamental. Està clar que si continuem fent el mateix i com ho hem fet fins ara, els resultats seran els mateixos. Per tant, si volem millors resultats o resultats diferents, hem de canviar la manera d’actuar. Convindran amb mi que hi ha dues maneres d’actuar de manera diferent. Per una banda, fer millor les coses i, per l’altra, fer coses noves. Per tant, primer hem de millorar les condicions dels sectors industrials que actualment operen a la nostra ciutat. Des de l’administració hem de posar a disposició de la iniciativa privada els recursos necessaris per fer-ho. Bàsicament, oferir sol industrial suficient i mà d’obra d’alta qualificació. Tot amb l’objectiu de dotar la nostra indústria de més valor afegit. Ja hem iniciat les gestions urbanístiques per incrementar de manera significativa el sòl industrial i logístic de la nostra ciutat. Els puc assegurar que ben aviat tindrem bones notícies al respecte. Pel que fa als recursos humans, comptem sens dubte amb la qualitat formadora de la UdL i amb el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny. No pot ser que una ciutat com Lleida perdi població. Els nostres joves han de poder formar-se i veure expectatives de futur sense marxar de casa. La retenció d’aquest talent ens farà més grans.

En segon lloc, crec que hem de ser molt més ambiciosos i, a més de millorar el que tenim, hem de buscar nous nínxols de creixement. La crisi del Covid-19 en algunes coses ens marca el camí. El nostre país, que ha mostrat al món un personal sanitari amb una capacitat d’entrega i una vocació de servei excepcionals, també ha deixat palesa una carència d’indústria al voltant d’aquest sector. Fins i tot les mascaretes, els guants i d’altres equips de protecció els hem hagut d’anar a buscar a la Xina. Aquesta és una de les oportunitats de què parlava.

Lleida té una de les facultats de Medicina més reputades del país. Tenim un Institut de Recerca Biomèdica de Lleida que també és reconegut arreu en l’àmbit de la investigació relacionada amb la salut. A Torrelameu, tocant a Lleida, hi trobem el centre CREBA (Ciència i Recerca Biomèdica Aplicada), que és un centre de referència a nivell internacional en la investigació biomèdica i que fa formació a metges de tot el món aprofitant el mimetisme entre la genètica humana i la del porc. Disposem d’una facultat de Veterinària amb unes instal·lacions modèliques i d’ultimíssima generació. Un edifici de serveis veterinaris a Lleida i una unitat quirúrgica docent també a Torrelameu. A tot això hi afegiria l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària i l’Escola Politècnica Superior, que són un orgull per a la nostra ciutat i el nostre territori. Doncs bé, tota aquesta recerca i formació es troba orfe de sortides laborals i industrials a la nostra ciutat.

Aquesta és una de les oportunitats. Segur que en trobarem més. Tenim R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació), que és la fórmula imprescindible per avançar i per assolir l’excel·lència. Oferim-li la indústria. En un món cada cop més globalitzat i competitiu, cal bastir els fonaments de les polítiques econòmiques i industrials sobre els pilars del coneixement i la investigació. Tindrem sòl, tenim dones i homes amb una gran qualificació i també centres de recerca per innovar. No deixem passar l’oportunitat. Oferim-nos al món. Actualment no hi ha distàncies. Qui vulgui, podrà. I nosaltres volem. Si Lleida se’n surt, el territori se’n sortirà. Actuant amb generositat com la capital que aspirem a ser, creixerem com a ciutat i contribuirem al creixement del Segrià, de les terres de Ponent, de l’Alt Pirineu i l’Aran, i en darrera instància, de Catalunya.