Falta mà d'obra al camp i hi ha gent que vol treballar, ho entens?

Els agricultors tremolen, es posen les mans al cap, no saben si comptaran amb suficient mà d’obra per recollir la fruita dolça de la nostra terra lleidatana. Des de la Fundació Jaume Rubió i Rubió, a partir del nostre programa d’acollida laboral, estem buscant treballadors i treballadores. Estem cercant totes les persones que tenim a la nostra borsa de treball.

Davant l’oferta ens trobem amb aquestes respostes: “Amb qui deixo els nens i nenes?, no tinc ningú que se’n cuidi”, “no tinc carnet de conduir”, “no tinc cotxe”, “no tinc cap mitjà de transport”.

Aquestes respostes constaten dos problemes endèmics del nostre mercat laboral: la manca de transport públic per accedir al lloc de feina al camp i els problemes per conciliar la vida familiar i laboral als mesos d’estiu.

En relació amb la manca de transport públic, les empreses on han d’anar a treballar no es troben a prop de la ciutat i els jornalers tenen dificultats per arribar-hi.

Per altra banda, les mares de nens petits no tenen ningú que se’n cuidi d’ells. El treball que es genera a les cooperatives és especialment favorable perquè moltes dones puguin gaudir d’uns mesos de feina. A més, la dificultat de les famílies monoparentals que no tenen persones amb qui deixar els seus nens i nens s’agreuja ara perquè no els poden portar a l’escola o llar d’infants.

Davant aquesta part de la realitat, em pregunto: què farà l’administració fins al setembre? Els nens i nenes s’han de quedar a casa? I els pares què faran, es queden a casa per tenir cura dels fills? Com pagaran els rebuts i el menjar? O potser han de deixar els nens sols i anar a treballar per fer front a les despeses? Gran dilema en el qual posem les persones en aquests moments.

Permeteu-me que sigui agosarat. No es podria habilitar un transport públic que fes rutes pels diferents indrets on estan ubicades les cooperatives perquè puguin anar-hi els treballadors? Es tracta d’apropar els treballadors als pobles on hi ha feina. D’altra banda, no es podria habilitar llocs on les mares puguin deixar els seus nens i nenes mentre elles estan treballant?

En definitiva això hauria de ser motiu d’entesa i coordinació entre les organitzacions agràries i l’administració, perquè totes dues poden aportar, i molt, per superar aquestes dificultats.

El treball decent no solament es redueix a la lluita per tenir un sou digne, sinó també a tenir la seguretat que els meus fills estan atesos perquè durant la jornada laboral no hagin de preocupar-se, o que disposin d’un transport en el qual no han de deixar-se la meitat del meu salari. Aquesta pandèmia ha agreujat aquests problemes. Ens trobem en un moment important per seure les entitats socials, les administracions i el teixit empresarial per buscar solucions en aquesta situació que patim.