A ingressos zero, quotes zero

L’administració local, la més pròxima al ciutadà, és la que atén i resol amb més celeritat les necessitats de les persones. Ara, arran de la crisi sobrevinguda per la pandèmia del coronavirus, és doble la missió de l’Ajuntament.

D’una banda, l’àmbit sociosanitari. Ningú no pot quedar-se enrere i, per això, hem de posar tots els mitjans humans i econòmics del nostre abast perquè així sigui. Tots tenim dret que es cobreixin les nostres necessitats bàsiques, sobretot, pel que fa a salut, aliments i articles de primera necessitat (encara hi ha qui no disposa de mascaretes homologades per sortir al carrer).

D’altra banda, l’àmbit econòmic. La Paeria, com a administració de proximitat, ha d’estar en alerta per reclamar allò que ens correspon als contribuents ilerdencs, quants ajuts econòmics i línies de crèdit posin a la nostra disposició la resta de les administracions. Cal estar atents i ser els primers a reclamar-los perquè tots els ajuntaments sortiran en allau. Vivim en un moment d’extrema i urgent necessitat. Per a l’economia de Lleida i el benestar dels nostres veïns les injeccions econòmiques i financeres són imprescindibles.

A la nostra ciutat la majoria dels comerços i negocis estan regentats per autònoms, constitueixen el motor del nostre dia a dia i tots, en el seu conjunt, són els que més pateixen les devastadores conseqüències del que ens ve a sobre. Per això mateix cal ser i parlar clar, a més d’actuar amb intel·ligència. És moment per fer ús de nostre seny lleidatà, segell de la nostra identitat.

Vull dirigir-me al col·lectiu dels autònoms de Lleida. El president del Govern ha acordat un conjunt de mesures laborals que són, segons el meu criteri, curtes i insuficients. S’hauria d’atendre una de les seues principals peticions: la suspensió de les quotes a la Seguretat Social.

Per això, lamentablement, el Govern ha deixat de banda, a diferència del que ha fet França, els autònoms, que representen la immensa majoria, i més a Lleida. Si ha de quedar-se a casa, sense treballar, pagant llum, lloguer o hipoteca, IBI, taxa d’escombraries, liquidacions trimestrals, despeses administratives, per posar alguns exemples, i tenint ingressos zero, les cotitzacions s’haurien de reduir a zero.

Quan els diferents governs (estatal, autonòmic i local) parlen d’ajornar impostos, a què es refereixen? Ajornar no és rebaixar, com hauria de ser. Quan parlen d’ajornar l’impost de beneficis, em pregunto quins beneficis tindran aquest any la majoria de les empreses. Quan posen en relleu que les empreses poden acudir a una línia de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), em pregunto si l’ICO s’atorga quan els negocis són viables.

Quina viabilitat tindran aquest 2020 les empreses? El Govern –governs– ens deixa sols, tots anem sols, fins a la data i si el seu sentit comú no hi posa remei. Deixen la població desprotegida.

Les polítiques sociosanitàries i econòmiques adoptades fins a la data, tant a nivell estatal, autonòmic com local, demostren la incapacitat de la seua gestió i la seua falta de lideratge.

Si no han posat en marxa mesures més ambicioses no és perquè no se’ls hagi advertit, proposat o explicat, més aviat és per falta de voluntat i perquè s’han fet els desentesos, cosa que ha revelat que en política no n’hi ha prou amb parlar bé, sinó que és necessari gestionar correctament.

Ara no és el moment de posturejos, fotografies buides de contingut o passejos amb cotxe oficial. Necessitem bons gestors que liderin projectes viables, ambiciosos i pensats per i per a les persones. Per aquest motiu, els que tenen a les seues mans les claus de les decisions haurien d’aprovar mesures a curt, mitjà i llarg termini per no deixar ningú enrere en aquesta crisi.

Si els autònoms no poden treballar, tampoc no poden ingressar i si no ingressen, que ens expliquin com pagaran cotitzacions, quotes, proveïdors o impostos. És imprescindible que els avals públics i la liquiditat arribin al teixit empresarial i no es perdin els recursos pel camí, altrament, el nostre sistema econòmic pot entrar en col·lapse.

Avui, des d’Europa, tampoc no sabem quines mesures exactament pretenen adoptar; insisteixo, estem, ara per ara, sols.

Així mateix, insto que les incipients mesures aprovades no es limitin mentre duri l’estat de alarma, sinó que es prorroguin, perquè l’impacte econòmic serà molt més llarg. Les coses no s’arreglaran des dels despatxos, sinó amb enginyoses idees a l’abast dels bons gestors.