L'endemà

Penso que la Covid-19, a més de carregar-se moltes vides, arrasarà amb la classe política que en aquests moments està al capdavant del país, encara que això sí, de moment es dediquen fervorosament a discutir si sortim dilluns o dimecres, si correm, com ha de ser la mascareta, si passegem els gossos, etc.

I no compleixen amb la màxima obligació, que és la de procurar almenys que el virus sigui controlat o extingit utilitzant tots els mitjans possibles, personals i econòmics perquè així sigui. Haurien per tant d’obviar infinitat de qüestions que en aquest moment no tenen la més mínima importància i que només serveixen per fer malbé la imatge del contrari.

Quan aquesta situació estigui d’alguna manera controlada, si és així, espero que en aquell moment, és a dir, l’endemà, puguem tenir nous actors, però no només en l’àmbit polític, sinó en tots els àmbits de la societat: en la política, en l’àmbit sanitari, en l’àmbit social, en l’empresarial, en l’econòmic, en la joventut... qüestió que em sembla fonamental, perquè és obvi que de vegades és necessari tenir noves mirades sobre una mateixa qüestió per poder tenir un futur. Recordo aquí que, en l’anterior crisi, un avi jubilat que es deia Leopoldo Abadía va donar més llum a la situació econòmica que tot el cor de polítics i ens va ensenyar més coses en dos entrevistes televisives que hores i hores de discursos sense cap contingut.

En definitiva, penso que en uns moments com els actuals ningú no pot romandre al marge i tothom ha de donar el millor de si mateix per poder tenir un futur, en especial els joves.

Cal posar de manifest els projectes de país dels millors en totes les àrees de la nostra convivència social, hem de donar-los veu molt més enllà de les xarxes socials. No es tracta de buscar influencers, sinó de buscar aquelles persones que puguin aportar alguna cosa des del seu propi àmbit social i, en aquest sentit, és essencial el que puguin fer, que crec que és molt, els mitjans de comunicació, per una simple qüestió de respecte al ciutadà.

No hauríem de descartar l’experiència de persones que hagin desenvolupat amb èxit diversos àmbits de gestió: política, empresa, societat, cultura, etc.

Els nous actors, i per què no, els nous líders, s’haurien de basar en una visió de futur, amb planificació d’objectius i estratègies a mitjà i llarg termini que no tinguin res a veure amb interessos partidistes, sinó que s’enfoquin únicament en el benestar de la societat en conjunt, en la solidaritat i el respecte a les persones i també en una visió que exclogui el populisme i per descomptat els extrems, tant a la dreta com a l’esquerra de la nostra societat.

Per tant, seria desitjable donar veu als millors, que sense cap mena de dubte no cal que coincideixin amb els que són al capdavant de qualsevol de les institucions que tenim actualment i, sens dubte, amb un únic objectiu que ajudi tota la societat a sortir del desastre en el qual ens trobem immersos.