En defensa del pagès de Ponent

Des de l’any 1945 que som productors de fruita dolça. El pare, el Francesc Miarnau i Puig, va ser dels primers a plantar les seves 4 hectàrees de presseguers. Benvingudes, llimoneres, blanquilles, manyagues i camoses. Vaig agafar el testimoni i relleu del seu saber.

Com a pagès i pèrit agrícola, l’any 1965 augmentava el patrimoni amb 10 ha de secà transformat en rec als Vilars d’Aitona, fent una plantació ordenada de presseguers, varietats americanes, Sant Llorenç, Sudanell i tres varietats de nectarines que per primer cop es plantaven a la Península ibèrica; n’havia seguit el comportament , productivitat i mercat durant els anys 1963-64-65 a Prada de Conflent, de mans de Cristina Selgas i l’avui obtentor Sr. Maillard. Amb els anys aquesta espècie ha esdevingut la més cultivada i apreciada a tot Europa. Avui, amb els meus 78 anys, continuo actiu com a fructicultor i tècnic innovador dins l’agricultura d’extensius i fruiters, on al llarg dels més de 50 anys de professió, deixo una empremta d’innovació que ha aportat grans beneficis al sector. El posicionament i nivell de la fructicultura lleidatana ha estat possible gràcies a l’empenta personal i privada. L’actor principal, el pagès, ha motivat el viverisme, la sanitat vegetal, la construcció de maquinària, els equipaments de fred en el conreu de 40.000 ha i la comercialització d’aproximadament un milió de tones. Així, ha donat ocupació a més de 35.000 persones i ha fet moure més de 500 milions d’euros, solament amb la producció al camp i omplint en més de 200 milions les arques de l’administració.

El que va començar com a explotació familiar ha evolucionat donant feina, des dels anys 1950, a veïns i persones del poble, als quals han seguit gent de les Garrigues, estudiants als anys 60 i 70, famílies gitanes d’Alfarràs, pagesos de la Terra Alta, els primers algerians el 1980, portuguesos esclavitzats per grups mafiosos el 1985, que vàrem alliberar, marroquins, polonesos, i romanesos. Tota una ONU de persones, homes i dones, que amb el seu treball i la nostra direcció han esporgat, aclarit i arramassat fruita any rere any amb un tracte humà, remuneracions màximes igualitàries segons convenis i que quan ens trobem després d’anys i panys, recordem els treballs més laboriosos dels temps passats i les celebracions que fèiem a l’acabar la campanya, ells, elles i tota la nostra família mentre ens remullem amb un got de vi o de cervesa.

Des que es van iniciar les inspeccions de treball n’he tingut pràcticament tots els anys, i en cap s’ha detectat irregularitats per contractació il·legal o sous baixos, exceptuant en una per una escala de fusta casolana i que conservem, que donava accés a un altell dormitori, perquè la distància entre esgraons superava en 5 cm la mida de les normes de seguretat. Resultat: 3.000 pessetes de sanció de les de fa uns 25 anys.

L’última inspecció aquest any, als Vilars d’Aitona, collint Big Ban: perfectament localitzats, dos inspectors i vuit guàrdies civils armats reglamentàriament, agrupant els vint-i-un treballadors i el meu fill, fent un interrogatori digne del més emblemàtic estil als que es feien als terroristes dels anys 80. Possiblement, si haguessin estat coneixedors que a la terra que xafaven es van plantar les primeres nectarines d’Espanya i on s’han assajat sistemes productius que han ajudat la fructicultura lleidatana i espanyola, gràcies a la qual ells tenen la tasca d’inspeccionar, haguessin moderat el seu comportament, que en uns moments determinats respirava autoritarisme i prepotència. A l’agricultura, els seus protagonistes i actors, els pagesos de les Terres de Ponent, tractem els treballadors, fixos o temporers, amb respecte, sous dignes que assoleixen fins a 1.300 €/mes, imports que voldrien moltes professions amb currículum universitari i càrrecs de responsabilitat. La campanya de desprestigi que han orquestrat determinats sindicalistes, membres de col·lectius i associacions d’emigrants, aspirants politiquillos, populistes a la recerca de protagonisme no té qualificatiu, i menys els mitjans informatius que es fan notar amb notícies i vídeos totalment manipulats i sensacionalistes contra l’empresariat agrícola, quan ells no han estat ni són capaços de crear o generar una sola hora de treball productiu per a la societat. La viabilitat de les nostres empreses està pressionada per tota una bíblia de normes i regulacions, condicionants que dificulten i encareixen els costos de producció sense que es vegin compensats pels preus i seguretat en la venda. Fa pocs dies, per un cert rebuig que mostrà una part de treballadors davant d’un equip de senegalesos portats per una ETT, vaig fer un advertiment al personal: “Tots teniu un objectiu comú: treballar per assolir fruita de qualitat. El color de la pell, la religió, les idees i personalismes els deixeu a l’entrar a la finca: en el treball, camaraderia i bon rotllo.” Trencar aquesta regla no té cabuda a casa nostra, les persones les mesurem pel seu comportament i per ser persones.

Aquest és el tarannà que des de fa molts anys els fructicultors de Ponent ensenyem al treballador.