Re-confinats (I): La por dels altres

Dissabte passat cap al migdia, després de tornar d’una ruta en BTT recorrent la plana fructícola del Segrià des de Lleida fins a Alguaire, i d’assabentar-me que el govern de la Generalitat havia decretat el reconfinament de la comarca (el primer a Espanya després de la fi de l’estat d’alarma), vaig escriure espontàniament i sense pensar-m’ho gaire un post al meu mur de Facebook, titulat Re-confinats.

Per sorpresa meva, el missatge de seguida va suscitar molt d’interès, fins a arribar a més de 300 likes, més de 200 comparticions i prop d’un centenar de comentaris (sense comptar els que va obtenir als murs de la gent que el va compartir), i fins i tot va suscitar un fil de Twitter de la Marea Pensionista.

Al cap d’uns dies, ara que ja ens ha passat la sorpresa però no l’ensurt, he cregut oportú compartir-lo amb els lectors d’aquest diari, sense canviar-ne ni una coma, ampliant la reflexió en dies successius a partir dels comentaris suscitats.

Des de la terrassa de casa veiem l’Hospital Arnau de Vilanova, on s’ha instal·lat una gran carpa per atendre els afectats pels brots de Covid-19 que s’escampen per les terres de Lleida. Ens acaben d’informar que al Segrià ens han reconfinat, és a dir, que per un temps indefinit no podrem sortir de la nostra comarca.

Les televisions acompanyen la notícia amb imatges de temporers de la fruita, curiosament tots estrangers. I acabo de sentir uns veïns culpar del brot “aquests negres que arriben amb maleta i sense res més”.

Com si no hi tinguessin res a veure el govern i les seves lleis d’estrangeria, la policia que no va saber controlar els desplaçaments, els empresaris agrícoles (sobretot els grans) que s’aprofiten d’una mà d’obra barata i dòcil, les administracions que no han donat solució al problema de l’allotjament dels temporers, els intermediaris de la fruita que no volen renunciar als seus marges de benefici, els consumidors que no volem pagar el que valen els productes de qualitat, i sobretot els ciutadans i ciutadanes que ens hem relaxat i no respectem les mesures de seguretat.

La culpa sempre és dels altres: del virus xinès, del brot causat per africans o romanesos, dels pobres, del govern del país veí, de l’altre partit, dels joves que no saben mantenir la distància. El pitjor virus és l’alterofòbia (la sinofòbia, la negrefòbia, l’aporofòbia, la xenofòbia i la juvenofòbia). Però la solució és de tots nosaltres: solidaritat, cooperació i distància. Amb la covid-19, poca broma!