Una eina per conèixer l'actitud dels animals a la muntanya

Un dels problemes més importants que tenim a la ramaderia de muntanya és el comportament estrany de molts animals que, tot i que normalment tenen una actitud mansa amb els ramaders i estan acostumats a pasturar i a canviar d’espais segons l’època de l’any, moltes vegades es tornen esquerps, s’esveren, es dispersen i marxen muntanya amunt o avall; s’estimen més un espai segur que amb aliment.

El testimoni més recent és el d’un ramader de la vall de Cardós que fa més de vint dies que busca poltres, vedells i egües que s’han dispersat. Aquesta actitud la venim observant tant en boví com en oví i equí des de la reintroducció de l’os al Pirineu. Hem de tenir en compte que, a més del temps que el ramader ha d’invertir a buscar els animals en grans zones de pastura i d’accés difícil, si finalment no els localitza també li suposa una pèrdua econòmica important. Malauradament, el cas d’aquest ramader no és aïllat, i cada vegada n’anem coneixent més. Per a Unió de Pagesos, la presència de l’os és la raó d’aquest comportament, ja que només el seu pas és suficient per inquietar els ramats. La necessitat de trobar explicacions clares a les actituds de dispersió dels animals i la forta sensació d’impotència entre els ramaders fa temps que preocupa el sindicat. En aquest sentit, considerem una eina important el projecte en el qual participem, juntament amb la Cooperativa de Sort i la Cooperativa Pirenaica, amb la col·laboració de l’IRTA i l’empresa Digitanimal, que té per objectiu facilitar el control dels ramats, de les pastures i de la gestió de les dades tecnicosanitàries dels animals. El projecte està finançat pels ajuts a la cooperació per a la innovació del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020, a través del foment de la creació de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i la realització de projectes pilot. Aquesta iniciativa té una durada de dos anys, i la primera prova pilot va començar a la primavera al Pallars Sobirà, a les valls de Cardós, Ferrera i d’Àneu. A través de la geolocalització dels animals, mitjançant collars, s’han monitoritzat 210 caps de diferents espècies. Tot plegat ens permetrà conèixer on estan, el nivell d’activitat i la temperatura superficial, entre altres dades, així com els recorreguts que fan, tant en distàncies com en temps. La detecció de canvis de comportament, que poden indicar problemes sanitaris, com per exemple coixeses, i l’extracció de patrons i generació de notificacions i alertes ens ajudaran a conèixer els motius de les conductes. Aquesta tecnologia també ens permetrà trobar els animals morts, fet que facilitarà la determinació de les causes de la mort. En definitiva, és una bona notícia posar a disposició dels ramaders una eina tecnològica com aquesta, tot i que, perquè funcioni correctament cal assegurar i millorar la cobertura de les comunicacions d’aquestes comarques. És una de les necessitats principals del territori. I la perspectiva també és positiva perquè el resultat d’aquest projecte serà aplicable a totes les zones de muntanya on es desenvolupa

la ramaderia extensiva i tenen els mateixos problemes.