TRIBUNA
Com ens en sortirem? La nostra proposta
Ja som al setembre, inici del curs escolar i, a la pràctica, de la majoria d’activitats. La pandèmia segueix amb el seu curs, i sembla que no hi ha forma de preveure què ens espera. L’atenuant que podria suposar un medicament capaç que la malaltia no sigui letal, no apareix, les vacunes van avançant, però encara van per llarg… La incertesa és total, les administracions no encerten les decisions i encara provoquen més incertesa.
La nostra activitat s’ha catalogat com a d’alt risc des de l’inici. L’oci nocturn, el que més, amb el tancament a tot l’Estat espanyol sine die; la resta, amb moltes limitacions d’aforament, tant interior com exterior, i amb els consells de reduir el contacte social. Tot i que el primer ministre holandès aquesta mateixa setmana recomana fer trobades familiars millor als establiments públics que en l’àmbit privat. Segons com es miri podem passar de criminalitzats a valorats per oferir un servei de primer nivell.
Al nostre territori ha passat l’estiu, després d’una primavera tancats, amb dues tendències totalment oposades: al pla, amb Lleida i els 6 municipis tancats pràcticament tot el juliol, mentre que quan s’han tornat a poder obrir els establiments el 12 d’agost, a Lleida ja hi quedava poca gent. A la resta de municipis del Segrià i Noguera, amb moltes limitacions, però aconseguint una activitat irregular, alguns molt propera a la normal, altres molt reduïda, juntament amb la resta de comarques del pla. A tot el Pirineu, una ocupació espectacular.
Pel volum d’activitat generat, especialment al Pirineu, no ens consta un volum d’infeccions proporcional a l’activitat ni vinculat al nostre sector.
A Lleida i els sis pobles del Segrià, a pesar de reduir dràsticament les xifres que elabora el mateix govern en aquests dies, incrementen les restriccions, reduint l’aforament al 50%. I com és habitual a la casa, sense cap mesura pal·liativa al sector en forma d’ajudes.
Volem fer una crida a totes les administracions: si no canviem els paràmetres d’actuació, i ho fem aviat, costarà molt més sortint-nos-en.
De moment tot s’encara a salvaguardar l’ocupació. Senyors, això no és possible, i menys sense ajuts. Ara suposem que ja ho tenim clar.
La prioritat és mantenir les estructures empresarials, encara que sigui de forma latent. Quan es recuperi l’activitat, les empreses ja contractaran treballadors, així serà més ràpid. Si deixem morir les empreses, costarà molt més reprendre l’activitat i l’ocupació.
També és important indicar que segons els nostres indicis, observant el que succeeix, i amb el missatge del primer ministre dels Països Baixos, podem veure com la incidència sanitària als nostres establiments és baixa. La reflexió que fem és que segurament els nostres establiments són més segurs que els domicilis privats, per les mesures establertes i perquè als establiments públics es manté millor la guàrdia. Per tant, podríem dir que estem prestant un bon servei a la societat. Si vull quedar amb algú, millor a un establiment d’hostaleria que a casa. En aquest sentit, tenim molta feina en revertir la mala imatge que se’ns ha creat situant-nos com a principal focus de la infecció. Demanen accions concretes per treballar-ho. Recordem que molts dels nostres establiments té el segell Establiment Segur.
En relació amb la reactivació econòmica, s’han de prendre mesures per mantenir les empreses, encara que siguin inactives, i amb els mínims costos. Hem de destacar que a Lleida i els sis municipis del Segrià, amb les restriccions extres de juliol i agost, s’ha acumulat un deute addicional que pot condicionar el futur dels establiments.
Quines mesures s’han de prendre:
–Eliminar els costos laborals de les persones inactives, totals o parcials. ERTO bonificats al 100% o passar els treballadors a l’atur amb el compromís de readmissió, sense indemnització.
–Recuperar ajuts d’autònoms, ajut extraordinari de l’SMI i deixar de cotitzar.
–Ajudes a fons perdut per als lloguers, interessos, crèdits i altres despeses que no es puguin anul·lar.
–Ajornaments d’hipoteques i crèdits de negocis, introduint terminis de carència.
–Replantejament dels ICO en vigor, ampliar carències, reduir costos i poder ampliar quanties.
–Treballar amb l’objectiu de poder arribar a les ajudes i poder tornar a arrancar.
Aquestes mesures són clau per mantenir les estructures empresarials, a més s’ha de pensar en la dinamització quan puguem recuperar la confiança i amb l’oportunitat de millorar l’estructura actual adequant-nos a l’automatització i la digitalització.
A més, s’han d’emprendre accions col·lectives per les zones més afectades.
Adjuntem les nostres propostes juntament amb les que hem treballat amb altres entitats, com ara SOS Hostaleria, Cambra de Comerç, Pimec Turisme i CEHE.
Finalment, només volem dir que des del març no s’han aturat els impostos de l’AEAT (Agència Tributària), que sols s’ha ajornat el primer trimestre sense interessos, i que ara ja es comencen a generar interessos.
Els municipis, alguns sí que s’han pronunciat per no cobrar la taxa de terrasses, però la majoria no ho han fet, i una gran part de les taxes es continuen pagant. La majoria ha facilitat, tanmateix, tot el tràmit per a la instal·lació de les terrasses.
Us convidem a reflexionar i a prendre mesures efectives perquè quan puguem treballar, puguem començar com més aviat millor, i puguem fer-ho amb les millors condicions.