L'acció preventiva dels serveis socials

Admetent d’entrada les possibles mancances que puguin presentar els serveis socials de l’ajuntament de Lleida i acceptant també que sempre hi haurà aspectes que es poden millorar, avui m’agradaria centrar-me en els elements que a parer meu podem considerar com els seus punts forts.

El primer i més important de tots és l’aposta decidida d’aquest govern pels temes i necessitats socials de la ciutat. La nostra voluntat és donar un nou impuls a l’àrea de la Lleida Compromesa per superar els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social generada per al Covid-19. Això passa, sense cap mena de dubte, per convertir el benestar social i la recuperació econòmica en els principals eixos d’actuació.

Les persones, que són la part més important de qualsevol organització, constitueixen un altre dels principals actius de què disposem. L’experiència i la trajectòria professional del personal del departament ens proporcionen un bagatge d’un valor inqüestionable que no podem ni volem desaprofitar.

Amb aquestes eines afrontem el repte de sembrar les bases d’un nou model social que aposta per l’acció preventiva dels serveis socials, desenvolupant intervencions, que ens permetin abordar les causes i no només pal·liar o reparar les conseqüències mitjançant polítiques i accions a curt termini.

Això ens obliga a estar amatents als canvis de la societat per no perdre de vista que tal com aquesta va evolucionant van sorgint nous desafiaments en forma de desigualtats i risc d’exclusió dels més febles. Per això, en un món volàtil on els serveis socials cada cop més identifiquen nous perfils de vulnerabilitat, com els causats per l’increment de l’esperança de vida, la precarització socioeconòmica de la joventut, la feminització de la pobresa, la crisi de la Covid o bé per la falta d’habitatge digne –com a nova expressió de pobresa que deriva en un creixent nivell de pressió i exigència als serveis socials–, hem de disposar dels instruments, la col·laboració i la intervenció de la resta d’àmbits i administracions per abordar conjuntament i en origen les causes socials. Actuar d’hora i dedicar esforços i recursos en el desenvolupament personal i comunitari de les persones és l’única via per evitar situacions de dependència, exclusió i transmissió intergeneracional de la pobresa que origina el nostre model actual d’Estat del benestar. En definitiva, el repte dels serveis socials ha de ser garantir la igualtat d’oportunitats i reduir desigualtats. Per això cal donar suport als més vulnerables: els infants, les persones en atur, les persones sense llar, les persones amb discapacitat, les minories ètniques, la immigració, etc. I dedicar una atenció especial als nostres avis i àvies, per afavorir i fomentar l’envelliment actiu i la vida autònoma de la gent gran en el seu entorn habitual. Hem de fer front a tots aquests desafiaments augmentant la implicació i col·laboració dels diversos agents que intervenen en els serveis socials: des d’unes regidories de l’ajuntament que treballin de forma complementària, fins al tercer sector i la ciutadania. D’aquesta manera podrem fer tangibles els objectius de desenvolupament sostenible i la responsabilitat social en el conjunt de la societat.