Saltant al buit

Encara quan des de certs sectors intenten dissimular el fracàs dels seus actes i organitzen concerts simbòlics en què barregen víctimes de la Covid amb polítics presos, la nostra ciutat ja ha entrat en un dels reptes més grans que hem d’afrontar immediatament: la tornada a l’escola.

Dels grans anuncis de grups bombolla i reducció dels nens per classe no queda res. La realitat dels nostres centres educatius és que superen de molt les ràtios de més de 20 nens per aula, fregant la trentena en el cas de molts instituts. I és que, pel que sembla, els qui abans garantien i asseguraven que es crearien grups reduïts de treball, ara ens volen convèncer que això no és tan important. Que l’important és no barrejar-se després de classe amb altres persones. Aquesta gent no ha estat ni a l’entrada o sortida de cap col·legi, pel que sembla. I què passa amb les activitats extraescolars? Què passa amb les activitats dels centres com les de totes aquelles acadèmies, associacions i clubs esportius que treballen amb infants i adolescents de diferents centres? El pla d’actuació per al curs 20-21 de la conselleria d’Educació amb prou feines els dedica sis línies, que es redueixen a mantenir la distància, rentat de mans i ventilar. La resta de l’activitat és un salt al buit.

Un salt al buit han fet també els nostres mestres i professors, que tenen veritables maldecaps per poder organitzar grups tan grans mantenint les distàncies de seguretat entre alumnes. Perquè els nostres centres educatius no estan preparats per a una pandèmia com aquesta.

Des del grup municipal de Ciutadans a Lleida vam proposar una sèrie d’espais alternatius en els quals poder realitzar classes per alleujar la falta d’aules de col·legis i instituts. Espais que contemplen els centres cívics, però també sales privades d’acadèmies i sales de conferències dels hotels. Tot per mantenir la seguretat dels docents i els més petits. Una seguretat, per cert, que hauria d’haver començat per garantir una prova PCR a cada un dels mestres i professors dels nostres centres educatius. Si la campanya de “cribratges massius” va resultar ser un fracàs a la ciutat de Lleida (600 proves en una població de 139.000 habitants no poden tenir cap altre qualificatiu) és moment d’estudiar si aquestes accions s’han de fer d’una altra manera. I realitzar-se de forma sectorial en aquelles professions estratègiques o de risc, entre les quals el cos docent i aquells que treballin en centres educatius. Però també en la seguretat, la sanitat i la resta de serveis essencials.

Tanmateix, ja comencem a llegir notícies que els menjadors continuaran oberts per repartir menjar, encara que els centres tanquin. Fa la sensació que els centres educatius enviaran els alumnes a casa al cap de poques setmanes d’estar oberts. I fa la sensació que, des d’aquest dilluns, hem tornat a saltar al buit. Que aquest salt dependrà de cadascun de nosaltres, en especial de mestres i professors, que hauran d’improvisar o s’inventaran mesures perquè no s’esdevinguin les infeccions que tots ens estem tement. És una responsabilitat que mai no haurien d’assumir, perquè educar els nostres petits ja és més que suficient. Però desgraciadament hem començat nou curs escolar amb molts dubtes i molt poques certeses.

Un salt al buit en el qual tant el govern de l’Estat, com la Generalitat i com el nostre ajuntament ens han negat el paracaigudes. I per a mostra, les màscares defectuoses que han proporcionat al personal docent, que no prevenen de cap contagi. Esperem que tot vagi bé.