TRIBUNA
El que passarà quan destronem el rei cotxe
Tercer tinent d’alcalde i regidor de Transició Ecològica
¿Qui ha de manar a l’espai públic, als carrers de la nostra ciutat? Fa 20 anys, amb la ciutat col·lapsada pel trànsit, a Pontevedra es van fer aquesta pregunta. ¿Volem soroll o preferim xerrades, somriures i canalla jugant? I van posar fil a l’agulla per fer una ciutat amb ulls d’infant, habitable per a tothom. Aleshores no ho sabien, però s’havien convertit en ciutat pionera d’una transformació urbana que cada cop suma més localitats que han donat més espai a la gent i menys als cotxes.
L’exemple de Pontevedra va emmirallar les més de 70 persones inscrites a la jornada debat sobre mobilitat que la Regidoria de Transició Ecològica va portar a terme el passat 30 de setembre. Pontevedra no només se’n va sortir, sinó que és actualment un referent internacional de transformació de la mobilitat. La seua gent explica amb orgull de ciutat que han abaixat un 67% les emissions de CO
2
i que, atenció, des del 2011 registren zero morts per accident de trànsit als seus carrers. Exemples d’èxit com el de la població gallega han d’ajudar Lleida a emprendre uns canvis que aquest govern contempla al Pacte d’Entesa i que són inajornables, perquè la salut i la sostenibilitat no poden esperar. Perquè, en temps de Covid, tenim l’oportunitat de millorar els espais públics, fent-los més amples i facilitant que la ciutadania pugui fer salut i els gaudeixi, passejant, jugant, participant en activitats culturals i fent esport dins de la nostra ciutat.
És cert que els canvis que Lleida vol introduir per una ciutat més habitable requereixen consensos molt amplis i transversals, i aquesta jornada va ser un gran primer pas, ja que va fer palès que el tema genera molt interès a la ciutadania, que vol dir-hi la seua. Va ser com un primer assaig que vindrà seguit per processos participatius més amplis en què tots els sectors puguin fer les seues aportacions.
Redissenyar l’estructura de la ciutat, com ha fet Pontevedra, és una mesura essencial perquè tothom, des de la canalla fins a les padrines, puguem gaudir d’una Lleida amable. Com va remarcar l’investigador de l’Institut de Diagnòstic ambiental i Estudis de l’Aigua Xavier Querol són necessàries diverses accions per aconseguir disminuir a les ciutats les partícules en suspensió i els diòxids de nitrogen que cada cop provoquen més malalties i morts, especialment als nuclis urbans. Cal millorar els serveis de transport públic urbà i també els que ens connecten amb les poblacions properes, com a forma per reduir la presència de vehicles a la ciutat. I cal afavorir que aquells que circulin siguin d’energia neta, amb especial atenció al trànsit de mercaderies, que requereix canvis profunds per reduir les emissions que provoca. Moltes decisions toquen de ple els ajuntaments, mentre que per avançar en aspectes com la millora de transport metropolità o l’electrificació de vehicles cal un paper més actiu d’altres administracions.
Hem de parlar obertament dels efectes que la contaminació provoca en la salut i en la mortalitat de les persones per poder avançar en la reducció de vehicles a la via pública. Com van fer a Barcelona, una ciutat amb més de 400 morts a l’any per la contaminació de l’aire, on després de les reticències inicials han consolidat el projecte de les Superilles, que permet guanyar en salut, ja que dóna més espai a vianants i bicicletes.
El cotxe deixa de ser el rei en aquest canvi de prioritats. Com han fet altres, destronem el vehicle de combustió i posem en aquest primer lloc les persones i els vehicles de mobilitat individual, com poden ser les bicicletes i els patinets. Després ve el transport públic, mentre que el cotxe cau a la cua en aquesta nova jerarquia.
Aquest canvi genera reticències a Lleida. Era d’esperar. Igual que les va generar a Barcelona, a Pontevedra i en totes les ciutats on un dia es van començar a qüestionar els privilegis del cotxe privat a l’espai públic. Però escoltant tothom i treballant perquè hi hagi alternatives al vehicle privat aconseguirem una ciutat amb millor qualitat de l’aire i espais públics més confortables. Aconseguirem, en definitiva, posar la vida i les persones al centre. Però ens hi hem de posar ja, amb un treball transversal en què la Regidoria de Mobilitat i la de Transició Ecològica siguem capaces d’implantar tots aquells canvis que Lleida necessita per respirar futur. No en queda una altra si ens importa la nostra salut.