Alliberem-nos

Deia Joan Oliver i Araujo, catedràtic de dret constitucional de la UIB, que accedir al càrrec de cap d’estat tenint com a únic mèrit haver nascut dins una determinada família i en una determinada posició cronològica és una greu ruptura del principi democràtic.

Afegia que la monarquia ens priva, doncs, d’un dret essencial, el de poder desenvolupar en algun moment la tasca de cap de la comunitat política a la qual pertanyem. A més, concloïa que la monarquia espanyola no té una legitimació democràtica directa, sinó indirecta, amb l’aprovació de la Constitució de 1978, en què l’estat oferia a la ciutadania la dicotomia de democràcia (amb rei inclòs) o dictadura.

Un rei, recordem, imposat pel mateix dictador, tal com ha repetit aquesta setmana el president de la Fundación Francisco Franco. Era el pacte de la transició cap al règim del 78, que assegurava el manteniment de privilegis, blindava els crims de la dictadura i que ha perpetuat un sistema d’escassa qualitat democràtica, on alguns poderosos han pogut delinquir amb impunitat mentre els moviments democràtics discrepants han estat reprimits amb duresa.

En el cas de Catalunya, no podem obviar el discurs de Felip VI el 3 d’octubre del 2017, en què avalava la conducta antidemocràtica i violenta de l’estat en la repressió de la població que l’1 d’octubre va anar a votar pacíficament i que ha tingut efectes devastadors sobre els seus líders polítics i civils. Un discurs que trencava definitivament el vincle del cap d’estat envers la majoria de la població del nostre país.

Però no es tracta només de política i drets fonamentals, parlem també de l’engany que ha suposat el comportament presumptament corrupte del rei emèrit Joan Carles I. Sovint es deia que la ciutadania de l’estat espanyol no era monàrquica, sinó que era juancarlista. Doncs bé, el falsejament informatiu dut a terme durant anys, amb la connivència dels principals mitjans de comunicació, els poders fàctics i també dels grans partits d’abast estatal, un pacte de silenci sobre la realitat d’una monarquia que era de tot menys exemplar, ha acabat esclatant amb la vergonyosa fugida de l’anterior cap d’estat per protegir-se d’una possible acció de la justícia.

Parlem d’un presumpte procés d’enriquiment il·lícit de dimensions encara no prou conegudes, amb el frau fiscal que l’acompanyaria. Suposo que molts ciutadans i ciutadanes recordaran ara amb perplexitat els reials discursos alliçonadors de cada Nadal.

En la majoria de ciutats on han governat els partits que d’una forma o altra han encobert de manera acrítica aquesta monarquia, no s’han estalviat reconeixements a l’anterior cap d’estat. Creiem que és just i necessari que es retirin aquests reconeixements, atès que si en algun moment va existir alguna mena de contracte social sobre el seu paper representatiu, aquest ha quedat resolt definitivament en el moment de la seva fugida, com també ho va quedar el de Felip VI el 3 d’octubre del 2017. La societat lleidatana hauria de reconèixer valors com l’altruisme, la dignitat, la confiança, la generositat, l’honestedat o la justícia. Tenim la convicció que la monarquia espanyola queda molt lluny d’això.

És per tot això que divendres el grup d’Esquerra Republicana-Acord Municipal vam presentar al ple municipal una moció per manifestar el nostre rebuig a la monarquia espanyola, per demanar que s’investiguin les presumptes irregularitats d’alguns membres de la família reial i perquè Lleida retiri tots els reconeixements a Joan Carles de Borbó. Ho vam fer perquè els nostres valors sí que són la dignitat, l’honestedat i la justícia. Perquè el nostre model de governança es basa en un profund i ampli sentit de la democràcia, de la igualtat de drets, en un compromís de servei públic sincer i responsable. I la monarquia espanyola ha demostrat ser l’antítesi d’aquests principis.

Si no fos pels dubtes que es poden tenir sobre la imparcialitat d’alguns alts tribunals de l’estat, el cas del rei emèrit hauria de quedar resolt amb un judici que n’aclarís totes les implicacions. Com també, si l’Estat espanyol volgués superar d’una forma definitiva aquesta etapa, seria obligat un referèndum sobre monarquia o república.

Com que sembla improbable que a Espanya passi tot això, a Catalunya ja fa temps que una majoria de la població ha decidit posar-se en marxa per alliberar-se dels borbons i de les celebracions del 12 d’octubre, esperem que per sempre.