TRIBUNA
Renovació urbana: la ciutat del demà
Els habitatges, els edificis, els barris i la ciutat són els espais on transcorre la major part de la vida de les persones. Aquests espais, independentment de la seva naturalesa, tenen un efecte directe en molts àmbits del desenvolupament humà, social i mediambiental.
El dret a la ciutat i a l’habitatge, la millora de la qualitat de vida de les persones, el benestar, la salut i l’emergència climàtica són alguns dels reptes que, com a societat, hem d’afrontar a través dels nostres edificis i ciutats.
Però, a més, la nova situació sociosanitària ha provocat una transformació de la nostra relació amb els altres, amb el món i amb el futur. Condicionats pels dubtes i la incertesa, ens situem davant una nova realitat fins ara desconeguda per les nostres generacions.
El virus ha afectat l’equilibri social i demana noves polítiques públiques per fer front, no només a la qüestió sanitària, sinó també als models de vida en comunitat que necessitem implementar, sense oblidar la viabilitat dels models econòmics per dur a terme adequacions possibles a la nova situació socioeconòmica.
La concentració poblacional a les àrees urbanes, i la mancança dels atributs generadors d’equitat i oportunitats que les haurien de caracteritzar, posa de manifest la necessitat d’impulsar un canvi de model basat en la integració de múltiples mirades i la qualitat arquitectònica, sobre les quals dissenyar i construir la ciutat del demà.
D’acord amb aquest propòsit, la renovació urbana és una estratègia que ens permetrà transformar i actualitzar la nostra ciutat, fent front als desafiaments actuals i situant les persones en el centre de les intervencions públiques i privades a la ciutat construïda.
Amb motiu de la convocatòria per part de l’ajuntament de Lleida a la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat de Lleida, el passat 23 de setembre, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va traslladar un decàleg d’accions per possibilitar aquesta estratègia de renovació urbana, plantejada com una oportunitat. Els aspectes fonamentals d’aquestes accions proposades són les següents:
Impulsar l’elaboració d’instruments que serveixin per activar polítiques de renovació urbana, incloent-hi les relatives a la conservació i la millora del parc edificat i les relacionades amb la millora dels entorns urbans, planificant les actuacions públiques dirigides cap a un entorn més sostenible vinculat a la seva qualitat, així com la salut i benestar de les persones, projectant una ciutat més amable des de la sensibilitat en el disseny de l’espai públic.
Establir les bases per al tractament integral de la renovació urbana des dels diferents vessants que hi poden incidir, com ara la rehabilitació i el manteniment dels edificis i dels habitatges, l’eficiència energètica, la sostenibilitat, la mobilitat, les noves tecnologies, l’accessibilitat, i la qualitat del medi ambient i dels entorns urbans, per tal de garantir que les persones puguin beneficiar-se dels efectes positius en el medi ambient i en la seva salut.
Potenciar el model de ciutat compacta i “poc espatllada” –adoptant les paraules de Rafael Moneo en la seva visita–, i assolir una ciutat inclusiva, segura i accessible, tenint en compte també a partir d’ara les variables sociosanitàries essencials per dissenyar-la com, per exemple, la millora de la xarxa d’espais verds i dels grans itineraris i recorreguts urbans i territorials per tal que estiguin cuidats, equipats i informats, com a llocs de passeig, d’oci, de relació social i de salut.
La renovació urbana ha d’incidir en la correcció de les desigualtats, la consolidació de l’economia circular i de les noves tecnologies, i ha d’impulsar la rehabilitació dels teixits urbans i la millora dels barris vulnerables.
Procurar l’ús mixt del sòl i la barreja d’usos, amb models d’habitatge adaptats a les noves exigències en relació a la configuració, el disseny i l’habitabilitat dels espais interiors, les necessitats canviants dels ocupants i prioritzar el confort dels usuaris, principalment els aspectes amb conseqüències directes sobre la salut i la qualitat de vida.
Promoure aliances entre els àmbits públics, privats i la societat civil per a la transformació i reconversió en l’àmbit del patrimoni arquitectònic i cultural, des del coneixement de la seva complexitat i la integració en l’entorn. El paisatge urbà és un bé d’interès general i la seva arquitectura és un reflex de la societat i de la seva història. Cal incentivar la diversitat arquitectònica dels paisatges naturals i urbans, la seva qualitat i identitat singular, així com la seva reconversió als paràmetres actuals i a les necessitats dels ciutadans.
Sabem que la renovació urbana pot incidir en àmbits extensos, però també que, en determinats indrets i situacions, petites intervencions de microcirurgia poden ser molt efectives. Aprenem cada dia que amb la provisionalitat i les actuacions de maquillatge no solucionem la profunditat i complexitat dels canvis necessaris. La renovació urbana que mereix la ciutat és una estratègia de caràcter estructural, plantejada com una oportunitat per a la seva recuperació, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones i el seu benestar davant dels reptes actuals i futurs.